Tots Sants
1 de novembre 2017
Ap
7,2-4.9-14, Salm 23, 1Jo 3,1-3 i Mt 5,1-12a
Per anar a l’encontre del Senyor, anar a
cercar-lo, a buscar-lo, per veure’l de cara; no importa la nacionalitat, la
raça, la llengua o el poble al qual es pertany. La crida a la santedat no sap
de fronteres, ni d’ideologies, ni de riqueses, ni de poders. Déu ha enviat al
seu Fill, la Paraula s’ha fet home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat,
per salvar-ne una multitud, tants que ningú els podrà comptar mai. Perquè la
bondat de Déu és immensa, no pot ser quantificada, ni l’abasta cap mesura. Es
tanta la seva bondat que ens ha fet fills seus, ens reconeix i ens estima com a
fills. En la nostra filiació divina, la que té tot home i tota dona, rau
l’origen de la nostra esperança.
Però la nostra no pot ser una espera
inactiva, sinó que tot esperant la manifestació de Déu, aquell dia en que la
imatge de Déu que portem dins nostre, ara enterbolida per les nostres
innombrables limitacions, pels nostres pecats, serà restablerta i el veurem tal
com és; demana la nostra voluntat de purificació, a imatge de Jesucrist, l’home
pur, l’home perfecte. Els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els
famolencs de justícia, els nets de cor, els qui passen fam, els perseguits pel
fet de ser justos; es purificaran i quan Déu es manifestarà i la seva
recompensa serà gran perquè obtindran consol, posseiran el país, seran saciats
i obtindran la compassió de Déu. Obtindran el Regne del cel, veuran Déu tal com
és.
Les benaurances són la definició més
completa i exigent de la santedat; no són un conjunt de normes, un manual
pràctic per arribar a la santedat. El que Jesús ens proposa amb elles és una
actitud, una disposició interior, una entrega i una generositat sense reserves
i lliure als valors de l’Evangeli. Aquest és el camí que els qui ara gaudeixen
de la santedat varen escollir, perquè el model a seguir de fet no són els
sants, és Crist mateix. Els sants, aquells als quals coneixem i tots aquells
als qui desconeixem, ens mostren que el camí de la santedat, tot i la nostra
imperfecció, és possible de fer-lo.
La vertadera felicitat poc té a veure amb la
idea de felicitat que avui tenim en la nostra societat. També en el temps de
Jesús qui era considerat beneït pel Senyor era un home adult, amb bona salut,
casat amb una dona honesta i fecunda, amb fills per heretar les seves terres,
observant de les prescripcions de la seva religió i que mereixia el respecte i
també l’enveja dels seus conciutadans. Aquesta no és la idea de Jesús, Ell
sense dona, ni fills, sense terres ni béns, sense un cau on reposar no responia
a la idea de felicitat que el seu món concebia. La seva vida l’emprava en fer
el bé, per retornar la salut, per alliberar d’esperits impurs. No buscava el
seu propi interès sinó predicar la bona nova, fer arribar el Regne a tots els
que se li apropaven.
Jesús veu una multitud puja a la muntanya,
com fa quan s’aparta per pregar al Pare, s’asseu, se li acosten els qui volen i
aleshores els intrueix. Déu crida a tothom, com aquesta multitud, que prefigura
la multitud dels cridats a la salvació, però els qui s’acosten per veure’l i
escoltar-lo, els sants, els salvats, no són tots, són sols els deixebles;
perquè «molts són cridats, però pocs són escollits» (Mt 22,14). Déu respecte la
nostra llibertat, no ens obliga a fer allò que fa mal ni ens prohibeix allò que
fa el bé; però Ell sempre vol el nostre bé. Per això tothora vol que ens
salvem, que ens acostem a Ell; ens ofereix de convertir els nostres cors, que
no vol dir portar una vida infeliç i plena de privacions, sinó orientar la
nostra pròpia llibertat, regal de Déu, aprenent a viure fent el bé, seguint el
camí obert per Jesús.
El camí que ens mostren les benaurances
porta a conèixer, ja en aquesta terra,
la felicitat que va viure i experimentar Jesús mateix; és el camí que van
recórrer tots els sants. Aquells qui estan drets davant del tron i davant
l’Anyell i amb palmes a les mans lloen al Senyor; els qui han rentat els seus
vestits amb la sang de l’anyell i els han quedat blancs, que tingueren el cor
sincer i les mans sense culpa i per això han rebut la benedicció del Senyor,
els favors del Déu que vol la nostra salvació més que cap altra cosa; tant que
ens envià al seu propi Fill per anunciar-nos-la.