Funeral Mare Frederica
Roquet Jalmar, O. Cist.
Santa Maria de Vallbona
Dimecres 14 d’octubre
de 2020
Is. 25, 6a. 7-9; Rm. 8,
31b-35.37-39 i Jo 12, 23-28
Aquell dia en que desapareixerà el vel de dol, aquell dia en que el Senyor prepararà per a tots un convit, aquell dia en que la mort serà engolida i totes les llàgrimes seran eixugades; és el dia per al que ens preparem al llarg de tota la nostra vida, aquell que des del moment del baptisme anhelem d’arribar-hi; i tant més quan hem consagrat la nostra vida al Senyor. Si al llarg de la nostra existència terrena, caduca i efímera aconseguim que ni els contratemps, ni la por, ni les persecucions, ni la fam, ni la nuesa, ni els perills, ni la mort sagnant ens allunyin del Crist; si sentim a Déu a favor nostre; podrem esperar aleshores que s’acompleixi feliçment la nostra esperança; que havent sofert aquí la mort que Crist va venir a compartir amb nosaltres, també compartim la seva resurrecció i amb ella la vida plena i eterna. Demanant-li que quan ens arribi l’hora, la misericòrdia d’aquell qui ho va donar tot, fins al punt d’entregar al seu propi Fill per tots nosaltres, estigui disposat a donar-nos la vida perduda pel Fill a la creu un divendres i guanyada per sempre més al sepulcre buit, aquell primer dia de la setmana.
La nostra germana Frederica ha arribat ja a aquesta hora, el gra de blat que ha estat la seva vida ha caigut a la terra de la mort i morint, retornant el seu cos a la terra, ara li demanem al Senyor que doni fruit de vida eterna, aquell fruit que ella tant va desitjar d’esdevenir. Li demanem al Senyor que l’aculli a la seva gloria i que per la seva infinita misericòrdia es fixi en tot allò que al llarg de la seva vida va donar-li a Ell, a les seves germanes de comunitat i a tanta gent; i li perdoni amb cor bondadós tot allò que de pecat hagi pogut tenir. Perquè la vida de la nostra germana, ha estat una vida dedicada en tota la seva plenitud a cercar a Déu, a conèixer-lo, a servir-lo; guardant així la seva vida per a la vida eterna; que ara demanem al Senyor que li concedeixi.
La vida i la mort esdevenen davant els nostres ulls un gran misteri; sabem que si naixem hem de morir, però estem certs per la fe de que la mort no és sinó el pas d’una vida a una altra, d’una vida on hi ha sofriment, angoixa i també alegria, a una vida sense fi, per viure-la amb plenitud i amb joia; una plenitud al recer de Déu, a l’escalf del seu amor immens.
Certament avui, ara i aquí la mort de la nostra germana té per a nosaltres un regust agredolç; al dolor, al sentiment per la seva mort, per la seva absència s’uneix la dolçor de l’esperança de que el Senyor li faci compartir la proximitat del seu amor.
Hi ha però un tercer sentiment, que unit a l’enyorança adolorida i a l’esperança, ara ens envaeix i és el sentiment de gratitud. Donem avui també gràcies a Déu per una vida cristiana viscuda amb plenitud, amb convenciment i amb generositat; una vida lliurada a Déu a través de les germanes d’aquesta comunitat a la que la Mare Frederica serví durant tants anys en diverses i greus responsabilitats.
Tota la nostra vida, si ho mirem bé, no és sinó un preparar-nos per a aquesta hora que ha arribat ja per a la Mare Frederica, l’hora del veritable encontre amb el Senyor, l’hora de néixer de nou i estar-se allí on està el Senyor. La vida dels monjos i de les monges, la de tot cristià, però molt especialment la nostra, és un recórrer el camí cap a aquesta hora de plenitud i de vida. Aquest camí que un cop acabat per a ella, la nostra germana Frederica pot dir-li al Senyor que no l’ha recorregut en va, que no es presenta davant d’Ell amb les mans buides, ans al contrari, les pot presentar plenes de bones obres i si alguna de no tant bona ha fet demanem-li al Senyor que fent balanç de tota una vida, vegi tot allò que de bo ha obrat i la recte intenció que ha guiat la seva existència.
Avui més que lloc per al dolor, tot i que l’enyorança d’una presència ens corprengui, més que a espai per a l’agraïment per tot el que la nostra germana ha fet al llarg de la seva vida, hi ha d’haver lloc per a l’esperança. L’esperança de que la nostra germana ja hagi arribat a la gloria i l’esperança de que aquesta mateixa gloria ens sigui oferta un dia a tots nosaltres; perquè per això hem vingut al món, per arribar a aquesta hora. Per als creients la mort no pot ser altra cosa que una porta que s’obre a l’esperança. No és una esperança vana, és una esperança confiada, i nosaltres els monjos i les monges tenim ocasió d’aprofundir-la en el contacte reposat amb la Paraula de Déu, d’amorosir-la en la pregària fonamentada en els Salms, de reposar-la en el treball pacient. Així la Mare Frederica al llarg de 64 anys de vida monàstica s’ha anat preparant per a aquesta hora que finalment li ha arribat, després d’un camí llarg, fecund en el decurs del qual ha fixat sempre la mirada en el Crist, sabent-lo reconèixer en els altres.
Avui és un dia de joia. De joia enyoradissa per l’absència de la nostra germana d’entre nosaltres; una joia adolorida per la seva mort; una joia agraïda per tot el que ha fet. Però sobretot una joia esperançada i confiada. Per això ara aquí demanem-li al Senyor que aculli a la Mare Frederica a casa seva i li recompensi així tota una vida dedicada a cercar-lo, dedicada a preparar-se per aquest encontre amb el Senyor. Diu el Papa Francesc que «la mort és una trobada: és Ell qui ve a trobar-nos, és Ell qui ve a prendre'ns de la mà per portar-nos amb ell.» (Homilia a Santa Marta 29 de novembre de 2019) Si la mort és doncs l’hora de la trobada amb el Senyor; aleshores quina hora pot ser més dolça que aquesta de la mort? Sols la incertesa de com és el pas ens pot fer basarda, però no pas la idea de la trobada amb el Pare, que és plenitud de vida i d’amor.
Demanem-li al Senyor que augmenti la nostra fe i la nostra esperança de que amb la mort acaba una vida terrena, però s’obre la porta d’una nova vida, d’una vida en Crist amb plenitud. Demanem-li de no desesperar mai de la seva misericòrdia i de ser sempre missatgers d’esperança, malgrat les dificultats, els entrebancs i les angoixes. Déu va enviar al seu Fill per a compartir la nostra vida humana, el feu en tot igual a nosaltres, llevat del pecat, per això nosaltres per l’obra redemptora de Crist podem esperar de participar també de la seva resurrecció.
Demanem-li enyoradissos, adolorits, agraïts, però per damunt de tot confiadament esperançats que la nostra germana Frederica participi ja de la resurrecció del Senyor i tots nosaltres quan sigui la nostra hora.