Assumpció de la Mare de Déu
15 d'agost 2019
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab;
Salm 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a ; Lc 1,39-56
Maria,
la serventa.
Maria, una dona decidida, pujà a la muntanya per
visitar la seva cosina Elisabet. L’àngel li havia dit que la que era tinguda
per estèril, ara estava esperant un fill, un fill que ja dins les seves
entranyes saltà de joia davant la presència anunciada del Salvador; és la joia
de tota la humanitat. Per a Déu no hi ha res d’impossible, la verge portà al
Fill de Déu en les seves entranyes, l’estèril concebé un fill. Davant de la
disponibilitat, de la caritat, com la que Maria mostrà en anar a Judà per
ajudar a Elisabet, ben bé es pot exclamar «feliç tu que has cregut»; perquè és
la fe la força que mou a Maria a servir i a estimar. La fe en Déu mou a obrar
el bé; perquè qui escolta a Déu es fa savi, prudent i, al mateix temps, bo; es
fa fort i valent, i la força de Déu, fa que resisteixi al mal i faci el bé.
Maria ocupa un lloc singular i especialíssim en la
història de la salvació. Per acollir la seva maternitat virginal fou preservada
de tot pecat i portant en les seves entranyes al Fill de Déu, essent la Mare de
Déu, uní la seva persona a l’obra redemptora del seu fill. En ella es dona ja
allò que Crist ha guanyat per a tota la humanitat, la vida eterna, i es dona
per la perfecte unió entre mare i Fill; unió carnal i espiritual fruit de la
gràcia. Maria és la capdavantera en gaudir de la vida al costat de Déu Pare,
Fill i Esperit Sant, i d’allí estant és coronada. Escriu sant Bernat: «Al seu
cap, diu, tenia una corona de dotze estrelles. Digna, sens dubte, de ser
coronada amb estrelles aquella el cap de la qual, brillant molt més lluïdament
que elles, més aviat les adornarà que serà per elles adornada.»
No ha estat pas fàcil per a Maria acomplir la
missió que Déu, per mitjà de l’àngel li havia anunciat. Més d’una espasa de
dolor li ha travessat el cor, des de la fugida a Egipte per evitar la mort del
fill fins a contemplar la seva agonia al peu de la creu. Però res de tot això
ha estat causa d’abandó, de desesperació. Ha cridat molts cops amb
dolor, el gran drac del dolor l’ha sacsejat amb força; però ella sabia que el fill que havia posat al món tenia per
missió governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; que a la fi seria
endut cap a Déu i cap al seu setial, perquè l'hora de la victòria del nostre
Déu, l'hora del seu poder i del seu Regne, passa per Maria i així ara el
Messies ja governa. La fe de Maria li ha mantingut la confiança plena
en Déu i en el pla de salvació per Déu establert.
Maria,
la benaurada.
Per això aquella que no va ser tacada pel pecat i que
fou preservada de tota màcula per tal d’acollir en les seves entranyes al
primogènit d’entre els morts; fou preservada també de la corrupció del seu cos.
El seu fill que ressuscitant havia vençut la mort, volgué que ella, la seva
mare, participés com a primícia del que ens ha estat promès a tota la
humanitat. Crist que ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre
tots els qui han mort és aquell per qui vindrà la resurrecció dels morts, i a
Maria ja li ha arribat. Per verbalitzar aquesta excepcionalitat de
Maria, el 1 de novembre de 1950 el Papa Pius XII deia: «pronunciem, declarem i
definim ser dogma de revelació divina que la Immaculada Mare de Déu, sempre
Mare de Déu, acomplert el curs de la seva vida terrena, va ser assumpta en cos
i ànima a la glòria celestial.» (Munificentissimus
Deus,
44). Així totes les generacions li diem benaurada, perquè Déu ha obrat
meravelles en ella; la humil ha estat exalçada; la pobre s’ha
omplert dels millors béns, aquells que no s’arnen ni passen mai. S’ha acomplert
així la promesa feta a Israel, allò que Déu havia promès als nostres pares;
s'ha manifestat l’amor de Déu a la seva descendència ja per sempre.
Maria, en qui el
Totpoderós ha obrat meravelles.
Avui
celebrem un aspecte molt particular de Maria, la seva preservació en cos i
ànima que anuncia allò que Déu ens ofereix a tots. Per això aquella dona pogué
cridar amb tota la seva força: «Sortoses les entranyes que us van dur i els
pits que us van criar»; sortosa realment Maria perquè escoltà la paraula de Déu
i la guardà.
Maria parla amb nosaltres, ens parla a nosaltres i parlant-nos ens convida a conèixer
la paraula de Déu, que ella acollí en el seu ventre virginal, a estimar-la, a
viure amb ella, a pensar amb la paraula de Déu. Qui pensa amb Déu, pensa bé; i
qui parla amb Déu, parla bé, té criteris de judici vàlids per a totes les coses
del món, es fa savi, prudent i, al mateix temps, bo; també es fa fort i valent,
gràcies a la força de Déu, que resisteix al mal i promou el bé en el món.
Maria
mare de Déu, mare de l’Església i mare nostra, és mare d’esperança perquè el
que Déu ha obrat en ella ens mostra el camí que ens porta al Pare. Per Déu tot
és pur do, per a nosaltres, com per Maria, tot és gràcia. Crist per la seva
passió, mort i resurrecció ens obri les portes del cel; avui celebrem que Maria,
de nou la capdavantera de tota la humanitat, les ha traspassat en cos i ànima. Allò
que el Senyor li havia fet saber, s’ha complert.