dimecres, 26 de juny del 2019

Dimecres setmana XII durant l’any


Dimecres setmana XII durant l’any
26 de juny de 2019
Trobada Congregació 9è Centenari de la Carta Caritatis
Gn 15,1-12.17-18; Salm 104,1-2.3-4.6-7.8-9; Mt 7,15-20

Hi ha arbres bons i arbres dolents, uns donen fruits bons i d’altres dolents. Ni el bo pot donar-ne de dolents ni el dolent de bons. Aquest és el barem, els cards o els arços acaben tallats i a la foguera. Jesús sap ben bé que hi ha falsos profetes, que potser es disfressen d’ovelles però que encara que l’aparença sigui una en el fons són llops rapaços. 

Davant del Senyor no s’hi valen disfresses ni enganys; Ell ens coneix pel que som i pel que fem; podem parlar molt, aparentar molt, però si posats a les balances no pesem més que el vent, si les nostres obres no fan el pes, no som res. 

Els elements per donar bons fruits els tenim a l’abast. En primer lloc l’aigua de la fe que hem rebut pel baptisme, una fe com la d’Abram, al qui qualifiquem com el nostre pare en la fe, aquell amb qui el Senyor va fer una aliança, la primera, donant-li una gran descendència i un país on habitar. En segon lloc tenim l’aliment de la seva Paraula, aquella que meditem nit i dia i que ens dona la força com ens la dona l’Eucaristia. Però no n’hi ha prou amb rebre, cal donar fruits, omplir de contingut la nostra vida i aquest contingut no pot ser altre que el Crist. No parla avui Jesús dels qui prediquen doctrines errònies, sinó dels qui no fan allò que prediquen. 

Els bons fruits són els qui demostren si som o no uns arbres bons, arrelats vora l’aigua de la Paraula, amarats per la fidelitat al pacte, a l’aliança que Déu ha establert amb cadascun de nosaltres. Una aliança segellada amb l’aigua i l’Esperit en el baptisme, pel qual hem estat convidats  a viure com a fills de Déu, pel baptisme hem estat convertits en arbres bons, tot i que a voltes calgui esporgar les seves branques o tallar-ne alguna per recobrar el vigor. Però per a nosaltres monges i monjos hi ha una segona aliança, la nostre professió monàstica, els nostres vots, el compromís personal i lliure amb Déu per a seguir al Senyor en el clos del monestir. La nostra vida monàstica ha de donar fruits, no pot ser acomodatícia, el nostre compromís de conversió ha de ser renovat cada dia, s’ha d’anar fent més sòlid perquè si es va diluint, apagant esdevenim vertaderament falsos profetes, la nostra vida es va convertint cada cop més en incoherent, més buida, on dir i fer no son pas el mateix. En paraules de sant Bernat: «És necessari que disminuïm com a eines de la nostra voluntat, perquè puguem ser eines de la voluntat de Déu.»

Abram és un model de cor disposat a donar bons fruits, ha escoltat Déu i l’ha obeït. Escolta i obediència son dues paraules ben pressents en la Regla de sant Benet. Cada monjo i cada monja ens hem compromès a fer créixer la nostra vocació, escoltant i obeint al Senyor, fins a esdevenir un arbre frondós ple de bons fruits, els fruits de les bones obres de les que sant Benet ens parla. Fruits de caritat, en aquest any que recordem que fa nou segles sant Esteve Harding escriví un dels textos normatius del nostre ordre, la Carta Caritatis

Demanem-li al Senyor de que reconeixent-nos serfs inútils de l'únic i veritable Rei, Senyor i Mestre ens delim per ser-li útils i per donar bons fruits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.