Assumpció de la Mare de Déu
15 d'agost 2020
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Salm 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56
Al monestir de Boulaur hi ha arribat fa unes setmanes,
procedent del monestir de Santa Maria del Desert que com molts altres monestirs
a França està a punt de tancar les seves portes, una escultura que representa
la mort de sant Josep. És realment una escena poc habitual en el imaginari
religiós però molt significativa. En ella sant Josep recolza el seu cap sobre
ells genolls de Jesús que l’acull als seus braços, als seus peus en recollida
oració hi ha Maria, l’esposa i la mare i Josep la mira a ella. En certa manera
en aquesta imatge en el lloc de sant Josep hi podem veure representada tota la
humanitat, ens hi podem veure a cadascun de nosaltres.
La nostra fe es recolza en Crist, el Fill de Déu fet home
per a la nostra salvació, és Ell qui ens acull, però molts cops la nostra
mirada es fixa en aquesta dona, en Maria que preservada del pecat original per
tal de ser l’arca de la nova aliança, creiem que també el seu cos fou preservat
de la corrupció i per això fou assumpta al cel en cos i ànima, i així com la
resurrecció de Crist és l’anunci de la nostra, l’assumpció de Maria al cel és
prefiguració d’allò que esperem, d’allò que desitgem, d’allò que anhelem,
d’allò que demanem al Senyor. Sovint també nosaltres girem els nostres ulls
vers Maria, que ens sembla una figura més a l’abast i si la mirem a ella en els
ulls de Maria, en la seva vida, en la seva fe, hi veiem reflectida la imatge de
Jesús el Crist.
Maria no és l’objectiu, Maria és el model de la felicitat de
creure, el model de la fe simple, generosa, confiada, prudent i servicial i és
en ella mateixa camí privilegiat, la porta que ens condueix cap a Crist, el
nostre salvador. Maria acomplert el curs de la seva vida terrena, acomplerta la
seva missió, havent concebut per obra de l’Esperit Sant, havent infantat sense
deixar de ser verge, havent estat sortoses les seves entranyes per haver
acollit aquell infant i els seus pits
per haver-lo criat, havent-lo acompanyat en la seva mort dels peus de la creu
estant, havent acollit la bona nova de la resurrecció i havent rebut l’Esperit
Sant amb els apòstols, acomplert tot això fou assumpta en cos i ànima al cel
per aquell a qui havia infantat, criat i acollit a la falda un cop mort, aquest
fill seu la volgué per sempre més al seu costat.
Maria és una dona d’una peça, decidida, beneïda entre totes
les dones per portar a les seves entranyes un fruit beneït, una dona feliç de creure en allò que el
Senyor li ha fet saber per boca de l’àngel. Per això ella no podia esperar la
fi dels temps, havia d’anar allí on el seu Fill li havia preparat una estada i
està ja per sempre unida a Crist gloriós. Així com per a ella la redempció fou
singular, així també ho és la seva plena victòria sobre la mort, el pecat i la
corrupció de la carn; per Maria ja ha arribat l’hora de la victòria del nostre
Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne.
En paraules de sant
Bernat: «María essent la més gran de totes i en tot, es va humiliar en tot i
més que tots. Amb raó, doncs, va ser constituïda la primera de tots, la que
sent en realitat la més excelsa, triava per a sí el darrer lloc. Amb raó va ser
feta Senyora de tots, la que es comportava com a serventa de tots. (...) si
anheleu agradar-la, imiteu la seva modèstia i humilitat. Res li escau millor a
l'home, res tan necessari al cristià com la veritable humilitat i mansuetud de
la que Maria és model.» (Grandeses Incomparables de María).
Què hi guanyem nosaltres amb l’assumpció de Maria? Hi
guanyem l’esperança de que així com ella, mortal com nosaltres, ha estat
mereixedora de la glòria eterna, així també nosaltres seguint el seu exemple
meresquem un dia arribar-hi, cadascun al moment que li correspongui tot demanat
que la mort ens arribi com al just Josep, en braços de Jesús i fits els ulls en
Maria.