Santa Teresa de
Jesús
Monestir de les
Carmelites Descalces de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
15 d’octubre de 2021
Sa 7, 7-14; Salm 83, 2-3. 4-5. 11. 12-13; Rm 8, 14-17. 26-27 i Jn 7, 14-18. 37-39
D’on li ve a aquesta dona, a Teresa de Jesús, la
seva saviesa? «Com pot saber tant, aquesta, si no l'ha instruït ningú», (Jn
7,14). D’on li ve aquest enamorament pel Crist? Li ve de l’Esperit. Teresa de
Jesús és una dona tocada per l’Esperit, per l’Esperit d’aquell de qui deia: «Paréceme
andaba Su Majestad mirando y remirando por dónde me podía tornar a sí». (Vida
2,8) La força de l’Esperit, aquest Esperit que la iconografia representa
dictant-li el que ha d’escriure a cau d’orella, va actuar en ella i Teresa es
deixà fer. Fou per l’Esperit que li arribà la prudència i la saviesa i amb
aquests tots els béns, perquè de la saviesa que ve de l’Esperit ens venen tots
els béns.
Teresa esdevingué així amiga de Déu. Ella
aprengué sense malícia ni enveja i aconseguí l’amistat amb Déu. L’Esperit actuà
en ella a través de la Paraula, a través de sants homes, a través de la
pregària que arribà amb ella als més alts cims de l’ascètica i a través de la
fe experimentada en plenitud. Teresa de Jesús és una dona de la Paraula, de la
pregària i per tant de la fe experimentada i viscuda amb tota la seva
profunditat. Va ser atreta vehementment cap a la consideració dels béns
celestials i a realitzar sempre les obres més perfectes i agradables a Déu. Amb
el consell d’homes sants va conrear i va perfeccionar amb esforçat ànim, com
consta pels seus confessors i tots aquells que van estar a ella lligats en el seu gènere de vida i en les seves empreses; com escrivia sant
Pau VI en la Lletra Apostòlica per la qual la declarava Doctora de l’Església
l’any 1970.
Teresa de Jesús fou una dona sempre oberta a
deixar-se interpel·lar per Déu, que li parlava a través de l’Escriptura, tot i
viure en una època en la qual l'acostament a la Bíblia era molt limitat,
gairebé inexistent; tot i que ella mai va conèixer una Bíblia ni la va tenir al
seu abast a la seva cel·la, va haver de conèixer la Paraula de Déu sempre de
manera parcial i indirecta a través de l'ofici diví, dels sermons que escoltava
o de les lectures espirituals que feia; i malgrat aquesta limitació va viure la
vida del deixeble; sempre a l'escolta de la Paraula de Déu i es deixà endur
així per l’Esperit. Déu anava modelant a Teresa amb la seva Paraula, que tot i
arribar-li de manera indirecta, s’endinsà en el més profund del seu cor. En la
maduresa de la seva vida espiritual confessà: «Siempre he sido aficionada y me
han recogido más las palabras de los Evangelios que libros muy concertados; en
especial, si no era el autor muy aprobado, no los había gana de leer» (Camino
de perfección 21,4). I quan diu que els Evangelis la recollien vol dir que la
dirigien al fons del seu ésser per poder allí trobar a Jesús dins seu i
escoltar-lo, contemplar-lo i viure’l. Teresa estava certa de que Déu parla,
encara que el seu parlar no sigui a cau d'orella, com ens arriben altres
veus més humanes, sinó dirigida al cor,
una paraula embolcallada pel silenci amorós de la fe, que parla en la solitud:
«Pensáis que se está callando? Aunque no le oímos, bien habla al corazón cuando
le pedimos de corazón» (Camino de perfección, 24,5).
Teresa de Jesús beu en la font de la Paraula de
Déu, beu en la font del magisteri dels Pares de l’Església, beu en la font de
la pregària i beu en la font de la mateixa vida com a camí cap al Pare no
cercant la seva pròpia glòria sinó la d’aquell qui l’havia cridada a grans
empreses, malgrat la seva petitesa. Escriu al Libro de las fundaciones que
«estos medios yo no los procuraba, antes me parecía desatino, porque una
mujercilla tan sin poder como yo bien entendía que no podía hacer nada; mas
cuando al alma vienen estos deseos no es en su mano desecharlos. El amor de
contentar a Dios y la fe hacen posible lo que por razón natural no lo es; y
así, en viendo yo la gran voluntad de nuestro Reverendísimo General para que
hiciese más monasterios, me pareció los veía hechos. Acordándome de las
palabras que nuestro Señor me había dicho, veía ya algún principio de lo que
antes no podía entender.» (Fundaciones 2,4).
Parlant-li Déu a Teresa en els silenci de la
cel·la, aquesta el reconegué com a compliment de totes les veritats, va saber
reconèixer en Ell la Veritat, en majúscules, perquè havent escoltat, havent-se
posat a l’escolta amb l’orella del cor ben atenta Déu se li revelà com la
mateixa veritat, «mentira me parece lo que yo no veo va guiado al servicio de
Dios» (Vida 40,2). I la Veritat que se li revela no és per a guardar-se-la per
a ella mateixa, és per a compartir-la, per a viure-la i així en Teresa de Jesús
l’experiència és part fonamental i indivisible del seu coneixement de Déu. Una
experiència de fe que ens deixa un ensenyament fonamental; no n’hi ha prou amb
escoltar i atendre la Paraula de Déu,
cal arribar a un altre entendre, que va més enllà del conceptual o
sentimental, cal avançar des de les paraules per arribar a trobar-hi l'escolta
del mestre; tal com la trobaren els deixebles que tingueren la fortuna de
caminar al costat de Jesús.
Teresa era una dona assedegada de Jesús, d’aquell
qui va dir «Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que
begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius
d'aigua viva.» (Jn 7,37). Jesús és l’única aigua viva, aquella aigua de qui
deia Teresa de Jesús que « El agua tiene tres propiedades, que ahora se me
acuerda que me hacen al caso, que muchas más tendrá» (Camino de perfección 19,3).
La primera és que refreda, que, per calor que tinguem, en arribar a l'aigua,
ens la traiem de sobre; i si hi ha gran foc, amb l’aigua mor. L'altra propietat
de l’aigua és netejar les coses que no estan prou netes; si no hi hagués aigua
per a rentar, què seria del món?, es pregunta Teresa; una aigua que una vegada que es beu, deixa l'ànima
clara i neta de totes les culpes. La tercera propietat de l'aigua és que omple
i treu la set. Aquella set que vol dir desig d'una cosa si ens manca en part
però que si ens manca del tot és per a nosaltres la mort. (Cf. Camino de
perfección 19 3-8). Teresa de Jesús ens diu avui, en paraules del Papa
Francesc: «A l'escola de la santa andariega aprenem a ser pelegrins. La imatge
del camí pot sintetitzar molt bé la lliçó de la seva vida i de la seva obra.
Ella va entendre la seva vida com a camí de perfecció pel qual Déu condueix a
l'home, estatge rere estatge, fins a Ell i, al mateix temps, el posa en camí
cap als homes. Per quins camins vol portar-nos el Senyor rere de les petjades i
de la mà de santa Teresa? Voldria recordar quatre que em fan molt bé: el camí
de l'alegria, de l'oració, de la fraternitat i del propi temps.» (Carta del
Papa Francesc amb motiu del V Centenari del naixement de Santa Teresa, 15
d’octubre de 2014).