Santa Agnès
Divendres 21 de
gener de 2022
Monestir de Santa Maria de Solius
Sir 51,1-12; Salm 123; 1C 1,26-31 i Mt 13,44-46
Avui fem memòria de santa
Agnès, avui l’Església a Catalunya fa memòria dels sants Fructuós, Auguri i
Eulogi. Per què fem memòria dels nostres màrtirs? Ells i elles són els pilars,
els fonaments de L’Església, són aquells qui davant les pressions, les dificultats,
les persecucions i les tortures no han deixat d’estimar a Déu, han posat per
davant el seu amor a qualsevol altra cosa, fins i tot a la seva pròpia vida. Com
ens deia sant Mateu en l’Evangeli que hem escoltat han trobat en Déu el tresor
amagat que per obtenir-lo valia la pena vendre tot el que tenien per comprar el
camp on era. La fe fou per a ells i per a elles la perla fina per la que valia
la pena vendre-s’ho tot i comprar-la, fins i tot la seva pròpia vida per tal de
guanyar-ne una altra que no s’acaba, la que va guanyar per a nosaltres el
mateix Crist morint a la creu i deixant buit el sepulcre en haver ressuscitat.
Els màrtirs no són sinó els
qui han estat cridats a ser testimonis de Crist, perquè el martiri no es tria,
no es busca; és un regal de Déu, és una oportunitat que aquest ofereix per
donar testimoni de la fe. Escrivia sobre santa Agnès sant Ambrós de Milà que
anomenar-la màrtir és l’elogi suprem que deixa enrere tota altra lloança, com
el sol que venç i eclipsa amb la seva llum els astres menors. I és que Déu ha
escollit als qui són als ulls dels homes els ignorants per confondre als qui
semblen savis, ha triat als aparentment dèbils per confondre als qui apareixen
com a forts, ha cridat als qui no valen res davant del món per ser testimonis
d’aquell qui ho val tot al cel i a la terra.
En paraules de sant Joan Pau
II «no us sembla que en les paraules de Sant Pau que hem escoltat en la segona
lectura se’ns dona una resposta capaç de confortar els nostres cors vacil·lants?
Déu va escollir la neciesa del món per a confondre als savis i va triar la
flaquesa del món per a confondre als forts. (...) És una línia de conducta que
Déu no ha desmentit mai. Això ho trobem en el testimoni d'Agnès que avui
recordem; així a través de la feblesa i la inexperiència d'una jove, Déu s'ha rigut
de l'arrogància dels poderosos d'aquest món, presentant un testimoniatge
sorprenent de la força victoriosa de la fe.» (21 de gener de 1980).
D’on els ve la fortalesa? D’on
aquella noia tant jove tragué la fortalesa per assumir la burla, el turment i
la mort? Ens ho ha dit el Siràcida, Déu es posa a favor dels dèbils, dels
ignorants, dels qui no valen res i allibera així als qui esperen en Ell salvant-los
dels qui els volen mal. Perquè l’home tant sols pot arribar a matar el cos,
l’ànima resta sempre lliure en mans de Déu. Quantes vegades al llarg de la
història, quantes vegades també avui es recorre a la violència, a la
persecució, a la presó i fins i tot a la mort per acabar amb aquells que no
pensen com nosaltres i quantes vegades la mort d’un innocent no és sinó llavor
d’esperança i en lloc d’acabar amb una idea el que es fa és regant-la amb sang
fer-la créixer més i més fins a acabar per vèncer als qui la volien combatre.
La llavor dels màrtirs, la sang dels màrtirs no és sinó llavor d’esperança; el
seu testimoni és ensenyament pels als altres. Els màrtirs són els qui ho deixen
tot, absolutament tot, pel Crist.
Deixar-ho tot pel Crist és
també la manera que té el monjo de viure la fe, de donar testimoni de la seva
fe. Quan s’escauen 55 anys de la fundació d’aquest Monestir de Santa Maria de
Solius aquesta comunitat, amb les seves dificultats com les que té avui per
avui tota l’Església, segueix essent testimoni de fe a l’Església de Girona.
Aquí un grup de monjos viu la seva fe sota el carisma cistercenc, seguint la
petjada dels fundadors de la comunitat, vivint-la en comunió amb el poble sant
de Déu que camina en aquestes terres.
Santa Agnès, la patrona
d’aquesta parròquia que és també monestir, és un clar exemple per als monjos
d’avui, per als cristians d’avui d’aquelles primeres i joves màrtirs romanes
que visqueren en plenitud la bellesa genuïna de la fe en Crist i de l'amistat
amb Ell. El seu doble títol de verge i màrtir recorda la totalitat de la
dimensió de la santedat; una santedat completa, íntegra, viscuda de cap a peus,
en plenitud que és la que se’ns demana als monjos, la que se’ns demana a tots
els creients. Una fe viscuda íntegrament, sense reserves, perquè l'Evangeli no
pot ser viscut sols en part, essent la veritat ha d’il·luminar tota la nostra
vida, la nostra existència en plenitud. En el martiri, donant testimoni de
l’Evangeli, resplendeix sempre la bellesa de pertànyer a Crist sense
vacil·lacions, confiant-se tant sols a ell, en paraules de Benet XVI (Cf. 20 de
gener de 2012).
El martiri és el do total al
que s’arriba preparant-se amb decisió, conscientment, lliurament, amb la voluntat
de ser totalment del Crist. El martiri és fruit d’una amistat amb Jesús
madurada en l'escolta constant de la Paraula, en la pregària i en la trobada amb
el germà. Viure per Crist, amb Crist i
en Crist, és el model de vida del que ens donen testimoni pel martiri; és la
manera com ells visqueren la fe en aquell Crist al que no hem d’anteposar mai
res i que cerquem de trobar els monjos en el dia a dia de la pregària i del
treball.
Si cerquem a Déu acabarem per trobar-lo,
per tenir-lo amb nosaltres i aleshores com escriu l’Apòstol als cristians de
Roma, no ens podrà separar pas de la fe ni la tribulació, ni l'angoixa, ni tampoc
la persecució, ni la fam, ni la nuesa, ni el perill, ni la mort violenta; si és
per Crist que anem morint dia a dia, de tot això en sortim vencedors gràcies a
aquell qui ens estima. Ni la mort ni la vida, res no ens podrà separar de
l'amor de Déu i aquest amor és el que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor
nostre (Cf. Rm 8,35-39). La fe, l’amor de Déu manifestat en Jesucrist és el
tresor, la perla fina que ens obre les portes del Regne,
Els màrtirs són els grans
testimonis de l’amor de Déu, d’un amor molt més gran que la mort, molt més gran
que qualsevol tribulació. Demanem al Senyor que enfortits pel testimoni de
santa Agnès, pel testimoni de sant Fructuós i els seus companys Auguri i
Eulogi, pel testimoni de tots els màrtirs esdevinguem també nosaltres
testimonis, llum per al món i sal per a la terra. Demanem-ho avui especialment
per a aquesta comunitat de monjos que treballa i prega aquí a Solius,
demanem-ho per a tota l’Església i per a tots els cristians en aquesta setmana
que dediquem molt especialment a pregar per la nostra unitat. Els màrtirs no
foren testimonis de divisió sinó de comunió amb Crist i per Crist. Tant de bo
també ho siguem, nosaltres.