Epifania del Senyor
6 de gener de 2017
Is 60,1-6; Salm 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12
Avui Déu s’ha manifestat als homes, el petit
infant nat en una menjadora ha convocat al seu voltant a tots els pobles de la
terra i aquests se li sotmeten; els reis li ofereixen presents i li fan
homenatge. Avui l’Església s’ha unit al seu espòs celestial, perquè Crist, al
Jordà, l’ha rentada dels pecats; els mags s’apressen amb dons cap a les noces
del Rei; i els comensals s’alegren de l’aigua convertida en vi. Avui Jesús, el
Crist, s’ha manifestat a tots els pobles com a rei, com a Déu i com a home i ha
rebut or, encens i mirra (Antífona del Benedictus
per a la festa de l’Epifania).
Tota la vida de Jesús és una epifania, tot
l’Evangeli, escrit a la llum de la resurrecció, ens mostra a Jesús de Natzaret
com el Fill de Déu, el Salvador i l’alliberador dels homes. Tres mags per la
llum d’una estrella són guiats vers aquell qui és la llum del món, «en aquests
dies, que són els definitius, Déu ens ha parlat a nosaltres en la persona del
Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de
tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser» (He 1,2-3). Ara a Jerusalem hi ha arribat la seva llum i
sobre ella clareja com l’alba la glòria del Senyor que aparta les tenebres i
les fosques nuvolades que cobreixen la terra. Tres mags de llunyanes terres
simbolitzen que el Messies ha arribat per a tota la humanitat sense distincions
de races o llengües perquè des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles en
Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i
comparteixen la mateixa promesa. Tres mags d’edats diferents, segons la
tradició, que ens diuen que Crist ha vingut a cridar als de primera i als de darrera
hora. Amb els mags tota la humanitat es posa en marxa cap a Crist per a
reconèixer-lo com el Messies que anunciaven les escriptures i adorar-lo, tots els
pobles s’acosten a la seva llum i amb els reis cerquen la claror de la seva
albada. Jesús de Natzaret, és l’infant nascut de Maria, concebuda sense pecat
per tal d’acollir en el seu ventre virginal la Paraula de Déu feta carn. Nosaltres
també podem acollir-lo perquè la virginitat de l’ànima és, com diu Elred de
Rievall, la integritat de la fe, la puresa de l’amor, l’honestedat del cor; en
una ànima així Crist hi és concebut per l’afecte, s’hi forma pel desig i neix
per l’experiència de la dolcesa divina.
Avui l’infant ha rebut or per instaurar el
seu reialme; serà un rei pastor que per ceptre tindrà una palma, per tron una menjadora
i una creu i per corona palla i unes espines. Avui li han ofert encens per a
ser honorat com a Déu a Ell que havent nascut com un infant feble i indefens
ressuscitant ens fa fills de Déu. Avui mirra li ha estat presentada perquè com
a home compatirà amb els homes el sofriment, la solitud i la mort. Un cop penjat
a la creu li oferiran de nou vi adobat amb mirra,
però no en prendrà perquè voldrà compartir amb lucidesa el sofriment humà (Mc
15,23) i en acabat Nicodem, el qui el visitarà de nit, li portarà també a les
portes de la resurrecció una barreja de mirra i
àloe, per amortallar-lo quan per tres dies comparteixi la mort dels homes (Jn
19,39). Jesús és rei, és Déu, és home. Com a home és batejat per Joan al Jordà
i el cel s’obre perquè Déu reconeix al seu Fill i sobre Ell davalla l’Esperit-
Com a rei els mags es prostren davant d’Ell. Com a Déu converteix a Canà quan
encara la seva hora no ha arribat, l’aigua en vi. Com a home rep la mirra, com a
Déu l’encens i com a rei l’or.
Avui
nosaltres ja no li oferim or, encens ni mirra, avui compartim amb Ell quelcom
de molt més important; el seu cos i la seva sang en el pa i el vi de
l’Eucaristia. Perquè Crist ha acomplert l’obra redemptora, s’ha fet un de
nosaltres, llevat del pecat, ha mort com nosaltres i ressuscitant ens ha fet
fills de Déu. Avui ja no li cal ni or, ni encens ni mirra; avui per la seva
revelació hem conegut el misteri secret que els homes no havien conegut en les
generacions passades, avui Déu ens l’ha revelat per l’Esperit, avui nosaltres
hem vist com s’aixecava la seva llum i hem vingut a compartir la seva taula i
compartint-la hem rebut la missió de comunicar la seva gràcia, el seu amor
arreu de la terra. Som convidats a fer que el benestar floreixi als nostres
dies i durant anys abundi la pau al nostre món. Avui per la misericòrdia de Déu
celebrem el naixement i la manifestació de nostre Senyor Jesucrist perquè demà
puguem celebrar el dia sant de la seva resurrecció, de la seva victòria sobre
la mort. Si avui la llum de Crist, la seva estrella, ens fa posar també a
nosaltres en camí vers Ell és perquè resplendim com a fills de la llum en el
regne de Déu en el qual la integritat de la nostre fe i les nostres bones obres
ens hi donaran carta de ciutadania.
Participar
en el seu regne, aquesta és la nostra gran esperança que només pot ser en Déu,
que abraça l'univers i que ens pot proposar i donar el que nosaltres sols no
podem aconseguir. Déu és el fonament de l'esperança, el Déu que té un rostre
humà i que ens ha estimat fins a l'extrem, a cadascun en particular i a la
humanitat en el seu conjunt. El seu regne no és un més enllà imaginari, situat
en un futur que mai arriba; el seu regne està present allí on Ell és estimat i
on el seu amor ens abasta. Només el seu amor ens dóna la possibilitat de
perseverar dia a dia amb tota sobrietat, sense perdre l'impuls de l'esperança,
en un món que per la seva naturalesa és imperfecte. I, al mateix temps, el seu
amor és per a nosaltres la garantia que existeix allò que aquí només arribem a
intuir vagament i que, malgrat això, esperem en el més íntim del nostre ésser:
la vida, aquella que és vertadera vida. (Cf. Spes Salvi, 31). El Fill de Déu fet home ens convida a participar
del seu regne que és amor com a Canà, esperança com al Jordà i vida com a
Betlem. Entrem-hi oferint-li l’or d’una fe íntegre, l’encens d’un amor pur i la
mirra d’un cor honest.