Mare de Déu dels Torrents, Mare del
bell amor.
Parròquia de Vimbodí i Poblet
9 de setembre de 2019
Sir 24,
14-16. 24-31; Salm ( Ct 2.4) i Lc 1, 26-38
L’escena que ens relata l’Evangeli de Lluc no pot ser més
senzilla, ni l’escenari més simple; una noia està a casa seva, l’art ens la
representa sovint llegint o cosint. Era poc més que una nena, una adolescent
que, segons el costum de l’època, la seva família havia promès ja, amb un home
de la casa de David anomenat Josep. De sobte se n’adona que no està sola, se sorprèn,
es desconcerta i es torba. Malgrat la sorpresa no la paralitza la por, com
segurament hauria estat lògic, veu present, en aquella situació inversemblant,
quelcom de diferent a tot allò que ha pogut viure fins aleshores, però que li
dona confiança; sap que Déu hi és present.
Maria havia sentit a parlar de que calia esperar l’arribada
del Messies, com tota dona i home jueu havia escoltat l’Escriptura i sabia que
el Messies promès havia d’arribar per alliberar el poble que des de sempre s’havia
escollit per heretat. Certament ningú no sabia com s’havia de produir això. Segurament
seria amb un esclat de llum i grans prodigis al cel, potser vindria acompanyat
d’un exèrcit celestial; però la incertesa no feia minvar l’esperança i la
confiança en que això s’esdevindria i que Déu acompliria allò que de temps
antic havia promès.
L’escena, la seqüencia, que ens relata l’Evangeli de Lluc
ens és ben coneguda; l’hem escoltat molts cops, l’hem vista representada per
l’art molts d’altres, tants que en escoltar-la ja ens imaginem i posem cara a
Maria i a l’arcàngel i fins i tot veiem l’estança, massa sovint molt més luxosa
del que en realitat pogué ser mai. Una escena senzilla i sorprenent que segueix
marcant la història de la humanitat, la nostra pròpia història, la de cadascun
de nosaltres homes i dones que vivim al segle XXI. Com pot ser això? Com podem
llegir, interpretar i viure avui l’anunci de l’àngel a Maria, la seva resposta
confiada i serena? Potser de tant sentit aquest relat ha deixa’t de sorprendre’ns;
però no hauria de ser pas així.
Perquè amb aquesta senzilla escena comença la vertadera
història de la salvació. Maria, tant present sempre prop nostre, sempre tant
estimada sota múltiples advocacions, com la Mare de Déu dels Torrents, és
personatge clau en la història de la salvació de tota la humanitat, sense ella
aquesta no hauria estat pas com ha estat. Per això Maria no ha deixat mai de
ser propera als homes i dones de qualsevol temps, arreu. Com l’any 1484 quan a
mig camí entre Vimbodí i Poblet aparegué aquesta imatge trobada per uns monjos
i objecte immediat de devoció per part d’aquesta vila i del Monestir. Maria és
present ara i aquí, entre nosaltres sota l’advocació dels Torrents, perquè
Maria, malgrat els segles passats des de que entrà en la història quan l’àngel
torba la seva pau, segueix essent present enmig nostre. Es fa present en
aquesta vila a la seva ermita, però cada cinc anys recorrent pràcticament tots
els carrers de la població, és com si truques a la porta de cada casa per
fer-s’hi present d’una manera encara més directa i concreta. Engalaneu els
carrers per rebre-la, aneu a cercar-la a la seva ermita i ella visita els cors
dels habitants d’aquesta vila. Ens visita la parra bellíssima, de sarments esplèndides
i majestuoses, la mare del bell amor, del coneixement i de la santa esperança,
de la que ens parla el llibre de Jesús, fill de Sira.
Què ens vol dir Maria avui a cadascun de nosaltres? Ella
esdevé un model, una referència, un consol i un refugi. El seu exemple és el de
la humilitat, la seva gran aportació a la història de la salvació ha estat des
de la discreció, des del silenci. Poques són les paraules que recullen els
Evangelis sortides de la boca de Maria, poques però fonamentals. Acceptant el
pla de Déu que es realitza a través d’ella, demanant a Cana que facin el que
Jesús diu; en definitiva guardant en el seu cor moltes coses. Per això ella ve
a dir-nos també avui “Feu tot el que Ell us digui”. I el que ens diu Jesús és
que estimem, a Déu i al proïsme. No ens diu pas que estimem tal com els altres
ens estimen, ni que fem el bé al qui ens fa el bé solament; Crist no posa
límits a l’amor i això Maria ho entengué molt bé, Ella callava, patia
certament, però ni un retret va sortir de la seva boca ni tant sols als peus de
la creu.
La nostra societat ens empeny a viure sota els valors de la
competitivitat, de la recerca de moltes coses que finalment no ens omplen, sinó
que ens donen encara més buidor. Maria ens convida a girar els ulls cap al seu
Fill i a superar les divisions per avançar tots plegats amb llibertat i
justícia cap a Ell. Ens convida a caminar amb ella al costat cap a Crist.
Confiem en Maria, deixem-nos acompanyar i guiar per ella i ajuntem
la nostra veu a la del Papa Francesc i preguem amb ell a Maria tot dient-li:
«Mare, ajuda la nostra fe!
Obre la
nostra oïda a la Paraula, perquè reconeguem la veu de Déu i la seva crida.
Augmenta en
nosaltres el desig de seguir els seus passos, sortint de la nostra tribulació i
confiant en la seva promesa.
Ajuda'ns a
deixar-nos amarar pel seu amor, perquè puguem arribar-hi per la fe.
Ajuda'ns a
fiar-nos plenament d'ell, a creure en el seu amor, sobretot en els moments de creu,
quan la nostra fe és cridada a créixer i a madurar.
Sembra en la
nostra fe l'alegria del Ressuscitat.
Recorda'ns
que qui creu no està mai sol.
Ensenya'ns a
mirar als altres amb els ulls de Jesús, perquè ell sigui llum en el nostre
camí.
I que
aquesta llum de la fe creixi contínuament en nosaltres, fins que arribi el dia
sense posta, que és el mateix Crist, el teu Fill, nostre Senyor.»