Dissabte
de la setmana XIII durant l'any / II
Diada de
la Germandat de Poblet
2 de juliol de 2016
Am 9,11-15; Salm 84,9.11-12.13-14; Mt 9,14-17
«Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el
nuvi amb ells?» (Mt 9,15) Crist
és present enmig nostre i és Sant Pau qui presenta a l'Església de Déu com
"l’esposa de Crist" en l'amor, un sol cos i un sol esperit amb Crist
mateix. Ell és fa present en la seva Església, present quan dos o tres ens
reunim en el seu nom, present per mitjà de la Paraula que escoltem i rebem i
present, de manera singular, en l’Eucaristia que compartim, sota la forma de pa
i de vi, fruits de la terra que és generosa donació del Pare. Aquesta presència
de Crist enmig nostre ens hauria d’omplir de joia i omplir de joia la seva
Església que és família de famílies (AL 87). La nostra fe, envigorida per la
presència de Crist entre nosaltres, és un regal, una gràcia que ens cal
compartir amb els que ens envolten, amb tots els homes i dones i tant sols per
mitjà de la joia i de la caritat els podem fer participar de la nostra fe i
apropar-los a Crist. El nostre temps està marcat per la immediatesa, per la
constant temptació de viure en una tristesa ensucrada, sense esperança, que
s’apodera dels nostres cors. Un pessimisme estèril i esterilitzador que genera
foscor, torbament i cansament interior (EV 83). Deia el Papa Francesc que «un cristià que contínuament viu en
la tristesa, no es un cristià».
Davant dels reptes de la nostra societat no si hi val girar la cara a un altra
costat, oblidar-nos-en i replegar-nos en nosaltres mateixos. El Papa Francesc
ens convida a no deixar-nos robar la joia evangelitzadora (EV 83), és a dir a compartir
l’alegria de tenir al nuvi amb nosaltres que ha de ser tan immensa que no ens en
puguem estar de proclamar-la i de convidar als altres a compartir-la. El nostre
món té set de Déu, una set intensa de l’amor de Déu que fins però no se n’adona;
nosaltres tenim al nostre abast quelcom que el pot saciar per sempre i amb
plenitud, Crist. Ens diu avui el salmista que serà aleshores quan «La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat
germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.» (Salm 84)
L'alegria del cristià ens cal fins i tot en els moments més tristos,
en els moments de dolor, perquè així converteix el dolor i la tristesa en pau i
serenor. Perquè la nostra no és ni ha d’esdevenir mai una alegria passatgera,
sinó que és un do de l'Esperit Sant, un regal de Déu, i per això ens cal tenir
el cor sempre alegre perquè el Senyor ha vençut i ens estima, el nuvi és amb
nosaltres. Que ens hi ajudi Maria, la
filla estimada de Déu, que va anunciar el goig a tot el món, perquè el seu Fill
va portar-nos la llum de l’alegria. Ara i sempre Maria ens espera sol·lícita,
com a mare i germana, perquè fruïm eternament amb ella de l’amor del Pare.