Dimarts VII Setmana de Pasqua
Valldonzella
30 de maig de 2017
30 de maig de 2017
Fets 20,17-27; Salm 67,10-11.20-21; Jo 17,1-11a
En els evangelis d'aquesta setmana anem meditant
les paraules que Jesús va dirigir al Pare al moment del comiat. El quart
evangelista ens transmet aquestes paraules posant-les en boca de Jesús durant la
darrera trobada amb els seus deixebles. Formen el Testament de Jesús en forma
de pregària, també anomenada pregària sacerdotal. És el final d'una llarga reflexió de Jesús,
sobre la seva missió al món. Les comunitats guardaran aquestes reflexions per
poder afrontar millor els moments difícils, quan sorgeix la tribulació, l’abandó,
els dubtes, i la persecució. La llarga reflexió acaba amb la pregària de Jesús
per a les comunitats. En ella afloren els sentiments i les preocupacions que,
segons l'evangelista, tenia Jesús al moment de sortir d'aquest món cap al Pare.
Jesús pujà al Pare amb aquests sentiments i amb aquestes preocupacions,
intercedint per nosaltres. Una relació d’amor, perquè no n’hi ha prou amb la
reflexió, amb la raó. Aquest text és per ser meditat i acollit també en el cor.
El text exigeix tota una vida per meditar-lo i aprofundir-lo. Un text per
pensar-lo, llegir-lo de nou, repetir-lo, rumiar-lo; donant-li voltes fent
silenci dins nostre i intentant escoltar de nou a Jesús que ens està parlant, ens
està transmetent la seva última voluntat. Ha arribat l'hora! “Pare, ha arribat
l'hora!" És l'hora llargament esperada. És el moment de la glorificació
que es farà a través de la passió, mort i resurrecció. En arribar al final de
la seva missió, Jesús mira enrere i fa balanç. Ens expressa el sentiment més
íntim del seu cor i el de la seva ànima, la presència del Pare en la seva vida.
En mirar enrere en la seva vida, Jesús es veu a si
mateix com la manifestació del Pare per als qui el Pare li va donar. Perquè Jesús
no va viure per a si mateix; va viure perquè tots poguessin tenir un besllum de
bondat i d'amor que està present en el Nom de Déu que és Pare. Al moment de
deixar el món, Jesús exposa al Pare la seva preocupació i resa pels amics que
ell deixa enrere. Ells continuen al món, però no són del món. Ara són de Jesús,
són de Déu, són testimonis de Déu i de Jesús en aquest món.
El quart evangeli ens transmet el testimoniatge
directe de la vida del Fill de Déu, ens indica el camí que cal seguir per
conèixer al Pare. La invocació «Pare» és el secret, l'alè, la vida de Jesús. Ell
és el Fill únic, el primogènit, l'estimat al que tot s'orienta, el que està al
costat del Pare des d'abans que el món existís i participa de la seva mateixa
glòria. Jesús rep del Pare el poder sobre totes les coses el missatge que ha
d'anunciar i l'obra que ha de realitzar. Ni tan sols els seus deixebles li pertanyen:
és el Pare qui els li hi ha donat confiant-los-hi perquè cap es perdi. Ara
arribada l’hora els confia, ens confia al Pare.