Nativitat de la Mare de Déu
8 de setembre de 2019
XXV aniversari de la Professió Solemne com a monjo cistercenc
del P. Francesc Martínez-Sòria i Ramos
XXV aniversari de la Professió Solemne com a monjo cistercenc
del P. Francesc Martínez-Sòria i Ramos
Mi 5,1-4a; Salm 12,6ab.6cd.; Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
Els
orígens de Jesús són certament llunyans, des dels temps eterns, com ens diu el
profeta Miquees, perquè Ell és des de sempre, engendrat abans de tota la
creació. Amb Jesús, pel Fill, Déu entra en la història humana, perquè Déu ho
disposa sempre tot en bé dels qui l’estimen, en bé dels qui crida per
disposició seva, com ens diu l’apòstol; ell ens coneix des de sempre i ens ha
destinat a ser imatges vives del seu Fill, Jesucrist nostre Senyor. Imatges
vives de Déu però alhora enterbolides pel pecat. El misteri de Crist, el
misteri de la salvació, la nostra redempció no s’entén sense Maria, passa per
Maria i en ella troba la seva perfecte realització; concebuda neta de pecat per
a preparar-la com a arca de la nova aliança se’ns mostra com a model a imitar,
ja que per ella ens ha vingut la salvació. La genealogia de Jesús que ens
presenta l’evangelista sant Mateu és una cadena on no totes les anelles són
irreprensibles, n’hi ha d’or, de plata i més d’una rovellada pel pecat, perquè
Déu entra en l’autèntica i vertadera història de la humanitat, plena de clarors
i de foscors per tal d’il·luminar-la definitivament; perquè Ell, el Crist, és
la llum que apunta en la fosca. En l’encarnació acció divina i acció humana
s’uneixen; Déu es fa carn, Maria l’acull i n’esdevé mare; invisibilitat i
visibilitat es fan una sola cosa en Jesús, el Crist, Déu vertader i home
perfecte.
Avui
que celebrem la nativitat de la sempre Verge Maria, nou mesos després de
celebrar la seva concepció immaculada, ens hem de preguntar que és Maria per a
nosaltres. Sabem per la fe que és la Mare de Déu, sempre verge, mare de
l’Església i per tant mare nostra; perquè ella participa de l’obra de la
redempció i de santificació d’aquell qui és l’únic mitjancer, Crist, Jesús el
seu fill. Maria ha de ser per a nosaltres el model de seguiment perfecte de
Crist, model molt especialment per al monjo.
Avui
estimat P. Francesc s’acompleixen 25 anys de la seva professió solemne, de la
seva segona professió solemne, després d’una primera com a escolapi l’any 1961.
Seixanta tres anys de religiós, des d’aquella primera professió a Moià,
cinquanta set de prevere i ara vint-i-cinc de monjo cistercenc. És el moment de
mirar un xic enrere per a veure el camí recorregut, certament, però sobretot
per mirar endavant, de mirar cap a Crist que és el nostre objectiu com a monjos
i com a cristians. La nostra vida no es completarà sinó arribem a veure la
claror de la seva mirada. Avui estimat P. Francesc, ple de goig i sobretot de
respecte confirmarà la seva santa professió, confiat en el futur que és Crist,
en la seva immensa misericòrdia. Qui millor que Maria pot ser la nostra ajuda
en aquest noble objectiu d’arribar a Crist, qui millor que ella que va portar
en les seves entranyes al Salvador del món, que el va criar, que el va educar,
important aquesta seva tasca, i que el va acompanyar fins a la creu; aquesta
creu més gran o més petita que tots en un moment o altre de la nostra vida hem
de compartir amb Crist.
Maria
és per a nosaltres model d’obediència, ella que acceptà la voluntat de Déu
manifestada per l’arcàngel en l’anunciació. Maria és per a nosaltres model de
castedat, verge abans, durant i després del part, però alhora la dona més
fecunda de la terra per ser fruit de les seves entranyes el Salvador del món. Maria
és per a nosaltres model d’estabilitat, sempre al costat de Jesús a Natzaret, a
Cana o a Jerusalem, al peu de la creu quan Jesús ens la dona per mare. Maria és per a nosaltres model de pobresa, la
més humil de les serventes i alhora la més afortunada.
Emmirallant-nos
en Maria allò que sembla impossible d’assolir esdevé possible, perquè fou la
força de l’amor la que la mogué, la fe la que l’ajudà i la confiança la que
l’enfortí en la tribulació.
Ens
diu sant Bernat: «Tu, siguis qui siguis si et sens arrastrat pel corrent d’aquest
món, nàufrag en la tempesta, sense estrep a la terra ferma, no apartis la teva
vista del resplendor d’aquest estel si no vols enfonsar-te sota les aigües. Si
s’aixequen els vents de les temptacions, si et sents arrastrat contra les
roques de l’abatiment, mira l’estrella, invoca a Maria.»
La
nostra vida és certament com una barca enmig de la mar a mercè de les onades de
la dificultat i dels corrents de l’adversitat que la fan trontollar i amenacen en
fer-la naufragar. Però un estel sempre brilla per poder veure el rumb cap al
port de la salvació que és Crist i aquest estel del mar és Maria.
Ella
que fou per a nosaltres l’inici de la salvació ens mostra sempre el port segur
on cercar recer davant l’huracà del pecat, i l’únic port segur és Crist. Si per
ella i en ella tot es va acomplir, tal com el Senyor havia anunciat al
profeta, per ella Déu se’ns fa proper,
Déu és realment amb nosaltres.
Que
per intercessió de la benaurada i sempre verge Maria, el Senyor beneeixi i
acompanyi al nostre germà Francesc i pugui seguir corrent amb el cor eixamplat
pel camí dels manaments fins arribar al port de salvació eterna i a tots
nosaltres també.