El Nostre
Pare Sant Benet
11 de juliol de 2016
Pr 2,1-9; Col. 3,12-17; Mt 19,27-30
«Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor,
i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica».
Si escoltem el que el Senyor ens diu, si acollim com un tresor el que ens mana
i ho practiquem amb bon zel, entendrem que vol dir venerar Déu, el Senyor ens
concedirà la saviesa, ens ajudarà, ens protegirà, guardarà els nostres camins i
vetllarà per les nostres rutes. Hem estat cridats per Déu a exercir la nostra
vocació, amb sentiments de compassió, d’humilitat, de serenor, de paciència;
suportant-nos els uns al altres i perdonant-nos com el Senyor ens ha perdonat,
ens diu Sant Pau. Hem estat escollits per entendre la bondat i la justícia, i per
encertar així els bons camins, com ens diu Proverbis.
Nosaltres ho hem deixat tot
per seguir al Crist, i per què? Als qui responem a la nostra vocació, a la
crida que ens tocarà? Sant Benet ens diu que si estimem la vida i desitgem
viure dies feliços, si tenim amor per la vida i set de viure, rebrem l’esguard
dels seus ulls, aquests seran fits damunt nostre
i les seves orelles seran atentes a les nostres pregàries, i abans que l'invoquem,
ens dirà: "Aquí em teniu”, es a dir tindrem al Senyor; no hi pot haver alegria
més gran que tenir al Senyor; sentir la veu del Senyor que ens invita, i amb la
seva bondat, ens mostra el camí de la vida. La nostra és una crida a la
joia, una joia que poc a poc ha d’anar envaint la nostra vida, emplenant-la
d’amor i de perdó, de misericòrdia; perquè sols experimentem un sentiment de
pau i de confiança, quan fem experiència del perdó, de l’amor que tot ho lliga
i perfecciona i és aleshores que la Paraula de Crist fa estada en nosaltres amb
tota la seva riquesa.
Però com arribar-hi a tot
això? Obrint la porta que hi condueix amb la clau de l’obediència, calçant-nos les
sandàlies de la humilitat i així, tot i que mai deixarem d’anar carregats amb
el feixuc fardell de les nostres febleses, caminarem vers Déu per un camí que
al començament se’ns farà forçosament estret. Serà així com podrem retornar a
aquell de qui ens hem apartat, tant sols podrem fer-ho renunciant als nostres
propis volers i militant per al Senyor, Crist, el rei veritable. Per Sant Benet
s’entra al monestir per canviar de vida, per començar un nou camí, d’altra
manera no valdria la pena, en romandre fora en tindríem prou per seguir fent la
nostra i cercar les nostres petites i limitades satisfaccions de cada dia. Però
com s’hi arriba a canviar de vida? Calen uns elements inicials com ser prompte
a l’obra de Déu, és a dir a l’ofici diví, a l’obediència, arma privilegiada, a
la humilitat, pujant-ne poc a poc els graons, sense descoratjar-se davant la
primera dificultat; i per a tot això cal temps i avançar poc a poc, i el signe
més autèntic de que avancem pel bon camí és el progrés espiritual, l’obertura a
Déu i als germans.
En la seva vida el monjo avança
per convertir-se en una simbiosi fecunda entre acció i contemplació,
glorificant en tot a Déu i caminant en el camí traçat per Crist, humil i
obedient, a l'amor del qual no hem d'anteposar res, servint als altres, convertint-nos
en homes de servei i de pau. Exercint una obediència viscuda interiorment i
obtenint una fe animada per l'amor, conquerint la humilitat i configurant-nos
cada cop més amb Crist per aconseguir a la fi l'autèntica autorealització com a
criatura a imatge i semblança de Déu.
Per assolir i començar a fer
aquest camí tenim la Regla com a una mínima orientació escrita només per a
l'inici. La Regla de Sant Benet és de fet una guia per a tots els que busquem
orientació en aquest nostre camí cap a Déu. Per la seva moderació, la seva
humanitat i el seu sobri discerniment entre l'essencial i el secundari en la
vida espiritual, manté la seva força fins avui amb tot el seu frescor
espiritual.
Que el Senyor guardi els
nostres camins i vetlli per les nostres rutes perquè puguem trobar el
coneixement de Déu, la saviesa i la intel·ligència que surten dels seus llavis
i que ens hi ajudi Sant Benet, que va ser elegit pel Senyor per esdevenir el
mestre principal de la vida monàstica per ajudar-nos a cercar Déu amb el servei
de la pregària i el desig de les virtuts, no anteposant res a l’amor de Déu,
amb el cor eixamplat i no desesperant mai de la seva infinita misericòrdia.