La Immaculada Concepció de
la Verge Maria
8 de desembre de 2020
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Rm 15,4-9 i Lc 1,26-38
Vita
Si per Eva ens vingué
l’engany i la mort, per Maria ens ha vingut la veritat i la vida; si per Adam
ens vingué el pecat i la por, per Jesucrist ens ha vingut l’esperança i el
perdó. La història de la humanitat canvià tot d’una el seu rumb quan el pla de
la nostra salvació començà a acomplir-se. Fou d’una manera quieta i discreta.
Com de sobte, un àngel fou enviat a Natzaret, entrà en una casa i torbà a una noia que encara no tenia marit. Res més
humà que ser mare, res més diví que engendrar per obra de l’Esperit Sant al
Fill de Déu fet home. A Déu res li és impossible, la qui és tinguda per estèril
infantarà un fill que clamarà en el desert perquè s’obri una ruta al Senyor; la
qui és i romandrà verge tindrà un fill a qui posarà per nom Jesús, a qui
anomenaran Fill de l’Altíssim, aquell a qui Déu donarà el tron de David per ser
rei per sempre en un regnat que no tindrà fi; perquè el que ens ve a portar és
la vida eterna, la victòria sobre la mort, la filiació divina.
Per a la humanitat tot ve
de sobte, però per a Déu tot estava previst, Déu no improvisa perquè el seu és
un amor etern. Per això havia escollit a Maria abans de crear al món, perquè
fos santa i irreprensible als ulls de Déu. Per això essent concebuda
immaculada, sense màcula, sense pecat, la preparà com a arca de la nova
aliança, una aliança feta carn en la persona del Fill, Jesucrist nostre Senyor.
Maria, plena de gràcia,
és la primera en creure, ella torbada i pensativa, és la capdavantera en la fe
en Jesucrist, es confià a que en ella s’acomplissin les paraules de Déu, tot i
no saber ben bé com podria esdevenir això, tot i torbar-se. Maria és la porta de la vida perquè per ella,
en les seves entranyes, el Salvador del món vingué a la vida. És d’ella de qui
aquella dona digué «sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas
mamar» (Lc 11,27). Però Jesús sabia que Maria, la seva mare era sortosa per
haver cregut en la Paraula de Déu i haver-la guardat. Mare i creient, Maria és
la primera en creure, en deixar-se omplir de l’Esperit Sant i en ser salvada.
Escriu sant Elred: «Ella
tingué ànsia de Crist, i per això va anar cap a Crist. L’estimà totalment
deixant pel seu amor des de la seva infància els desitjos de la carn,
considerant no res tota la gloria del món.» (sermó 22).
Dulcedo
Tota la vida de Maria és
dolcesa com tant sols ho pot ser l’amor d’una mare. Rebé amb dolcesa l’àngel
enviat per Déu; donà a llum amb la mateixa dolcesa amb la que educà al seu fill
i amb dolcesa, compartí la vida i la pregària amb els deixebles, quan després
de que una espasa li hagués travessat el cor de dolor en veure al seu Fill mort
a la creu, la joia de saber-lo ressuscitat ni tant sols li comportà la
necessitat de veure’l perquè ella de sempre ha sabut i ha cregut en el pla de
Déu, que per ella passava i amb ella comptava. Maria és la dona de la virginal
dolcesa, perquè el Senyor és amb ella.
Escriu sant Bernat «la
gràcia de Déu es feu visible, ensenyant-nos a rebutjar la vida impia i els
desitjos mundans, i a viure aquest món amb moderació, rectitud i pietat,
desitjant la joia que esperem i la vinguda en gloria del gran Déu.»
Spes nostra
Maria és la dona de
l’esperança, perquè el Senyor li ha concedit el seu favor. Sap esperar que les
paraules de l’àngel s’acompleixin en ella, sap esperar que arribi l’hora del
seu Fill, sap esperar que aquest un cop crucificat i sepultat trenqui les
cadenes de la mort, sap esperar que la cridi al seu costat en cos i ànima. No
és la seva una espera tranquil·la, sofreix, pateix, espases de dolor li
traspassen l’anima, però sap que per damunt de tot aquest immens dolor hi ha
esperança. Déu des de sempre ha volgut que Maria fos lloança de la seva
grandesa, l’ha omplert de gràcia i d’esperança perquè sigui per a nosaltres
model de confiança.
Escriu sant Elred que
Maria ha estat «elegida entre totes les creatures per a ser santificada per
l’Esperit Sant, per ser fecundada romanent verge, per ser saludada per l’àngel
(...) per ser vertaderament plena de gràcia.» (Sermó 79).
María és «signe de futura esperança i de
consolació, fins que arribi el dia del Senyor» (LG 68). Ella és capdavantera de la fe i de la salvació;
aquella en la qual s'ha dut a terme ja la redempció. María «glorificada ja en cos i ànima» (LG 68), és motiu d’esperança en la
vida eterna. Una esperança, fundada en la fe, en l’acompliment de la voluntat
de Déu. María esdevé així «imatge
i prefiguració de l'Església que haurà de tenir el seu compliment al temps
futur» (LG 68).
Per Maria tot començà quan un àngel entrà a casa seva i li
digué el que Déu li havia encarregat de dir-li. Per Déu tot havia començat als
inicis dels temps. Per a nosaltres tot comença cada dia, cada any. Al bell mig
del temps d’Advent, quan ens acostem al dia de commemorar el primer adveniment del
Senyor i alhora preparar-nos per al segon adveniment, ens surt al pas la figura
de Maria, tota ella model de vida, dolcesa i esperança. Plena de gràcia ha
estat preservada del pecat i concebuda immaculada, el Senyor ha estat amb ella
per preservar-li la virginitat i li ha concedit el seu favor essent assumpta al
cel en cos i ànima preservant-la de la corrupció de la carn. Posem com ella en
Crist la nostra esperança, en aquell qui tot ho du a terme d’acord amb la
decisió de la seva voluntat. Maria ens hi acosta, Ella la verge que tindrà un
fill al qui donarà la vida, Ella la nascuda sense pecat i que per això esdevé
font de la dolcesa, Ella l’assumpta en cos i ànima al cel per obrir-nos la
porta a l’esperança.