Vetlla de Pentecosta
Vallbona
3 de juny de 2017
Gn 11,1-9; Ex
19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Salm 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39
Escriu sant Joan Crisòstom que així com a la natura
unes estacions segueixen les altres, així també en l’Església del Senyor una
solemnitat segueix l’altra transmetent-nos successivament aspectes del misteri.
Després d’haver celebrat la festa de la Passió, de la Resurrecció i de
l’Ascensió al cel del nostre Senyor, avui, finalment, hem arribat al punt
culminant dels dons, al fruit mateix de les promeses del Senyor (Sermó 2 de
Pentecosta). Li hem sentit anunciar tots aquests darrers dies a Jesús en els textos del quart Evangeli que
la litúrgia ferial ens ha proposat. Ell en ser glorificat no ens deixa sols,
ens envia l’Esperit a tots els qui creiem en Ell. L’Esperit que ajuda la nostra
feblesa, que es posa en lloc nostre, que penetra a l’interior dels nostres
cors, que intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.
És l’Esperit que transformà de manera radical als
apòstols, Déu els empeny a gloriar-se en el Senyor. Mentre els homes a Babel
volien acostar-se a Déu per fer-s’hi propers en poder i majestat, proclamant
llur pròpia força aixecant una torre tant elevada que els permetés parlar de tu
a tu amb Déu; els apòstols esporuguits el reben des de la profunditat de la
seva humilitat i així mentre els uns pateixen la multiplicitat de llengües com
un càstig, els altres la gaudeixen com una riquesa, un regal de l’Esperit. Des
dels inicis del quart Evangeli, atribuït a sant Joan, la promesa de l’Esperit
es fa present; hi haurà un baptisme en l’Esperit Sant per aquell sobre qui
ha baixat del cel com un colom i s’hi ha posat a sobre, l'Esperit hi ha baixat
i s’hi ha posat, perquè és Ell el qui bateja amb l'Esperit Sant. L'Esperit de la veritat, que ens ha de conduir cap a la
veritat sencera, aquell qui no parla pel seu compte i que comunica tot el que
sent dir al Pare i al Fill i ens anuncia l'esdevenidor. L’Esperit que el Pare
envia en nom del Fill, que ens farà recordar tot el que Ell ens ha dit, i que
ens ho farà entendre. Ell és l'Esperit de la
veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de
conèixer-lo: hem de ser nosaltres els qui el coneguem, perquè habita a casa
nostra i està dins nostre. L’Esperit que dona vida, que és Déu i per això els
qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en
veritat. L’Esperit que ens nodreix d’esperança i d’amor perquè certs de que per
la passió, mort i resurrecció de Jesús hem rebut la filiació divina puguem
esperar l’hora de la salvació. L’Esperit del Senyor present dalt la muntanya
tota fumejant; l’Esperit que portà Ezequiel
a profetitzar que penetraria en els ossos per retornar-los a la vida;
l’Esperit que s’abocà sobre esclaus i esclaves. L’Esperit que no veiem però que
ens manté ferms en l’esperança. L’Esperit que reposa en la seva Església per
conduir al món a la perfecció de l’amor de Déu. Si volem rebre l’Esperit Sant,
escrivia sant Agustí, conservem la caritat, estimem la veritat i desitgem la
unitat per arribar a l'eternitat.