EL TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE
SANT BENET, ABAT
Festa
21 de març de 2017
Gn 12,1-4a; Salm 15,1-2 i 5.7-8.11; Jo 17,20-26
Fuit vir, una vegada hi havia un home, l’home de Déu Benet. La
vida de sant Benet està plena d’humanitat, la seva etapa benestant a Roma se li
presenta de sobte buida quan el Pare li diu com a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan
i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré» i com Abram Benet se n’anà tal com Déu li havia dit. Encetava així un
camí de conversió, cap aquella possessió que el Senyor havia escollit per a ell
i poc a poc va anar descobrint el camí que el va dur a la vertadera vida, per
les ferides de la pell del cos guarí la ferida de l’ànima. El seu llegat és la seva presència viva en
la Regla, perquè aquest text, encara avui full de ruta de tots nosaltres monjos
i monges que seguim ara i aquí cercant Déu com Benet el cercà; és fruit d’una
experiència vital plena de dificultats i també de temptacions de girar la vista
enrere. D’aquí l’humanisme del text que ens va deixar que el fa ben conscient
de que l’home, la creatura creada per Déu a imatge seva, ha esdevingut reunió
de dons i de febleses, de talents i de defectes. Sols mantenint-nos en l’amor
de Déu podem arribar a donar algun fruit.
Quan posem al Fill
en el centre de les nostres vides, quan no oblidem que sols Crist és el centre,
no importa qualsevol altra cosa. Sant Benet, sàviament ignorant y
prudentment indocte, va comprendre que
res no s’ha de preferir a l’amor de Crist. Tota la Regla traspua un ardent amor
a Ell, un profund cristocentrisme que vol que els monjos visquem de cara a
Crist, consagrats a Déu i al seguiment de Crist pel camí de l’obediència i de
la caritat. L’essencial en la vida de sant Benet, l’essencial en la vida del
monjo, és cercar Déu de debò, no anteposant mai res de res al seu amor. Però
això en sant Benet té una expressió concreta, ell és l’home que prega pels seus
fills a Déu, és el mestre que predica perquè abans ha practicat, ha viscut i
així pot influir en el nostre cor de deixebles seus. La seva ha estat una
gloria per compartir, l’amor que Déu li tingué vol que ens mogui també a
nosaltres i així estimant visquem en Crist, en el Fill, amb plenitud com sant
Benet hi visqué.
Sunt viri, hi pot haver, hi ha d’haver uns homes i
unes dones que molts segles després de que sant Benet deixés la vida benestant
però buida de la ciutat de Roma i emprengués el camí al que el Pare el cridava;
segles després de que escrivís el seu llegat fruit de la seva experiència com Crist
home entre els homes; intentem de viure guiats com sant Benet per l’Esperit en
l’escola del servei diví, intentant d’expressar així tota la nostra humanitat
assedegada de Déu, per viure una vida regida per aquesta expressió personal,
vital i humana que sant Benet ens deixà plasmada en lletra. La Regla és el
llegat del mestre admirable de la perfecció evangèlica que corregué cap al cim
de la caritat cridat pel Pare, tenint per model al Fill i guiat per l’Esperit i
sostingut fins al seu darrer alè per la pregària i pel cos i la sang de Crist.