Nadal del Senyor
Missa
vespertina de la vigília
24
de desembre de 2020
Oratori
de la Mare de Déu dels Dolors a la infermeria de Poblet
Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27
i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt
1,1-25
Déu no ha reposat fins que ha aparegut com un raig de llum
el seu bé i la seva salvació com una torxa encesa. No ha estat pas com molts
esperaven, l’acció de Déu és pacient, tranquil·la; com ens diu l’apòstol sant
Pau, Déu elegí els nostres pares, ha escollit la història per entrar en ella,
una història senzilla, humana. El Pare ha fet que el Fill esdevingués així fill
de David, fill d’Abraham, fill de Maria esposada amb Josep, de la nissaga de
David. Un Déu fet home amb plenitud, igual a nosaltres en tot llevat del pecat,
que ha vingut per salvar-nos de la culpa, és aquell que havien anunciat els
profetes, el Déu que és el Déu amb nosaltres perquè ve per compartir la nostra
vida, les nostres misèries i la nostra mort; però sobretot ve per que compartim
amb Ell la vida veritable i eterna.
Abraham representa la fe, és l’home que cregué en Déu i fou
reputat per la seva justícia, és l’home de la fidelitat a Déu, aquell qui
anuncia que el Senyor escollirà al poble d’Israel com a heretat seva, l’elegit
de Déu, aquell qui experimentà la gratuïtat de l’amor de Déu, aquell a qui
anomenem el nostre pare en la fe.
David és l’home i és el rei, per ell passa l’aliança amb el
Senyor, ell es considerat per moltes generacions el model de messies, perquè el
seu tron és el tron d’Israel. Però és alhora l’home que cau en la temptació,
que provoca la mort d’un home per tal de satisfer el desig de la carn i posseir
la seva esposa, impulsat pels desigs humans. És l’home a qui Déu confià el
govern del seu poble i l’home que pecà i es penedí, l’heroi d’Israel i l’home
de la pregària confiada en el Senyor.
Josep, l’espòs de Maria és l’home a qui Déu parla en somnis,
obedient, amant, acollidor i treballador, pare de Jesús en l’ombra, discret
però sempre amatent.
El Fill de Déu ve al món de manera sorprenent, una verge
l’infanta, és concebut per obra de l’Esperit Sant i assumeix tot el dolor de la
història humana per tal de sublimar-la i portar-nos de la mort a la vida, del
pecat a la reconciliació amb el Pare. Abraham, David i Josep; victòries i
derrotes, exilis, deportacions i retorns, allunyaments i reconciliacions amb
Déu. Aquesta és la història del poble d’Israel, la història de la salvació, la
nostra pròpia història que Déu assumeix en la persona del Fill per tal de
salvar-nos. Realment avui ens ha nascut el salvador que és el Messies, el
Senyor, caminem a la llum de la seva mirada, celebrem el seu nom, cantem tota
la vida els seus favors. La salvació és aquí. Déu ha entrat avui en la
història, també en la nostra història.