Pentecosta
Any C
9 de juny de 2019
Fets 2,1-11; Salm 103; Salm 103,1ab i
24ac.29bc-30.31 i 34; Rm 8,8-17; Jo 14,15-16.23b-26
Escriu sant Joan Crisòstom: «Després d’haver
celebrat la festa de la Passió, de la Resurrecció i de l’Ascensió al cel de
nostre Senyor Jesucrist, avui, finalment, hem arribat al punt culminant dels
dons, al fruit mateix de les promeses del Senyor.» (Homilia 2 de Pentecosta).
Davant de l’acompliment de l’obra de la Redempció Crist
prometé als seus un paràclit. Jesús defineix a l’Esperit com el consolador,
l’intercessor. No és pas l’únic, el mateix Crist és de fet el primer paràclit,
el primer a portar-nos la bona nova. L’Esperit promès pel Fill ve darrera d’Ell
i gràcies a Ell, ve per fer-se present en el món, per mitjà de l’Església de
Crist, i mantenir així l’obra de la salvació en el món. El mateix Jesús, en
l’Evangeli d’avui, defineix l’Esperit com aquell que ens farà recordar tot el
que Crist ens ha dit i ens ho farà entendre. L’Esperit és qui obra el
coneixement de Jesucrist com a Fill de Déu, qui ens el presenta com l’únic
mitjancer. És aquell que s’uneix al nostre propi esperit per donar testimoni de
que som fills de Déu i com a fills, hereus amb Crist; com ens diu l’apòstol.
Com Jesús va ser promès en les Escriptures, anunciat pels profetes i després es
va manifestar segons la carn a l’espera del seu retorn final; també l'Esperit,
promès pel Pare i anunciat pel Fill, acompleix les promeses, però no per això posa
fi a l'espera. És l’espera de la plenitud. Ara de l'amor de Déu en fem un tast després
en la vida eterna, en el Regne, el posseirem en plenitud.
L'Esperit ens mou a romandre vigilants i en atenta espera
del retorn definitiu de Crist. «Ell us anunciarà el que ha de venir», diu Jesús
del Paràclit (Jn 16, 13). L’Esperit ens mou a l’esperança, a l’espera de
l’acompliment, de la instauració definitiva del nou ordre sorgit de la Pasqua, del
Regne de Déu. L'Esperit Sant és, per tant, qui manté a l'Església en tensió, en
atenta espera del retorn del Senyor. L'Esperit no és només una promesa en
sentit estàtic, sinó que és la força de la promesa, que ens fa sentir la
realitat de la salvació.
L’Esperit surt del Pare i ve al món. El Pare envia
l’Esperit en nom del seu Fill, Jesús de Natzaret, el Crist, i és el Fill qui
prega al Pare que enviï l’Esperit al món. La missió de l’Esperit Sant està
sempre unida al Fill que no revela plenament l’Esperit fins que no ha estat
glorificat; sols aleshores, assegut a la dreta del Pare, pot enviar l’Esperit
als qui creuen en Ell.
Romandre junts va ser la condició que va posar
Jesús per a acollir el do de l'Esperit Sant. Per això no podem acontentar-nos
amb retenir l’esperança només per a nosaltres. L'Esperit Sant ha de fer de
nosaltres sembradors d'esperança.
Ens deia ahir l’arquebisbe Joan «Cal indicar que la
propietat de l'Esperit és la de ser principi de comunió en la vida eclesial. I
és en la comunió amb tot el cos, quan es pot albirar la veritat total. (...)
Siguem, doncs, servidors de l'Esperit. Es tracta de deixar espai a l'Esperit i
no ofegar-lo en els altres. Per contra, és necessari captar les seves
manifestacions més subtils. Per això, cal silenci, oració i, a més, la major
part de les vegades, de la capacitat de perdonar, de la virtut heroica del
perdó, virtut tan necessària en aquests moments tant a nivell eclesial, com
social i polític.»
Demanem avui l’ajut de l’Esperit per la nostra
Església de Tarragona. Tot agraint al Senyor el pontificat de l’arquebisbe
Jaume, exemple de proximitat, de senzillesa i d’humanitat; demanem al Senyor
que faci davallar el seu Esperit Sant sobre l’arquebisbe Joan perquè guiï els
seus passos i vetlli pel seu ministeri.
Que l’Esperit sigui la nostra vida, l’Esperit de la
veritat que ens fa proclamar les grandeses de Déu.