COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS DIFUNTS
QUE SERVIREN DÉU SOTA LA REGLA
DEL NOSTRE
PARE SANT BENET
14 de
novembre de 2017
Rm 8,14-23, Sl 102,8 i 10.13-14.15-16.17-18 i Jo
12,23-28
Sant
Benet demana als monjos de «tenir cada dia la mort present davant els ulls»
(RB 4,47). Sentit així podria semblar que presenta un aspecte tètric de la vida
monàstica, com una mort continua. Per sant Benet el sentit és tot un altre, per
això diu també que el monjo ha de «desitjar la vida eterna amb tot el deler
espiritual» (RB 4, 48). Ens ho diu també l’apòstol Pau, no
hem rebut pas un esperit d’esclaus, sinó un esperit que ens ha fet fills, i si
som fills som també hereus de Déu i hereus amb Crist per sofrir amb ell,
certament, i per morir com ell, però també per ser glorificats amb ell, és a
dir per participar de la seva resurrecció. No venim al monestir a morir, sinó a
esperar la vida vertadera, a esperar de ser alliberats de l’esclavatge
d’aquesta situació, perquè la vertadera llibertat és la glorificació dels fills
de Déu. Si creiem que Déu envià al seu fill per fer-se home en tot igual a
nosaltres, llevat del pecat, si creiem que patí, fou mort i sepultat, com
qualsevol de nosaltres, i, sobretot, si creiem que ressuscità d’entre els
morts, pujant al cel i vencent així la mort; hem de creure que tot esdevingué
per a la nostra salvació, per fer-nos partícips de la seva victòria sobre la
mort, ja que això vol dir ser fills de Déu, participar de la victòria de Crist,
perquè la filiació fa que Déu s’apiadi de nosaltres talment com un pare
s’apiada dels seus fills.
«Si
el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de
fruit»; la mort és l’inici de la fruïció de la gloria i és per arribar en
aquesta hora que hem vingut al món. El monjo és doncs, ha de ser, l’home de
l’esperança confiada en la glorificació de l’home; una espera activa, viscuda
amb una vida de pregària i de treball, alimentada per la Paraula de Déu i
practicant aquell «zel bo que allunya dels vicis i porta a Déu i a la vida eterna.»
(RB 72,2)
Avui
recordem a tots aquells germans i germanes nostres que en aquesta casa i arreu
del món seguiren Crist sota el guiatge de la Regla de sant Benet. Alguns dels
seus rostres ens són coneguts i se’ns fan ben presents; recordem avui
especialment a un dels nostres refundadors, el P. Tomaso Vona, i el qui fou
abat de Poblet i abat general l’estimat P. Maur Esteve. D’altres ja resten en
l’oblit; però tots ells cercaren de viure en profunditat la vida monàstica, de
guardar l’aliança del Senyor i els seus preceptes i de complir-los fits els
ulls en la vida vertadera, no desesperant mai de la misericòrdia de Déu. Preguem
per ells i demanem-li al Senyor per a nosaltres de ser-li fidels en l’esperança
i que ens ajudi a «no anteposar res absolutament al Crist, el qual ens dugui tots junts a
la vida eterna» (RB 72,11-12)