Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor
4 d’abril de 2021
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; 1C 5,6b-8 i Jo 20,1-9
La tomba és buida, Maria Magdalena ha trobat la pedra que
tancava el sepulcre treta i després Pere, el deixeble estimat i la mateixa
Maria Magdalena han vist que el cos ja no hi és a dins del sepulcre allí on
l’havien dipositat i les dones havien vist col·locar-lo tot just unes hores
abans. És una evidència física, que el cos de Jesús ha desaparegut del lloc on
havia d’estar. D’aquest punt de partida neix l’experiència de fe de cadascun
dels personatges del relat, cadascun amb la seva fe viscuda com una relació
personal amb el Senyor.
Maria Magdalena primer creu que el cos ha estat robat, el
seu procés personal la porta a reconèixer al Senyor quan aquest i tant sols quan aquest la crida pel
seu nom, un signe de relació directe.
El deixeble estimat en té prou de veure la tomba buida per
creure, tot i que encara no ha copsat del tot la relació amb el que deien les
Escriptures és però el primer en creure, com havia estat el darrer d’acompanyar
Jesús a la creu, l’únic que no l’abandonà.
Pere no acaba de veure-ho amb els ulls de la fe, està
desconcertat davant les evidències i qui sap si encara torbat pel record de la
seva negació. Trigarà una mica a poder
proclamar el missatge i a predicar el que ha viscut darrerament, explicant amb el
seu testimoniatge la vida pública, la mort i la resurrecció del Crist.
Tres camins personals de fe, experiències de fe que poden
representar també les nostres; perquè la fe és una experiència personal, única
i intransferible; un regal de Déu a cadascun de nosaltres però un regal per viure’l
amb el conjunt de l’Església.
Jesús confià a més a Maria Magdalena la seva missió
personal, li diu que a Ell li cal tornar al Pare alhora que transmet la
filiació divina a tots els seus. Jesús anuncia que ara Déu és Pare de tots, perquè
per la resurrecció, hem estat fets fills amb el Fill i això Jesús ho anuncia a
una dona i llavors Maria Magdalena no sols té una experiència que comunicar als
deixebles, haver vist i reconegut al Senyor, sinó que també ha rebut una missió,
comunicar que ara tots són fills de Déu. Així després de l’experiència personal
ve l’experiència comunitària, eclesial.
No serà fins que la comunitat es trobarà reunida el primer
dia de la setmana, junts i amb les portes tancades per por. Sols llavors és
quan Jesús s’hi fa present enmig d’ells, és allà amb el seus, i el que no hi
és, Tomàs, no creurà, potser volent remarcar que qui no forma part de la
comunitat qui no hi participa, no pot creure o si més no ho té bastant més
difícil. Una reunió comunitària aquesta de la primitiva Església, en la que
Jesús farà tres comunicacions importants, en primer lloc anunciant la missió
que el Pare l’hi havia confiat, Pare que ara ho és de tots; en segon lloc comunicant-los
que ells són els qui ara han d’anunciar la bona nova i finalment per
explicar-los que per a complir aquesta missió cal la força de l’Esperit Sant que
vindrà sobre d’ells i això els donarà finalment la potestat de perdonar i
retenir els pecats.
És per l’Esperit Sant que la comunitat rep les forces
necessàries per acomplir la missió encomanada i els ministres el poder
suficient per perdonar els pecats en nom del Senyor.
Experiència personal i experiència comunitària són dos marcs
inseparables per viure la fe, però és realment quan l’experiència de fe és
comunitària que es rep l’Esperit Sant i es reben els diversos dons que
l’enriqueixen.
El relat de la resurrecció en el quart Evangeli és ric en
contingut, l’autor cerca, deixant
constància dels diversos fets, que qui ho llegeixi o ho escolti cregui en Jesús
i el reconegui com el Messies, el Fill de Déu, tal com han cregut els
deixebles, cadascun amb la seva pròpia experiència personal i tots junts en
experiència comunitària.
Ara ens toca a nosaltres de creure sense haver vist, vivint
amb sinceritat i veritat.