Diumenge I de Quaresma / Cicle B
Diumenge 21
de febrer de 2021
Iniciació
cristiana d’adults
Ritu de
l'elecció o inscripció del nom
Gn 9,8-15, Salm responsorial 24,4-5b.6-7b.8-9, 1Pe
3,18-22 i Mc 1,12-15
El Concili
Vaticà II subratlla dos característiques principals d’aquest temps de Quaresma
que estem tot just encetant: El caràcter baptismal i el caràcter penitencial;
dos aspectes íntimament units i relacionats l’un amb l’altre. D’una banda la
Quaresma està molt marcada per la preparació dels catecúmens pel baptisme, que
té en la vetlla pasqual la seva culminació, quan recordem el misteri central de
la nostra fe, quan aquell cos que va ser mort a la creu, fou retornat per
l’Esperit a la vida, com ens ha dit sant Pere en la segona lectura. D’altra
banda aquest temps quaresmal és una invitació a la reconciliació i a la
conversió que tenen en el sagrament de la penitència el seu centre, el signe
pel qual nosaltres restablim amb el Pare
aquella aliança que per Noè tenia per símbol un arc en els núvols. Per
aquestes dues característiques la Quaresma és un temps privilegiat per escoltar
la Paraula de Déu, per pregar, per practicar la caritat i la solidaritat.
Aquest camí
quaresmal el vivim de manera comunitària, en comunió eclesial; cada comunitat
parroquial o religiosa en comunió amb la comunitat que totes elles formen, que
és l’Església particular i totes les esglésies particulars unides pel vincle de
la caritat formant l’Església universal. Un temps de conversió que culmina amb
la renovació de les promeses baptismals en la nit santa de la Pasqua per als ja
batejats i en la recepció dels tres sagraments d’iniciació: baptisme,
confirmació i Eucaristia, per als catecúmens. Per a aquesta comunitat, per aquesta
part de l’Església diocesana de Tarragona i de l’Església universal que fa camí
a Poblet; aquesta Quaresma és doncs un temps doblement privilegiat perquè unim
al nostre propi camí cap a la Pasqua el del Ivan a qui el Senyor bondadós i
recte vol mostrar i ensenyar el bon camí i encaminar-lo per ell.
Aquest camí Ivan
té un rostre molt concret, el d’aquell qui és el camí la veritat i la vida;
Crist, el Fill de Déu fet home per nosaltres. Aquell qui morí una vegada per
raó dels pecats, com ens ha dit sant Pere, aquell just que va morir pels
injustos per tal de poder conduir-nos a Déu. Sí Ivan Ell, el Crist, va morir
per tu, va morir per tots i cadascun de nosaltres. I ara Ell et crida pel teu
nom, que avui expressaràs públicament, com cridà als seus deixebles que
reparaven les xarxes vora l’aigua o estaven asseguts recaptant impostos;
cadascú en la seva circumstància, perquè la crida a la fe és personal i
intransferible i com ells respongueren deixant-ho tot, tu també Ivan deixaràs
moltes coses per acostar-te a una de molt més important, la fe en Crist nostre
Senyor.
Al llarg
d’aquest camí teu aniràs aprofundint en la Paraula, en la doctrina, tot plegat significat
pels diferents ritus, perquè la fe s’expressa en l’Església per mitjà de la
litúrgia com a eina fonamental; ho faràs en comunitat, perquè la fe és per ser
viscuda en comunió amb tot el poble Déu, amb tota l’Església; però
fonamentalment aquest camí serà personal i l’has de viure interiorment amb
força, conscient del compromís que vols adquirir.
Un camí que
culmina amb el baptisme. Així com per l’aigua en temps de Noé se salvaren unes
poques persones, ara per Jesucrist i per l’aigua del baptisme, la salvació
esdevé universal. Amb Noé se salvaren vuit en total, però allí mateix quedà
establerta una aliança que és signe de l’amor que Déu ha guardat des de sempre
per tots i cadascun dels homes i dones que generació rere generació han poblat
la terra. Pel baptisme ens ha dit Pere, no tant sols queda net el cos, sinó que
el que és molt més important, demanem a Déu una consciència bona i això tant sols
és possible gràcies a la resurrecció de Jesucrist.
L’Esperit
empenyé Jesús cap al desert, el mateix Esperit que actua sobre nosaltres en el
baptisme i que a tu Ivan t’ha empès cap al Crist. El desert, a més de ser lloc
de trobada amb Déu, és també lloc de temptació i de lluita espiritual. El lloc
on el poble d'Israel feu camí durant quaranta anys però on va sofrir moltes
temptacions. Jesús també anà al desert, com el seu poble; hi anà en el moment
d'inaugurar la seva activitat messiànica, però Ell es deixà empènyer per
l'acció de l'Esperit Sant, en un període de solitud i de prova espiritual, que
superà amb l'ajuda de la paraula de Déu i amb la pregària.
És el mateix Esperit
que a tu Ivan i a tots nosaltres ens ha d’ajudar a progressar aquesta Pasqua en
la participació del misteri de Crist, descobrint alhora la nostra pròpia
identitat i naturalesa com a fills de Déu, fets fills del Pare per la passió,
mort i resurrecció de Crist, ja que és aquest el principal do de l’Esperit.
El Senyor et
crida ara a tu Ivan a viure la Quaresma com a camí cap al baptisme, camí cap a
la participació de la Pasqua. I aquesta comunitat, el Poble sant de Déu del que
tots nosaltres formem part, t’hi vol acompanyar i alhora participar-ne, per
poder així renovar les nostres promeses baptismals la nit santa de Pasqua amb més força encara,
seguint el fil de la idea expressada per sant Joan Pau II: «Podria afirmar-se
que aquesta vida, en un cert sentit, es transforma en un "segon
catecumenat"? (...) si "catecumenat" significa (...) la
disponibilitat interior projectada a perseverar en la fe i a madurar en ella,
llavors l'expressió "segon catecumenat" té un sentit plenament
apropiat. Perquè la catequesi respon a una necessitat de la fe: a la necessitat
de professar-la, de perseverar i de créixer en ella.» (19 de desembre de 1984).
L’Església et
crida Ivan en nom de Crist als sagraments pasquals. Tant de bo que nosaltres
amb l’ajut de Déu puguem amb la nostra feble fidelitat ajudar-te a arribar-hi.
Que per aconseguir-ho Crist ens sigui a tots camí, veritat i vida. Ell que ens
crida a la conversió i a creure en la bona nova del l’Evangeli.