Diumenge I de Quaresma any
B
18 de febrer de 2018
Gn 9,8-15; Salm 24,4-5b.6-7b.8-9; 1Pe 3,18-22; Mt 4,4b
Poc després d’haver viscut Jesús l’escena del baptisme al
Jordà, prefigurat en les aigües del diluvi, de mans de Joan Baptista, havent
proclamat el Pare la seva filiació, el seu amor i la seva complaença per Ell,
havent-hi planat damunt l’Esperit Sant
en forma de colom; el mateix Esperit empeny
Jesús al desert. Després de la teofania del Jordà arriba la plena assumpció de
la nostra humanitat, fins a arribar a ser temptat. Així mentre Adam sucumbí a
la temptació al jardí de l’Edèn i sucumbint-hi ens portà a la mort; el Fill de
l’home la vencé al desert i es preparà així per donar-nos la vertadera vida que
ens ve per la resurrecció. Mentre tota la creació convivia en harmonia al
paradís; el bestiar, ara feréstec acompanya a Jesús en el seu retir de quaranta
dies, representants de la creació que Noé havia salvat de les aigües del diluvi
poc abans de que Déu fes una aliança amb ell i segellant-la al cel es
comprometés a que mai més cap aiguat anegaria la terra acabant de nou amb la
vida de tots els éssers vius.
Jesús és temptat abans de començar el seu ministeri públic,
com serà temptat a Getsemaní abans de ser detingut, menyspreat, maltractat,
injustament processat i finalment crucificat. Perquè, com ens diu sant Pere,
Crist morí una sola vegada pels nostres pecats, Ell que era just va morir pels
injustos; tot ho feu per conduir-nos a Déu i fou l’Esperit Sant, aquell qui planà
damunt d’Ell al Jordà i el portà al desert, per qui fou retornat a la vida. Aquí
i allí Jesús venç la temptació amb la pregària, pregant al Pare, fent-ho sempre
en un lloc apartat, sempre en solitud; avui al desert i demà a l’hort de
Getsemaní. El desert és el lloc del risc; el lloc de la debilitat, perquè en el
silenci i en la solitud, lliures de tot suport i seguretat, ens trobem sols
davant les temptacions, enfront de les pitjors temptacions que són aquelles que
habiten al nostre interior i ens corsequen l’ànima.
L’evangelista Marc és en aquest episodi, com en tants
d’altres, molt més breu que Mateu i Lluc i va a allò essencial: és l’Esperit qui
portà a Jesús al desert, allí hi passà quaranta dies, allí fou temptat per
Satanàs i servit pels àngels; des d’allí, un cop empresonat Joan, començà la
predicació per Galilea de la Bona Nova, del Regne que ja s’apropava i al qual
nosaltres també hi som convidats si ens convertim i creiem. Per superar les
temptacions, per fer camí dret vers la Pasqua seguint Crist ens cal, ens ho
proclama Jesús mateix, convertir-nos i creure, tenir fe. Per convertir-nos hem
de vèncer les temptacions, ens cal preguntar-nos que és el que vertaderament
ens importa, que tenim per prioritari en la nostra vida i si no és Crist, si
l’hi anteposem qualsevol altra cosa hem de demanar-li que ens ajudi a
convertir-nos i a viure en Ell i per Ell. Diu sant Agustí: «ens cal aprendre allò que hem de menysprear
en aquesta vida i allò que hem d’esperar de l’altra.» (Carta 140).
Hem
entrat en el temps de Quaresma, el temps de la conversió, i no és pas un temps fàcil,
no és un camí còmode, no n’hi ha prou amb ser-hi i deixar que passin les
setmanes. En la nostra vida, en la vida dels cristians, la conversió és molt important,
fonamental. Quina millor manera de començar la Quaresma que renovant la fe,
l'esperança i la caritat. Aquesta és la font de l'esperit de conversió, del
desig de purificació que Jesús ens demana. La Quaresma no és només una ocasió
per intensificar les nostres pràctiques externes, si penséssim que és només això
se'ns escaparia el seu profund sentit en la vida cristiana.
Escrivia
sant Agustí «Si dius ja en tinc prou, estàs perdut. Mira sempre més enllà,
camina sempre, avança sempre. No romanguis en el mateix lloc, no retrocedeixis,
ni et desviïs.» La Quaresma ens posa al davant la nostra fidelitat a Crist,
la nostra conversió, la nostra fe. No podem considerar aquesta Quaresma com una
més, com la repetició cíclica del temps litúrgic, com un dir ja en vindrà una
altra i una altra, ja hi haurà temps per convertir-se. Aquesta Quaresma és única;
és la oportunitat que ara i aquí Déu ens ofereix i que cal aprofitar i acollir.
Jesús passa avui pel nostre costat i espera de nosaltres que ens convertim, que
creguem i puguem compartir així amb Ell la Pasqua eterna.
«Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a
prop. Convertim-nos i creguem en la Bona Nova».