Diumenge XVIII durant
l’any
Ex 16,2-4.12-15; Salm 77,3-4.23-24.25
i 54; Ef 4,17.20-24; Jo 6,24-35
La gent seguia a Jesús; nosaltres avui per què seguim
interessant-nos per Ell després de vint segles? Què podem esperar d'ell? Què
ens pot aportar als homes i dones del nostre temps? Ens pot resoldre potser els
problemes del món actual? L'evangeli de Joan ens presenta a Jesús seguit per
una munió de gent a la vora del llac Galilea. El dia anterior han rebut d’Ell pa
i peix de manera gratuïta i n’han menjat pa fins a sadollar-se. Com doncs el
poden deixar marxar? El que busquen és que Jesús repeteixi el seu miracle i els
torni a alimentar o potser en faci un altre encara de més sorprenent. No pensen
en res més, no han entès el que realment Jesús els volia transmetre, Van donar
més valor al pa que al qui els hi donà. Aleshores Jesús els desconcerta amb un
plantejament inesperat: no han de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó
per aquell que perdura fins a la vida eterna.
Potser més valdria preocupar-nos pel pa de cada dia i ja
quan això estigui resolt ens preocuparem pel pa de vida eterna. El pa de cada
dia el necessitem i hem de treballar perquè mai li falti a ningú. Jesús ho sap.
El pa és el primer. Sense menjar no podem subsistir. Per això Jesús es preocupa
tant dels famolencs i captaires que no reben dels rics ni les engrunes que
cauen de la seva taula. Per això maleeix als terratinents insensats que
emmagatzemen el gra sense pensar en els pobres. Per això ensenya als seus
seguidors a demanar cada dia al Pare pa per a tots els seus fills. Però Jesús
ens vol despertar una fam diferent. Ens parla d'un pa que no sadolla solament la
fam d'un dia, sinó la fam i la set de vida que hi ha en l'ésser humà. No ho hem
d'oblidar. En nosaltres hi ha una fam de justícia per a tots, una fam de
llibertat, de pau. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare, no és
per afartar-nos de menjar sinó per quelcom molt més important, és per donar
vida al món. Aquest Pa, vingut de Déu, perdura fins a la vida eterna. Els
aliments que mengem no ens poden donar vida més enllà de la mort. Jesús es
presenta aquest Pa que dona vida eterna. Creure en Crist és alimentar en
nosaltres una força indestructible, començar a viure una vida que no acabarà
amb la nostra mort. Seguir a Jesús és entrar en el misteri de la mort
sostinguts per la força de la seva resurrecció, la d’aquell que ha vençut la
mort. En escoltar les seves paraules, aquelles gents de Cafar-Naüm li demanen
des del fons del seu cor: "Senyor, dóna'ns sempre d'aquest pa". Avui
des de la nostra fe vacil·lant, nosaltres potser no ens atrevim a demanar quelcom
de semblant, potser perquè tant sols ens preocupa el menjar de cada dia, i fins
i tot massa sovint tant sols el nostre.
«Creure en Jesús» és configurar la vida des d'ell, una vida
que condueix a la vida eterna. La seva manera de veure a Déu com a Pare, la
seva forma d’actura sempre amb misericòrdia, la seva obstinació a despertar
esperança és el millor que pot fer l'ésser humà. «Creure en Jesús» és viure,
treballar i esforçar-se per un món més humà i just; fent real i més creïble la
paternitat de Déu; no oblidant a els qui corren el risc de ser oblidats per
tots. I fer tot això sabent que el nostre petit compromís, sempre pobre i
limitat, és el treball més humà que podem fer. Per això, desentendre'ns de la
vida dels altres, viure-ho tot amb indiferència, tancats només en els nostres
interessos, ignorar el sofriment de la gent que trobem en el nostre camí, són
actituds que indiquen que no estem «treballant», que no vivim de manera
autèntica la nostra fe en Jesús, que no li demanem el Pa de la vida eterna; la
gana de vida i d’eternitat sols la pot sadollar Ell; Jesús és el pa veritable i
viu, que dura per a la vida eterna.