Presentació del Senyor
2 de febrer de 2018
Ml 3,1-4; Salm 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
Un
home just i pietós a qui l’Esperit Sant li ha promès que no morirà sense haver
vist al Messies, espera l’hora en que Israel serà consolat. Una dona d’edat
molt avançada que sols havia conviscut amb el seu marit set anys i en portava
molts vídua es trobava també allà. Simeó i Anna eren al temple pregant,
esperant amatents l’hora de la salvació. Anna no s’hi movia mai dedicada nit i
dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Simeó hi anà guiat per l’Esperit Sant. Alhora Josep
i Maria curosos amb l’acompliment del que establia la llei de Moisès respecte a
la purificació portaren a Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor i oferir
el sacrifici substitutori prescrit. L’espera de Simeó i d’Anna finalment aquell
dia es veié recompensada; entre tants infants que cada dia eren presentats al
Senyor un, fill d’una família com qualsevol altre, fet en tot igual a nosaltres
llevat del pecat; es agafat en braços per Simeó que beneeix Déu perquè entre
les seves mans té aquell qui és el Salvador preparat per a ser presentat a tots
els pobles, aquell quim és la llum que es revela a totes les nacions, la glòria
d’Israel. Maria i Josep queden bocabadats, admirats i esfereïts alhora, del que
es deia d’aquell infant.
Per
boca del profeta Malaquies hem escoltat que Déu ha enviat al seu
missatger perquè prepari el camí davant seu, el d’aquell Senyor que busquem,
l'àngel de l'aliança que desitgem, que entra avui al seu temple. No es parla d'un nen, i malgrat
això aquesta profecia troba compliment en Jesús, que gràcies a la fe dels seus
pares, va ser portat al Temple; i en la seva presentació, en la seva ofrena
personal a Déu Pare, s’intueix el sacrifici únic i definitiu el sacerdoci nou i
etern, com en el passatge del profeta. Aquest infant Jesús, que els seus pares
seguint el prescrit per la llei presenten en el Temple, és el mateix que, ja
adult, purificarà el Temple, esdevindrà ell mateix el temple i el sacrifici definitiu i el summe sacerdot
de la nova Aliança.
La
Carta als Hebreus, ens parla també del tema del nou sacerdoci, d’un sacerdoci
que inaugura Jesús i que és totalment nou perquè calia que es fes en tot
semblant als germans, a nosaltres, i així pogués ser un gran sacerdot compassiu
i acreditat davant Déu per expiar els pecats del poble. Perquè, després que ell
mateix haurà passat la prova del sofriment, ens podrà confortar a nosaltres que
som provats al llarg de la nostra vida amb l’esperança de la plenitud de la
participació en la resurrecció d’aquell qui vencé la mort. El tema del sofriment, és ben
present en el passatge evangèlic d’avui, Simeó anuncia en la seva profecia
sobre el Nen a la seva Mare, que aquell infant ha estat posat perquè molts a
Israel caiguin i s'aixequin; i serà un signe de contradicció i a Maria una
espasa de dolor li traspassarà l'ànima. La salvació que Jesús porta al seu
poble, que ens porta a nosaltres, i que encarna en si mateix passa per la creu,
per la mort que Ell vencerà i transformarà en oblació de la seva vida per amor
a la humanitat. Aquest sacrifici definitiu avui és anunciat al Temple. Un gest
certament motivat per les tradicions de l'antiga Aliança, però ple de sentit
per la plenitud de la fe i de l'amor que correspon a l’acompliment dels temps,
a la presència de Déu i del seu Sant Esperit en Jesús. L'Esperit, voleteja en tota
l'escena de la presentació de Jesús en el Temple, en particular en Simeó, però
també en Anna, en Maria i en Josep. És l'Esperit que porta el consol d'Israel i
mou els passos i el cor dels qui l’esperen amatents. És l'Esperit que suggereix
les paraules profètiques de Simeó i d’Anna, paraules de benedicció, de lloança
a Déu, de fe, d'agraïment perquè per fi els seus ulls poden veure i els seus
braços estrènyer la salvació.
«Llum
que es reveli a les nacions» aquest signe, específic de la tradició litúrgica d'aquesta festa, és
molt expressiu. Manifesta la bellesa i el valor de la vida com a reflex de la
llum de Crist; un signe que recorda que Maria portava en braços a la mateixa
llum, al Verb encarnat, que va venir per acabar amb les tenebres del món il·luminant-lo
amb l'amor de Déu fet home. Només Crist és la llum veritable, la llum que
il·lumina a tots els homes. Ell és la llum enviada pel Pare, "irradiació
esplendorosa de la seva glòria, de l'eterna llum" (Sav 7,25). Ell mateix ens
ho ha dit: "Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no camina en
tenebres, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12).
Maria
i Josep acomplint l’antiga aliança presenten Jesús al Pare i Jesús nova
aliança, carregat amb la nostra migradesa, presenta la nostra humanitat a Déu.
L’hora de la salvació ha arribat, s’ha manifestat; però lluny d’esplendors, ho
ha fet amb la senzillesa d’un infant; no defugint el sacrifici, ens redimirà
amb el preu de la seva sang. Avui que Jesús fou presentat al temple amb una
humanitat com la nostra, també nosaltres presentem-nos davant del Pare amb el
cor purificat.