Dilluns de la setmana
XXXIII durant l'any / I
Sant Octavi
20 de novembre de 2017
1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64, Sl 118,53.61.134.150.155.158
i 18,35-43
Jesús
arriba però hi ha qui no el pot veure, qui hi sent però no hi veu i li cal
preguntar, li diuen qui és el qui passa i es posa a cridar-lo però el renyen i
el volen fer callar, però ell crida encara més fort fins que Jesús el sent i li
pregunta «què vols que et faci?» i la fe el fa veure amb
claredat i glorificar a Déu. En la història de la humanitat Jesús passa pel
nostre costat però la nostra ceguesa ens impedeix de veure’l i són els profetes
i els apòstols, els evangelitzadors els qui ens diuen qui és el qui passa. És
aleshores que s’ha de despertar en nosaltres el desig de Déu, que ens ha de fer
cridar amb força «Jesús fill de David, apiadeu-vos de mi» perquè com ens diu el
Senyor «demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us
obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li
obren.» (Mt 7,7-8) i quan Jesús ens doni, quan el trobem, quan ens obri la
porta del Regne, quan el rebrem; hi veurem, recobrarem la vista i serem
salvats.
Com aquells jueus que ens mantingueren fidels a l’aliança i
s’estimaren més morir que destruir el llibre que contenia la llei del Senyor.
Avui recitarem la pregària eucarística quarta, en ella l’eix és també la
història de la salvació i ens mostra aquesta doble relació que hem de tenir amb
Déu d’agraïment i de glorificació. Perquè la gloria de Déu en aquest món es
realitza en la mesura en que l’home coneix, estima i glorifica Déu. Déu a qui
anomenem Pare Sant, en la seva grandesa ens fa arribar totes les benediccions
que no són altra cosa que la participació de la gloria de Déu, és a dir la
gràcia. Al llarg d’aquest meravellós relat que és aquesta pregària eucarística
fem un repàs de tota la història de la salvació. Déu ho ha fet tot amb saviesa
i amb amor, ho ha creat tot i ens ha fet a imatge seva, perquè cadascun de
nosaltres som una realitat irrepetible creada i estimada per Déu.
En la nostra
història individual i col·lectiva hi apareix aleshores la desobediència que ens
fa perdre la visió, ens deixa cecs davant de Déu. Però Ell continua passant i
ens envià al seu propi fill per dir-nos que és Déu mateix qui passa vora
nostre, un Déu que ens surt a l’encontre, que es fa el trobadís perquè el
puguem sentir i ara és la mateixa Església, que continua la tasca
evangelitzadora de Crist i dels apòstols qui ens diu «Jesús passa pel teu costat
i espera que facis una gran mudança» (Cf. Sant Josemaría Escrivá, Es Cristo que pasa, 145). Com en el
relat evangèlic d’avui el cec rep allò que ha demanat amb fe, la pregària
eucarística quarta anuncia a tota la humanitat que Crist oferint-se a la mort i
ressuscitant, destruí la mort, renovà la vida i enviant-nos l’Esperit Sant acaba
l’obra de Crist en el món duent a terme la santificació de totes les coses, la
nostra santificació; quan retornant-nos la visió, a l’instant hi veiem i seguim
Crist que anuncia als pobres la salvació, la redempció als captius i als
afligits l’alegria i nosaltres amb tot el poble en veure-ho donem lloança a Déu.