Dimecres
setmana XII durant l’any
26 de juny de 2019
Trobada Congregació 9è Centenari de la Carta Caritatis
Gn 15,1-12.17-18; Salm 104,1-2.3-4.6-7.8-9; Mt 7,15-20
Hi ha arbres bons i arbres
dolents, uns donen fruits bons i d’altres dolents. Ni el bo pot donar-ne de
dolents ni el dolent de bons. Aquest és el barem, els cards o els arços acaben
tallats i a la foguera. Jesús sap ben bé que hi ha falsos profetes, que potser
es disfressen d’ovelles però que encara que l’aparença sigui una en el fons són
llops rapaços.
Davant del Senyor no s’hi valen
disfresses ni enganys; Ell ens coneix pel que som i pel que fem; podem parlar
molt, aparentar molt, però si posats a les balances no pesem més que el vent,
si les nostres obres no fan el pes, no som res.
Els elements per donar bons
fruits els tenim a l’abast. En primer lloc l’aigua de la fe que hem rebut pel
baptisme, una fe com la d’Abram, al qui qualifiquem com el nostre pare en la
fe, aquell amb qui el Senyor va fer una aliança, la primera, donant-li una gran
descendència i un país on habitar. En segon lloc tenim l’aliment de la seva
Paraula, aquella que meditem nit i dia i que ens dona la força com ens la dona
l’Eucaristia. Però no n’hi ha prou amb rebre, cal donar fruits, omplir de
contingut la nostra vida i aquest contingut no pot ser altre que el Crist. No
parla avui Jesús dels qui prediquen doctrines errònies, sinó dels qui no fan
allò que prediquen.
Els bons fruits són els qui
demostren si som o no uns arbres bons, arrelats vora l’aigua de la Paraula,
amarats per la fidelitat al pacte, a l’aliança que Déu ha establert amb
cadascun de nosaltres. Una aliança segellada amb l’aigua i l’Esperit en el
baptisme, pel qual hem estat convidats a
viure com a fills de Déu, pel baptisme hem estat convertits en arbres bons, tot
i que a voltes calgui esporgar les seves branques o tallar-ne alguna per
recobrar el vigor. Però per a nosaltres monges i monjos hi ha una segona
aliança, la nostre professió monàstica, els nostres vots, el compromís personal
i lliure amb Déu per a seguir al Senyor en el clos del monestir. La nostra vida
monàstica ha de donar fruits, no pot ser acomodatícia, el nostre compromís de
conversió ha de ser renovat cada dia, s’ha d’anar fent més sòlid perquè si es
va diluint, apagant esdevenim vertaderament falsos profetes, la nostra vida es
va convertint cada cop més en incoherent, més buida, on dir i fer no son pas el
mateix. En paraules de sant Bernat: «És
necessari que disminuïm com a eines de la nostra voluntat, perquè puguem ser
eines de la voluntat de Déu.»
Abram és un model de cor disposat
a donar bons fruits, ha escoltat Déu i l’ha obeït. Escolta i obediència son
dues paraules ben pressents en la Regla de sant Benet. Cada monjo i cada monja
ens hem compromès a fer créixer la nostra vocació, escoltant i obeint al
Senyor, fins a esdevenir un arbre frondós ple de bons fruits, els fruits de les
bones obres de les que sant Benet ens parla. Fruits de caritat, en aquest any
que recordem que fa nou segles sant Esteve Harding escriví un dels textos
normatius del nostre ordre, la Carta
Caritatis.
Demanem-li al Senyor de que reconeixent-nos serfs
inútils de l'únic i veritable Rei, Senyor i Mestre ens delim per ser-li útils i
per donar bons fruits.