PRESENTACIÓ DE
L’OPUSCLE DE LA CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG
DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT. CASA DE LA SANG
31 DE MARÇ DE 2017
Estimat
Mossèn Queraltó President de la Soledat i Prefecte de la Sang, molt estimada
Priora de la Congregació de la Mare de Déu de la Soledat i membres de la Junta,
senyor Josep Maria Prats conseller de cultura de l’Ajuntament de Tarragona i bon
amic, senyors President i vicepresident de l’Agrupació d’Associacions de
Setmana Santa, sotsprefecte i membres de la Junta de la Sang, membres de les
altres confraries, amics i amigues. Agraeixo molt aquesta invitació, estimada
Maria Dolores, a presentar avui i aquí aquest opuscle. En primer lloc per
l’amistat de tota la vida entre les nostres famílies. En segon lloc per poder
estar avui aquí en aquesta casa de la Sang, a la que hi estic vinculat des de
la meva infància com també hi estigueren estretament vinculats el meu pare i
els meus avis, Joan Vilà i Emilio Mayo. En tercer lloc perquè sempre els tarragonins
que no vivim a la nostra estimada ciutat sentim enyorança de la nostra Setmana
Santa i aquesta és una ocasió per poder participar-hi, perquè com escriu el
nostre alcalde Josep Félix Ballesteros en la seva salutació «la
Setmana Santa és un d’aquells moments que la nostra ciutat té un batec especial».
Quan
la nit del Divendres Sant ja es ben entrada la imatge de Maria en la seva
Soledat recorre els carrers de la nostra ciutat «camina amb solitud de
mare, amb tant dolor endinsa’t, que les nafres del cor li sagnen», poetitza
Àngels Ferrando.
Ja
ha passat per davant de l’espectador tot el drama de la creu com passà aquell
primer Divendres Sant davant de la mirada adolorida de mare de Maria que ha
perdut al seu Fill, «és la imatge que evoca la pèrdua a la qual
tots, en un moment o un altre, hem de fer-hi front», escriu el subdelegat del
Govern a Tarragona, Jordi Sierra. Quan la nit ja és ben fosca Maria passeja la seva solitud
pels carrers de Tarragona darrera tot el drama de la passió, la mort en creu i
la solitud i el silenci del sepulcre.
Com
per mostrar-nos-la sola, la gent ja anat poc a poc abandonant els seu llocs i
Maria recorre envoltada de llum i flors i acompanyada per les seves més fidels
amigues els carrers abans plens per contemplar la brutalitat de l’home vers el
Fill de Déu i ara cada cop més buits com si volguessin deixar-la sola amb el
seu dolor. Però no està sola, com tampoc hi està quan de nou a la tarda del
Dissabte Sant torna a caminar per la nostra ciutat per visitar la catedral i ser
reconfortada per la pregària dels fidels. Aleshores mostra el seu serè i
esperançat dolor «entre el recolliment i el silenci amb el
fragor i la tradició festiva en una celebració que es viu des del respecte,
independentment del grau d’espiritualitat de cadascú», com escriu el President
de la Diputació Josep M. Poblet.
I
en acabar torna aquí a la seva casa del carrer Natzaret, com si fos la seva
casa en aquell petit poblet on ella s’estava quan de sobte un àngel la visità i
la seva vida canvià, passant de ser una simple noieta de Natzaret a ser la
portadora en les seves entranyes del Fill de Déu fet home per a la nostra
salvació i esdevenir així també la nostra mare. La solitud de Maria és però esperançada,
sap que no tot acaba el Divendres Sant. Com escriu el nostre arquebisbe en la
seva salutació a l’opuscle que avui presentem, «la major victòria de
Jesucrist, que motiva la celebració de la nostra Setmana Santa i les nostres
processons, és la seva gloriosa resurrecció d’entre els morts, esdeveniment que
actualitzem la nit de Pasqua, després del dia del gran silenci, el Dissabte
Sant, durant el qual tota l’Església contempla, al voltant del sepulcre, la
història d’amor més gran que ningú no hauria estat capaç de somniar.»
