Diumenge XXX durant l'any / Cicle A
Capella Santa Caterina
25 d’octubre de 2020
Ex 22,20-26; Salm 17,2-3a.3bc-4.47
i 51ab; 1Te 1,5c-10 i Mt 22,34-40
De nou
volen posar un parany a Jesús, volen provar-lo per fer-lo caure en error i en contradicció.
Però de nou sense aconseguir-ho. No era una pregunta fàcil, de fet la llei
recollia 613 preceptes i prohibicions i era tema de discussió quin era el
manament del qual derivaven tots els altres manaments escrits en els llibres de
la Llei i dels profetes.
Jesús
recorre a la mateixa escriptura per respondre a la qüestió de quin és el
manament més gran; tots ho son i el que fa Jesús és resumir-ho en dos, estimar
a Déu i estimar als altres. No diu res de nou, Jesús recita la shemà, la pregària que tot jueu diu cada
matí i en aquesta es diu que cal estimar al Senyor amb tot el cor, amb tota
l’ànima i amb tot el pensament. El segon manament està al llibre del Levític,
que recull les pràctiques que mana la llei, i que diu: «Estima els altres com a
tu mateix» (Lv 19,18).
El que
fa Jesús és resumir-ho tot en un sol principi, l’amor. Llegeix l’escriptura en
clau d’amor perquè l’amor és el que ha de guiar la nostra relació amb Déu i amb
els germans. No és un amor indefinit, sinó ben concret. Ens ho ha dit el llibre
de l’Èxode, estimar és no maltractar ni oprimir als immigrants, a les vídues,
als orfes; és prestar sense usura, és
donar o retornar a l’altra allò que necessita. Aquesta és la conversió de cor
de la que ens parla sant Pau a la primera carta als Tessalonicencs, estimar és
adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel a Jesús el seu Fill que
ha de venir a salvar-nos. Escrivia sant Joan de la Creu que al final de la
nostra vida ens examinaran en l’amor, aquest serà el vàrem que Jesús farà servir
en el judici que ha de venir i no pas cap altre.
Aquest
amor que tot ho resumeix és un amor encarnat. En primer lloc perquè Déu es feu
carn, es feu home per compartir les nostres misèries i mostrar-nos un camí cap
al Pare. En segon lloc perquè aquest amor que devem a Déu l’hem de fer arribar,
l’hem de compartir amb els altres. Vivim dies durs, temps incerts i complicats,
on la societat està desconcertada per la pandèmia. Ara i aquí hem de fer present al Senyor enmig d’aquesta
situació crítica, hem de fer-hi present el seu amor mostrant-lo, compartint-lo
amb els germans. Perquè on hi ha amor hi ha esperança i tant sols l’esperança
pot salvar al món. La nostra no és una esperança buida, retòrica, vaga; és una
esperança encarnada que té nom i cognoms, que té un rostre, que va tenir una
família, uns amics, uns seguidors; aquesta esperança es diu Jesucrist, aquell
que per la fe sabem que essent fill de Déu es feu home, patí com patim
nosaltres, morí com morirem nosaltres, però que havent estat concebut per obra
de l’Esperit Sant, per la gràcia de Déu Pare vencé la mort i guanyà per a tots
nosaltres la vida eterna.
No són
moments fàcils, l’allargament dels efectes de la pandèmia, la duresa d’algunes
mesures, la por i el dolor ens envolten. Unim-nos a l’amor de Déu tot
pregant-li confiadament, esperançadament. Preguem pels malalts, pels seus
familiars, pels qui pateixen en la solitud per qui els atenen i pels qui
cerquen un remei i preguem també pels governants perquè encertin en les mesures
a prendre. I fem-ho compartint aquest amor que hem de tenir, que tenim a Déu,
amb els nostres germans.