Cos i Sang de Crist
Cicle C
23 de juny de 2019
Gn 14,18-20; Salm 109,1.2.3.4; 1C 11,23-26; Lc 9,11b-17
«Déu és aquí» cantava l’himne del Congrés
Eucarístic de 1911. Aquest és el gran misteri que avui celebrem. La presència
real de Crist en l’Eucaristia sota les espècies del pa i del vi. Sabem que
Crist és present quan dos o tres dels seus es reuneixen en el seu nom, sabem
que és present a través de la seva paraula, i sabem que nosaltres el fem
present, o l’hauríem de fer present, al mig del món mitjançant les nostres
obres. Però està present de manera singular, especialíssima i real en
l’Eucaristia.
El
centre ja no són els ritus ni els sacrificis antics, ara és Crist mateix, la
seva persona, la seva vida, la seva mort i resurrecció la qui es fa present. Els
sacrificis antics, com l’ofert per Melquisedec, rei de Salem, han estat portats al ple acompliment per mitjà d’aquell
qui és sacerdot per sempre. Ens ho relata l’apòstol sant Pau, ell n’ha rebut la
tradició, tradició que s’ha anat transmeten fins avui; Jesús, el Senyor, digué
als seus que calia celebrar el seu memorial per tal de que es fes present, cada
vegada, sempre, fins al seu retorn gloriós quan ja no serà necessària la seva
presència velada sota les dues espècies del pa i del vi.
En
l'Eucaristia, Crist està realment present entre nosaltres i la seva presència
no és una presència testimonial, sinó activa, una presència dinàmica, que ens mou
a la conversió, a sortir de nosaltres mateixos per a actuar com a fills de la
nova aliança, aquella que ha estat segellada amb la seva sang. Si el pa
significa la seva donació radical a la creu, lliurant el seu propi cos com a
aliment per a tota la humanitat; el vi és signe de comunió. Ja en aquella
primera celebració dels apòstols amb Crist compartiren un sol calze i compartiren
així una mateixa missió; per extensió el calze és ara símbol de comunió de
l’Església, de tots nosaltres amb Crist. «El
poble sant i fidel de Déu s’ha de fonamentar en l’Eucaristia, perquè ella és
«la font i cimal de tota la vida cristiana», com ho afirma el Concili Vaticà II
(Lumen gentium, 11).» (Arquebisbe Joan, Carta dominical
23 de juny 2019).
La
presència de Crist en l’Eucaristia, relacionada amb les altres presències, es
dona acomplint el manament del Senyor als apòstols. Ara i aquí, en cada
celebració, davallant la força de l’Esperit Sant durant l’epiclesi, Crist es fa
present entre nosaltres de manera singular, amb més força que de qualsevol
altre manera. Una presència per creure, viure i celebrar en paraules del Papa Benet
XVI (Sacramentum Caritatis, 93). Una
presència que no es repeteix, ni es renova, sinó que és permanent memorial del
sacrifici de la creu i de la resurrecció. «Quan
l'Església celebra l'Eucaristia, memorial de la mort i resurrecció del seu
Senyor, es fa realment present aquest esdeveniment central de salvació i es
realitza l'obra de la nostra redempció.» (Ecclesia de Eucharistia, 11),
en paraules de sant Joan Pau II.
En l’Eucaristia es fa present aquell qui parlava del
Regne de Déu a la gent, aquell qui curava als quin en tenien necessitat, aquell
qui beneïa, partia i donava el pa als afamats. A una multitud repartida en
grups, prefiguració de les esglésies locals i símbol de comunió amb el col·legi
apostòlic amb Crist com a centre. Aquesta presència ens ha de moure el cor, si
Ell és aquí és per a que nosaltres en donem testimoni de paraula i d’obra.
Eucaristia i caritat són dos termes inseparables.
Diu el Papa Francesc: «L'Eucaristia ens fa forts per
a donar fruits, (...) per a viure com a cristians. Cada vegada que nosaltres combreguem,
ens assemblem més a Jesús, ens transformem més en Jesús. Com el pa i el vi es
converteixen en Cos i Sang del Senyor, així els qui el reben amb fe són
transformats en eucaristia vivent. Quan el sacerdot que, distribuint
l'eucaristia, et diu: «El Cos de Crist», tu respons: «Amén», reconeixes la
gràcia i el compromís que comporta convertir-se en Cos de Crist. Perquè quan tu
reps l'eucaristia et converteixes en cos de Crist.» (Papa Francesc Audiència
general 21 de març de 2018).
Celebrem amb joia aquesta solemnitat, ben conscients
de que Ell és realment aquí, enmig nostre. Que aquest fet meravellós, no per
habitual, ens deixi de sorprendre i de transformar els nostres cors.