La seva és una solitud compartida amb la nostra
pròpia solitud perquè, escriu Oscar Peris Delegat del Govern de la Generalitat
a Tarragona, «hi ha moments que, malgrat la multitud, ens sentim interrogats
personalment, hi ha algú, alguna presència, algun estat d’esperit que ens
pregunta directament.»
Així Maria recorre els carrers de la nostra ciutat
acompanyada per vosaltres enmig d’una Setmana Santa «única pel seu entorn i per
la seva tradició» en paraules de Josep Andreu President del Port de Tarragona.
L’entorn romà de Tarragona evoca èpoques passades ben similars a la Jerusalem
del temps de Jesús qui sap si com apunta Pere Virgili, President del Consell
Comarcal del Tarragonès, Ponç Pilat en fou governador abans d’anar destinat a
Judea i contemplà la Mediterrània de Tarragona estant des del denominat avui
castell de Pilats.
A la part alta quan recorreu els carrers acompanyant
a Maria en la seva solitud a pas lent li demaneu com apunta en Francesc
Seritjol, President de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, «que us
acompanyi i us ajudi a superar els entrebancs que la vida us posa endavant».
Fent costat a Maria, sola i plorosa amb llàgrimes que a dures penes pot
contenir aquell petit mocadoret brodat a la seva mà el plor per la pèrdua del
seu fill estimat, heu estat la Congregació pionera en la presència de la dona
en la nostra Setmana Santa i ja són seixanta anys, com recorda la vostra
Priora, que l’acompanyeu pels carrers la tarda del silenciós Dissabte Sant i
n’heu fet d’aquest acompanyament no «un pur espectacle exterior buit de
contingut de fe» sinó una adhesió personal a Crist, com escriu Mossèn Josep
Queraltó, el vostre President i el nostre Prefecte.
«És molt important viure avui com a fidels
convençuts i actius de la nostra Església catòlica, dins de la mateixa Església
i en la nostra societat» ens diu Monsenyor Miquel Barbarà, Delegat diocesà per
les Associacions de Setmana Santa. I així vosaltres sou presents al llarg de
l’any en la vida de la nostra Església i de la nostra ciutat, com ho demostra
la memòria plena d’activitats que repartides al llarg de l’any han estat marcades
sota el signe de la misericòrdia en l’any que el Papa Francesc ha volgut que
tota l’Església fixes l’atenció en aquest punt que és la realització concreta
de l’amor a Crist i als germans que ha de ser el fonament de la nostra fe. Com
deia la vostra Priora en la presentació del quinzè opuscle de la Congregació
«en aquest any jubilar de la misericòrdia, el nostre pensament es dirigeix cap
a la Mare de Déu i hem d’estar més unides que mai en la fe i l’amor a la nostra
Mare de Déu de la Soledat. Ningú com ella va conèixer la profunditat del
misteri de Déu fet home. Siguem forts en la nostra fe i gaudim d’aquesta
riquesa espiritual, la qual ens ha d’ajudar a practicar la misericòrdia, tan
necessària per obtenir la pau i practicar la caritat».
Participant en els actes de les diferents agrupacions
i confraries molt especialment els dies més propers a la Setmana Santa, estant
presents en les diverses celebracions al llarg de l’any litúrgic, molt
especialment en l’ofici i processó del Corpus des de sempre lligat estretament
als gremis primer i a les confraries després; ratifiqueu el vostre testimoni de
fe i d’especial devoció a Maria. Un acte voldria destacar i és la vostra visita
a les Carmelites del convent de la Mare de Déu del Carme de Banyoles per
recordar amb aquella comunitat la confecció del manto de la Mare de Déu de Soledat l’any 1962.
Acompanyeu a Maria quan «als ulls del món, el
Dissabte Sant és el dia del fracàs de l’obra de Jesús. Semblava que tot s’havia
acabat (...) El dolor de Maria fou molt gran al peu de la creu. Tanmateix,
Maria era una dona de fe i creia en les paraules que Jesús repetia als seus
deixebles. (...) Maria creia que Jesús, Déu i home, ressuscitaria. Per a Ella
aquell Dissabte sant fou de soledat perquè no tenia la companyia física del seu Fill, però fou també un dia ple
d’esperança. Maria, dona de fe, esperava el tercer dia, la vetlla pasqual, la resurrecció
de Jesús, perquè ella creia que Jesús va venir a vèncer la mort amb la resurrecció.»
