Nadal del Senyor
Missa de la nit o del gall
24 de desembre 2020
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
El poble avançava a les
fosques, el país era tenebrós, les botes dels soldats marcaven el pas; tot era
desencís i foscor, por i incertesa. De sobte una gran llum resplendí, es
manifestà la gloria de Jesucrist, el Déu gran i salvador nostre. En un poble
anomenat Bet-Lèhem, quasi al ras perquè no han trobat lloc a l’hostal, una
dona, un home i un nen embolcallat i posat en una menjadora esdevenen l’eix de
la història de la salvació, d’aquesta bona nova que portarà a tot el poble una
gran alegria. Un edicte del Cèsar August per fer el cens de l’imperi i uns
pastors que vivint al ras vetllen i guarden uns ramats són el complement, els
actors secundaris d’aquesta història que no ha fet sinó començar. Avui un
infant ha vingut al món, un esclat de llum envolta uns pastors, demà una llum
immensa deixarà buit un sepulcre i naixerem tots a la vida eterna.
Escriu sant Jeroni «No desespereu pel fet que ha nascut una sola vegada de Maria: cada dia neix en nosaltres.» Perquè avui a les nostres vides també hi ha desesperació, foscor, por, angoixa i incertesa. Aquest any ens cal com mai que la llum joiosa del Nadal, anunci de la resurrecció, trenqui les tenebres de la nostra torbació. Una llum que acompanyi als qui sols en un hospital pateixen o tal volta s’acosten a la mort sense l’escalf dels seus; que il·lumini als ancians que han deixat de rebre la visita i l’abraçada dels seus estimats per tal de preservar la seva salut; una llum que no deixi minvar la flama de l’amor per l’enyor als qui no podran compartir aquest Nadal amb les seves famílies, potser confinats per raons sanitàries, empresonats o allunyats o exiliats per una o altre raó.
Nadal és esperançadora llum, el record d’aquella llum
que trencà la fosca de la nit i Jesús, tot just nat, ara i aquí ens demana que
nosaltres siguem llum per al món. Com enmig d’aquesta foscor que de fa mesos
ens envolta hi ha qui és llum per als altres; lluitant per guarir als malalts,
investigant per trobar un remei que acabi amb aquest malson, donant de menjar
als qui ja no poden procurar-se’l, acompanyant als qui s’han quedat sense qui
els pugui acompanyar, decidint el que cal fer i el que és millor per a tots,
malgrat ser incompresos i criticats. Són la imatge d’aquell qui s’entregà a si
mateix per tots, per fer de nosaltres uns apassionats pel bé, com ens ha dit de
Jesucrist l’apòstol sant Pau.
Perquè darrera d’aquest infant, darrera de la tendre
escena de Josep i Maria vetllant el seu són, hi ha l’anunci de quelcom molt més
gran. Aquest nadó és el Messies, el Senyor, el Salvador; el Déu heroi, el pare
per sempre, el príncep de la pau, el conseller prodigiós. Com pot ser això ens
preguntem nosaltres avui contemplant de lluny estant l’escena de Bet-Lèhem, com preguntà Maria a
l’àngel, com es preguntava Josep, l’home
bo a qui Déu parlava en somnis; com es preguntaven aquells pastors esglaiats
després de trencar-los el són una llum resplendent i la veu d’un àngel.
Si el Nadal és esperança de que la salvació és a prop,
si el Nadal és anunci de la victòria de Jesucrist sobre la mort; avui aquesta
esperança ens cal més que mai.
Deia ahir en l’audiència general dels dimecres el Papa
Francesc: «Nadal ens convida a reflexionar, per una part, sobre el dramatisme de la
història, en la qual els homes, ferits pel pecat, van de manera constant a la
recerca de la veritat, a la recerca de la misericòrdia, a la recerca de la
redempció; i, per altra part, sobre la bondat de Déu, que ha vingut al nostre
encontre per a comunicar-nos la Veritat que salva i fer-nos partícips de la
seva amistat i de la seva vida. »
Avui ens ha nascut el salvador, que és el Messies, el
Senyor. Avui ens ha nascut l’esperança de que molt aviat serem alliberats.