Diumenge XXIX durant l'any / Cicle B
Capella de
santa Caterina
Diumenge 17 d’octubre
de 2021
Is 53,10-11, Salm 32,4-5.18-19.20 i 22, He
4,14-16 i Mc 10,35-45
Jesús ha estat predicant el Regne de Déu que ha de venir,
ho ha fet acompanyat pels seus deixebles, que l’han sentit de ben a prop; però
sembla que aquests no han acabat d’entendre de que va això del Regne. Jaume i
Joan, els dos fills de Zebedeu li demanen de asseure’s l’un a la seva dreta i
l’altre a la seva esquerra aquell dia en que Jesús sigui glorificat i els
altres 10 en escoltar aquesta petició s’omplen d’indignació. Tot ben humà.
Jaume i Joan es volen acostar al tron de la gràcia de Déu,
aquell on ens ha dit la Carta als Cristians Hebreus que s’hi asseurà el Fill de
Déu, el gran sacerdot, aquell qui travessant els cels entrarà davant de Déu.
Però creuen encara en un regne que té a veure amb els regnes terrenals i poc o
res, amb el vertader i definitiu Regne on els importants són els qui serveixen
i els primers són els esclaus de tots. Un Regne al qual no s’hi accedeix per
cap dret de primogenitura, ni per les riqueses, ni per la saviesa, ni per cap
altra qualitat humana de les que regeixen la nostra societat.
Els
deixebles escoltaven els ensenyaments de Jesús, però es resistien una vegada i
una altra a acceptar-los. Per a ells l'establiment del Regne seria una
demostració del poder de Crist i no pas per morir en una creu, ells aspiraven a
ocupar els més distingits llocs dins d'aquest regne buscant influències i
favors, en lloc de servei i lliurament de la seva vida. Domini i servei,
egoisme i altruisme, possessió i do, interès i gratuïtat: aquestes lògiques
profundament contràries s'enfronten en tot temps i lloc, també avui. No hi ha
cap dubte sobre el camí triat per Jesús, Ell no es limita a assenyalar-lo amb
paraules als deixebles de llavors; Jaume, Joan i els altres 10 i als d'avui,
que som pobres de nosaltres, sinó que ho viu en la seva mateixa carn. Tal com
diu que «el Fill de l'home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la
seva vida en rescat per la multitud». Al Regne de Déu
s’hi accedeix amb el sofriment de l’ànima, sofrint les penes, bevent el calze
que Jesús begué i essent batejats amb el baptisme amb que Jesús fou batejat. Sembla
el món al inrevés i tal volta també a nosaltres ens costa d’entendre aquest
llenguatge, de mirar al present i al futur amb aquests paràmetres; perquè com
Jaume i Joan ho veiem tot amb mires massa humanes, massa arrelades a les coses
materials que al cap i a la fi són totes caduques.
Estem encetant la recta final de l’any litúrgic, en aquestes
setmanes l’Església ens anirà recordant la fi dels temps i la nostra pròpia fi.
No ho fa per fer-nos por, ho fa perquè ens cal prendre consciència del que és
vertaderament important, allò que el Fill de Déu vingué a fer, a servir i a
donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes. No tant sols a
donar la seva vida, que ja és prou important, sinó a rescatar la nostra perquè
morint a la creu, estimant i servint fins a l’extrem, Crist vencerà la mort i
ens farà partícips de la seva resurrecció, del Regne veritable i definitiu. Una
antiga dita deia que servir és regnar, avui Crist ens ha dit que el Regne està
en el servei i ens cal tenir ben clar que si una Església, que som tots i
cadascun de nosaltres, no serveix acaba per no servir per a res.