Us ho deia el Cardenal Lluís Martínez Sistach el passat Dissabte Sant.
Acompanyeu a Maria en la seva Soledat, a ella que
és la dona de l’esperança i la Mare de Misericòrdia no sols per haver estat mare
de Crist en la carn, sinó per haver experimentat singularment la misericòrdia
divina i així acull amb un afecte semblant els fills que a ella acudeixen tot
mostrant-los el fruit beneït del seu ventre, com us deia el P. Joan Maria Mayol
Monjo de Montserrat i rector del Santuari de Montserrat en la seva conferència
de l’any 2016. Acompanyeu la imatge de Maria la qual es presenta sola, dreta,
sòbria, el rostre de la qual mostra dolor, mentre l’actitud resta serena i
resignada, amb l’esperança segura de la resurrecció, com deia Maria Joana
Virgili Gasol en la presentació de l’opuscle de 2016.
Acompanyeu a Maria amb agraïment com l’entendridor
vers i relat de Susana González ens mostra, tendresa de mare agraïda a la Mare
de tots per la seva protecció i companyia. Acompanyeu a Maria traspassada per
set dolors, com recorda Josep Ciurana Moncusí; essent el darrer el de la seva
Soledat, ella que no ens deixa mai sols. Maria es va posar sempre en tot i per
tot a disposició de Déu, va convertir tots els moments i les circumstàncies de
la seva vida en una vida al servei de Jesús; hi va confiar plenament, del
principi al final, sense matisos; com ho descriu Sílvia Sancho.
Maria visqué amb intensitat dolorosa de mare la
passió de Crist, centre i tema de l’art i d’un dels còdex musicals del Monestir
de Poblet ara conservat a la Catedral de Tarragona i estudiat amb cura per
Sofia Mata en aquest opuscle i que conté precioses miniatures com l’oració a
l’hort, la flagel·lació o la coronació d’espines. Un dels molts tresors de Poblet
que la rauxa de la desamortització dispersà i l’amorosa atenció del Capítol de
la Catedral de Tarragona recollí per a conservar-lo com a testimoni de la
llarga tradició musical del nostre monestir.
Mirant a Maria en la seva solitud reconeixeu al seu
Fill en els nostres germans i germanes, sobretot en els més desafavorits, com
tant insisteix el Papa Francesc, així es veu en la presentació de les moltes
activitats de Mans Unides que us va fer Teresa Feliu, Presidenta delegada a
Tarragona; citant a la seva primera presidenta Mary Salas us deia «el dia que
els homes decideixin que no hi hagi més gana sobre la capa de la terra, no n’hi
haurà. Això suposarà una presa de consciència semblant a l’abolició de
l’esclavitud. Serà un món nou». Ens cal la sensibilitat de l’amor per no ser
durs com roques davant la misèria del món i tenim en l’oració a Maria, ella que
fou immigrant, que conegué el dolor de perdre al fill, que participà de la
solitud dels homes i dones de tots els temps; l’única arma; com escriu Maria
Rosa Robert.
Maria es molt present en la nostra vida de monjos. Totes
les comunitats cistercenques que seguim la Regla de Sant Benet en acabar les
pregàries de Laudes i Vespres invoquem a Maria i en acabar les de Matines,
Migdia i Completes ens dirigim a ella amb la pregària de l’àngelus. La Mare de
Déu és un referent constant en la nostra jornada de pregària i treball. Sant
Bernat escrivia «Que mai la teva boca es tanqui al nom de Maria, que ella no
estigui mai absent en el teu cor, que no traeixis l’exemple de la seva vida;
així podràs obtenir la seva intercessió.» En acabar les Laudes, la pregària que
l’Església dedica a lloar Déu en el moment que surt el sol i tot reneix i
recordem la resurrecció de Crist adormit en el sepulcre, com la natura s’adorm durant
la nit; la comunitat cantem en llatí el Sub
tuum praesidium;
«Sota el vostre mantell ens
emparem,
santa Mare de Déu;
escolteu les nostres pregàries en
tota necessitat
i aparteu-nos sempre dels perills,
Verge, gloriosa i beneïda.»
