Sants Bernat, Maria i Gràcia,
màrtirs.
2 de setembre de 2019
Sir 51,1-12; Salm 12; 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-32
«Un germà trairà un
altre», les paraules de Jesús als apòstols s’acompleixen en els màrtirs que
avui recordem i celebrem, Bernat, Maria i Gràcia, morts a mans del seu germà.
Bernat nasqué al món a
l’alqueria de Pintarrafes, a la vall de Carlet, com a Ahmet Ibn al-Mansur,
segon dels fills del cap dels pobles que allí residien. Ho tenia tot; despert,
dotat per l’estudi, havia rebut una formació molt per sobre dels altres joves
de la seva època; ho tenia tot però de fet no tenia res. Essent un home
inquiet, desitjós de conèixer noves terres, altres cultures, volia viure amb
intensitat. Però fins i tot ell, algú avesat a viatjar, estava perdut, de fet es
perdé en els boscos vora el monestir de Poblet i perdent-se en el garbuix de
les seves vanes il·lusions es trobà definitivament amb Crist i al-Mansur
esdevingué Bernat.
Bernat nasqué de bell nou
en Crist pel baptisme a Poblet on havia trobat Déu i una comunitat on seguir-lo
sota la Regla de sant Benet. Però de nou ho deixà tot, una vida estable, perquè
Déu li tenia reservada encara una altra missió, engendrar en la fe a les seves
germanes Maria i Gràcia; l’havia escollit per sembrar la llavor de Déu en
terres musulmanes. No era una tasca fàcil, de fet li costaria la vida, però el
Senyor li havia confiat de ser evangelitzador. No el deixà sol, tenia a Déu per
protector, quan contra d’ell van tramar enganys i calumnies, quan es girà al
seu voltant i veia que ningú no l’ajudava; podia creure’s perdut. Però allò que
espanta a la gent a ell no l’espantà, guardant neta la seva consciencia, donant
testimoni amb serenor i respecte de la seva esperança, tot i que als ulls dels
altres semblava que queia a l’entranya més fonda del país dels morts, Déu era amb
ell, era el seu salvador i el seu ajut i la fe la seva força.
A Alzira Bernat nasqué de
nou pel martiri ara a aquella vida que és eterna i que és vida vertadera. La
mort dels màrtirs és llavor de cristians, certament. Així quan el 6 de desembre
de 1242 el rei Jaume I arribava a aquelles terres, la fe ja havia estat
sembrada. Calia cercar les brases de la fe de Bernat, Maria i Gràcia per
encendre de nou el foc de la presència de Déu en aquelles terres; perquè la
fe que es fonamenta en els màrtirs és una fe sòlida, abrandada, provada com
l’or al gresol.
Els màrtirs són els qui tenen posada la confiança
en el Senyor, comprenen la veritat i estant al seu costat. Per això Déu els
elegeix, reben la gràcia i la misericòrdia, tenen l’esperança segura de la
immortalitat i troben la pau. Són missatgers de pau perquè el Senyor ha estat a
favor d’ells. Deia sant Pau VI que «l’home contemporani escolta més a gust als
qui donen testimoniatge que als qui ensenyen, o si escolten als qui ensenyen,
és perquè donen testimoniatge» (Pau VI, Discurs als membres del
Consilium de Laicis, 2 octubre 1974.); escolta als qui davant els
tribunals, Déu els dona la força necessària, sense caldre’s preocupar pel que
han de dir, ni de com dir-ho; perquè per la seva boca parla l’Esperit. El
màrtir és aquell sempre a punt per a donar la resposta definitiva, per a ser
testimoni de la veritat amb llur vida. Aquell qui sofrint per haver obrat el bé
obté la gloria no tant sols per a ell sinó per a tot aquell qui en ell
s’emmiralla i arrela.
«El màrtir és el suprem testimoniatge de la veritat
de la fe; designa un testimoniatge que arriba fins a la mort. El màrtir dóna
testimoniatge de Crist, mort i ressuscitat, al qual està unit per la caritat.
Dóna testimoniatge de la veritat de la fe i de la doctrina cristiana. Suporta
la mort mitjançant un acte de fortalesa.» (CEC 2473). El màrtir ens fa present
d’una banda la injustícia, l’abús d'autoritat i la crueltat, el dolor, la
misèria i la maldat humana; però sobretot ens fa present la fortalesa de la fe
que ni la mort pot vèncer, una fe que és llavor de vida en Crist, de vida eterna.
El martiri és un drama però és per damunt de tot un acte d'amor i de fidelitat
a Crist; un exemple, un testimoniatge, un missatge als homes d’ahir, d’avui i
de demà. El martiri és llavor de fe.
Bernat
vingué al món a Carlet, deixà el món i nasqué a la fe a Poblet i es guanyà la
vida eterna a Alzira. Aquest any s’acompleixen seixanta del pelegrinatge dels
fidels d’Alzira i Carlet a Poblet, testimonis vius de que la llavor d’aquells
sants màrtirs segueix donant fruits enmig d’un món cada cop més escèptic, però
que tot i que no n’és conscient necessita a Déu, té set de Déu. Que els sants
màrtirs Bernat, Maria i Gràcia ens il·luminin i envigoreixin la nostra fe en
Crist.