diumenge, 21 de febrer del 2021

Diumenge I de Quaresma / Cicle B: Iniciació cristiana d’adults. Elecció o inscripció del nom

 

Diumenge I de Quaresma / Cicle B

Diumenge 21 de febrer de 2021

Iniciació cristiana d’adults

Ritu de l'elecció o inscripció del nom

Gn 9,8-15, Salm responsorial 24,4-5b.6-7b.8-9, 1Pe 3,18-22 i Mc 1,12-15

El Concili Vaticà II subratlla dos característiques principals d’aquest temps de Quaresma que estem tot just encetant: El caràcter baptismal i el caràcter penitencial; dos aspectes íntimament units i relacionats l’un amb l’altre. D’una banda la Quaresma està molt marcada per la preparació dels catecúmens pel baptisme, que té en la vetlla pasqual la seva culminació, quan recordem el misteri central de la nostra fe, quan aquell cos que va ser mort a la creu, fou retornat per l’Esperit a la vida, com ens ha dit sant Pere en la segona lectura. D’altra banda aquest temps quaresmal és una invitació a la reconciliació i a la conversió que tenen en el sagrament de la penitència el seu centre, el signe pel qual nosaltres restablim amb el Pare  aquella aliança que per Noè tenia per símbol un arc en els núvols. Per aquestes dues característiques la Quaresma és un temps privilegiat per escoltar la Paraula de Déu, per pregar, per practicar la caritat i la solidaritat.

Aquest camí quaresmal el vivim de manera comunitària, en comunió eclesial; cada comunitat parroquial o religiosa en comunió amb la comunitat que totes elles formen, que és l’Església particular i totes les esglésies particulars unides pel vincle de la caritat formant l’Església universal. Un temps de conversió que culmina amb la renovació de les promeses baptismals en la nit santa de la Pasqua per als ja batejats i en la recepció dels tres sagraments d’iniciació: baptisme, confirmació i Eucaristia, per als catecúmens. Per a aquesta comunitat, per aquesta part de l’Església diocesana de Tarragona i de l’Església universal que fa camí a Poblet; aquesta Quaresma és doncs un temps doblement privilegiat perquè unim al nostre propi camí cap a la Pasqua el del Ivan a qui el Senyor bondadós i recte vol mostrar i ensenyar el bon camí i encaminar-lo per ell.

Aquest camí Ivan té un rostre molt concret, el d’aquell qui és el camí la veritat i la vida; Crist, el Fill de Déu fet home per nosaltres. Aquell qui morí una vegada per raó dels pecats, com ens ha dit sant Pere, aquell just que va morir pels injustos per tal de poder conduir-nos a Déu. Sí Ivan Ell, el Crist, va morir per tu, va morir per tots i cadascun de nosaltres. I ara Ell et crida pel teu nom, que avui expressaràs públicament, com cridà als seus deixebles que reparaven les xarxes vora l’aigua o estaven asseguts recaptant impostos; cadascú en la seva circumstància, perquè la crida a la fe és personal i intransferible i com ells respongueren deixant-ho tot, tu també Ivan deixaràs moltes coses per acostar-te a una de molt més important, la fe en Crist nostre Senyor.

Al llarg d’aquest camí teu aniràs aprofundint en la Paraula, en la doctrina, tot plegat significat pels diferents ritus, perquè la fe s’expressa en l’Església per mitjà de la litúrgia com a eina fonamental; ho faràs en comunitat, perquè la fe és per ser viscuda en comunió amb tot el poble Déu, amb tota l’Església; però fonamentalment aquest camí serà personal i l’has de viure interiorment amb força, conscient del compromís que vols adquirir.

Un camí que culmina amb el baptisme. Així com per l’aigua en temps de Noé se salvaren unes poques persones, ara per Jesucrist i per l’aigua del baptisme, la salvació esdevé universal. Amb Noé se salvaren vuit en total, però allí mateix quedà establerta una aliança que és signe de l’amor que Déu ha guardat des de sempre per tots i cadascun dels homes i dones que generació rere generació han poblat la terra. Pel baptisme ens ha dit Pere, no tant sols queda net el cos, sinó que el que és molt més important, demanem a Déu una consciència bona i això tant sols és possible gràcies a la resurrecció de Jesucrist.

L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, el mateix Esperit que actua sobre nosaltres en el baptisme i que a tu Ivan t’ha empès cap al Crist. El desert, a més de ser lloc de trobada amb Déu, és també lloc de temptació i de lluita espiritual. El lloc on el poble d'Israel feu camí durant quaranta anys però on va sofrir moltes temptacions. Jesús també anà al desert, com el seu poble; hi anà en el moment d'inaugurar la seva activitat messiànica, però Ell es deixà empènyer per l'acció de l'Esperit Sant, en un període de solitud i de prova espiritual, que superà amb l'ajuda de la paraula de Déu i amb la pregària.

És el mateix Esperit que a tu Ivan i a tots nosaltres ens ha d’ajudar a progressar aquesta Pasqua en la participació del misteri de Crist, descobrint alhora la nostra pròpia identitat i naturalesa com a fills de Déu, fets fills del Pare per la passió, mort i resurrecció de Crist, ja que és aquest el principal do de l’Esperit.

El Senyor et crida ara a tu Ivan a viure la Quaresma com a camí cap al baptisme, camí cap a la participació de la Pasqua. I aquesta comunitat, el Poble sant de Déu del que tots nosaltres formem part, t’hi vol acompanyar i alhora participar-ne, per poder així renovar les nostres promeses baptismals  la nit santa de Pasqua amb més força encara, seguint el fil de la idea expressada per sant Joan Pau II: «Podria afirmar-se que aquesta vida, en un cert sentit, es transforma en un "segon catecumenat"? (...) si "catecumenat" significa (...) la disponibilitat interior projectada a perseverar en la fe i a madurar en ella, llavors l'expressió "segon catecumenat" té un sentit plenament apropiat. Perquè la catequesi respon a una necessitat de la fe: a la necessitat de professar-la, de perseverar i de créixer en ella.» (19 de desembre de 1984).

L’Església et crida Ivan en nom de Crist als sagraments pasquals. Tant de bo que nosaltres amb l’ajut de Déu puguem amb la nostra feble fidelitat ajudar-te a arribar-hi. Que per aconseguir-ho Crist ens sigui a tots camí, veritat i vida. Ell que ens crida a la conversió i a creure en la bona nova del l’Evangeli.