En Jordi Guàrdia hi dedica
un acurat article que ens presenta l’antiguitat i el sentit profund d’aquesta
pregària, que en la litúrgia romana es pot resar en la darrera pregària del dia
a Completes. És el mantell de Maria que ens aixopluga. Així a la sagristia de
Poblet fins a la desamortització hi havia un gran quadre de la Mare de Déu de
la Misericòrdia que cobria sota el seu mantell la representació de les
comunitats de tots els temps; és una imatge molt emprada en els nostres
monestirs per representar i demanar la protecció de Maria. La mateixa protecció
que demanaven els nostres primers màrtirs amb la seva comunitat els sepulcres
dels quals conservats a la nostra necròpolis i que estudia en Joan Menchon. La
nostra és una església d’arrels apostòliques i martirials profundes la petjada
de les quals és motiu de l’interès dels nostres arqueòlegs.
L’opuscle conclou amb el
programa d’actes, la composició de la Junta i el llistat de congregantes.
Acompanyant tota la publicació una magnífica selecció de fotografies de
diversos autors. Cal felicitar a M. Antònia Blanco, directora, Dolors Fontana i
Maria Teresa Potau coordinadores i a tota la Congregació de Senyores sota la
invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu
de la Soledat per aquest opuscle, al seva qualitat de contingut i de composició
que serveix de mitjà privilegiat per apropar la Mare de Déu de la Soledat a
tots als qui el tinguin a les mans.
La tarda del Dissabte Sant,
quan la vostra imatge titular surti de nou pels carrers de la part alta
acompanyada per les seves fidels congregantes, Maria estarà de nou a l’espera com
a Natzaret. Allí un àngel li anuncià que seria mare i verge i que portaria en
les seves entranyes al Fill de Déu i ella preguntà com seria això si no havia
conegut cap home. Ara de nou tampoc no sabrà ben bé com serà, però estarà certa
de que allò que el seu Fill li digué, de que als tres dies ressuscitaria, serà
cert; i sortirà a donar un tomb per la ciutat com per distreure ni que sigui un
instant el seu dolor, rebre el consol dels fidels aplegats a la catedral i
tornar a casa per esperar que allò que el seu Fill li deia es compleixi, de nou
com a Natzaret, en el misteri.
La força de l’Esperit li posà
a les seves entranyes al Fill de Déu i de nou ara la força de Déu traurà al seu
Fill de la tomba, el farà vèncer la mort i vencent-la ens donarà a tots els
homes i dones la vida eterna. Tornem a les paraules del nostre arquebisbe «imagineu-vos
per un moment que Jesucrist només hagués mort i no hagués ressuscitat. (...) La
major victòria de Jesucrist és la seva resurrecció.»
Acompanyeu
a Maria en la seva soledat la nit del Divendres Sant i la tarda del Dissabte
Sant, però l’acompanyeu-la sobretot en la seva esperança, en la seva confiança
absoluta de que aquell a qui ha donat a llum, ha criat, ha educat, ha vist
predicar i realitzar miracles com a Canà, ha vist morir a la creu i sepultar,
aquell qui l’ha confiat al deixeble estimat, a qui plora desconsolada i sola; aviat
eixugarà les seves llàgrimes i amb les seves les nostres i el seu dol es
convertirà en la joia més immensa que mai hagués pogut somiar perquè Ell ressuscitarà.
Que
Maria sota l’advocació de la Mare de Déu de la Soledat ens ajudi a viure aquests
dies el misteri de la salvació i a ser capaços de transmetre la nostra joia a
tots els qui ens envolten i que Crist, representat en aquesta imatge de la Sang
que ens acompanya, ens salvi.
Santa
Setmana i santa Pasqua.
Moltes
gràcies,