Diumenge
XXXI durant l’any / Cicle B
31 d’octubre de 2021
Dt 6,2-6; Salm 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab; He 7,23-28
i Mc 12,28b-34
Crist
ressuscitat preguntà a Pere «M’estimes?» Estimar a Déu i als germans; aquí rau
la font de la felicitat. Estimar amb totes les forces, amb tot el cor, amb tota
l’ànima a aquell qui ens va estimar fins a l’extrem. Aquest amor no ha de
quedar reduït a una relació bilateral amb el Senyor, l’amor a Déu demana ser expandit,
ser compartit amb els germans als qui hem d’estimar com a nosaltres mateixos,
com Déu ens estima. L’amor que ve de Déu, font de tot amor, és un amor fet
realitat, encarnat; perquè Déu creà l’home i la dona a la seva imatge, perquè
Déu es feu home per amor a l’home, perquè essent home estimà fins a l’extrem de
fer-nos fills de Déu. Crist és el nostre model, Ell és l’exemple d’estimar als
germans com a sí mateix perquè donant-nos la condició de fills, d’hereus, ens
feu com Ell, ens obrí la possibilitat a ser com Ell, ens obrí el camí per ser
com Ell, fills amb el Fill. Aquest sacerdot etern, que no traspassa a ningú les
funcions sacerdotals, aquest sacerdot sant, innocent i sense taca, per amor a
nosaltres s’oferí una sola vegada, en un sacrifici de perfecte amor, ofert pel
sacerdot perfecte.
No hi
cap altra cosa més gran que l’amor amb que Déu ens ha estimat, ens estima i ens
estimarà. El Senyor en persona va determinar l'ordre que havien de seguir els
seus manaments. El primer i més gran és el de guardar l'amor a Déu, i el segon,
que és semblant, o millor dit, que és el seu compliment i conseqüència, es
refereix a l'amor al proïsme; perquè estimar és millor que qualsevol sacrifici
i qualsevol ofrena davant l’altar.
Ens
diu sant Bernat que Déu demana de ser respectat com a Senyor, honorat com a
Pare i estimat com a Espòs. Entre aquests tres sentiments, quin és el més gran?,
es pregunta Bernat de Claravall. Ens ho
diu Crist en l’Evangeli és, sense cap dubte, l'amor. Sense amor, el respecte és
penós i l'honor no és correspost; el temor és servil, si l'amor no ve a
alliberar-lo, i un honor que no està inspirat per l'amor no és honor, és
adulació. A Déu li devem certament, honor i glòria, però Déu sols els accepta si
estan assaonats per l'amor. Amb l'amor n’hi ha prou, l'amor no vol una altra
causa, ni cap altre fruit que ell mateix; el seu sentit, el seu fruit és ser. Estimar
per estimar, gratuïtament, sols així ens fem vertaderament iguals a Déu perquè
Ell és amor. En paraules de sant Bernat, de tots els moviments de l'ànima, dels
seus sentiments i dels seus afectes, l'amor és l'únic que permet a la criatura
respondre al seu creador, si no d'igual a igual, almenys de semblant a semblant
(Cf. Bernat de Claravall, Sermó sobre el Càntic dels Càntics, 83).
D’on
podem treure la força per estimar? Sols de Déu mateix per mitjà de l’acció de
l’Esperit Sant. De Déu que és amor, que és la font de l’amor. Com escriu sant
Tomàs d'Aquino, «l'essència divina és per si mateixa caritat, com és saviesa i
bondat. Per això, així com pot dir-se que som bons amb la bondat que és Déu, i
savis amb la saviesa que és Déu, perquè la bondat que ens fa formalment bons és
la bondat de Déu, i la saviesa que ens fa formalment savis és una participació
de la saviesa divina; així també la caritat amb la qual formalment estimem al
proïsme és una participació de la caritat divina» (Summa Theologiae, secunda
pars, secundae partis a quaestione XXIII, a. 2, ad 1).
I
aquesta participació es realitza per obra de l'Esperit, sols ell ens fa capaços
d'estimar, no sols a Déu, sinó també al proïsme, com Crist ens va estimar. Sí
rebem l’amor de Déu, si l’estimem a Ell amb tot el cor, amb tota la nostra força
i amb tot el pensament, l’amor al proïsme esdevé la conseqüència natural,
perquè havent-se vessat l'amor de Déu en els nostres cors, no n’hi ha cap altre
camí que estimar als altres com a nosaltres mateixos.
Ens ho
diu la primera Carta de sant Joan « Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no
estimés el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà,
que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que
hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà.» (1Jo
4,20).