Diumenge XIV durant l’any / Cicle C
Diumenge 3 de
juliol de 2022
Capella de santa Caterina
Is 66,10-14c; Salm 65,1-3a.4-5.6-7a.16
i 20; Ga 6,14-18 i Lc 10,1-12.17-20
Els setanta-dos són enviats
com anyells enmig de llops, és aquesta expressió de Jesús una expressió dura
però que mostra que per a aquells primers enviats la tasca no era pas fàcil. El
mateix Jesús els prevé que poden no ser ben rebuts i potser d’algun poble
s’hauran de treure fins i tot la pols del calçat. Aquella era una Església
incipient, de fet encara no era Església pròpiament dita i de recursos no en
tenia gaires: ni bossa, ni sarró, ni calçat. Però tot això no va impedir-los de
difondre la bona nova arreu on anessin i de preparar el camí al Senyor.
Avui segurament tenim més
mitjans, malgrat les limitacions que sempre hi pugui haver, però certes
d’aquelles característiques dels primers evangelitzadors es mantenen també
avui. Moltes vegades el missatge de l’Evangeli no és ben rebut, potser dir que
es difós enmig de llops seria un xic exagerat, però a vegades hi ha quelcom
pitjor que l’hostilitat i és la indiferència i en la nostra societat hi ha un
alt grau d’indiferència respecte a les coses de Déu.
Potser és que nosaltres ens
gloriem d’altres coses i no pas tant sols de la creu de nostre Senyor
Jesucrist, com diu l’apòstol, potser portem una bossa o un sarró massa gran i
no ens confiem tant a la providència, som massa calculadors, massa estrategues
de l’evangelització, oblidant quin és el punt central que no és altra que el
missatge del Crist, és a dir la pau. La força de la senzillesa d’aquells
primers deixebles enviats a predicar la bona nova és la que els permeté de
mostrar el Regne.
Expliquen que el papa Pau V
mentre escoltava el relat de Pere i Joan vora la porta bonica del temple a
Jerusalem i el lector llegia la frase de Pere «No tinc plata ni or, però et
dono el que tinc: En el nom de Jesucrist, el Natzarè, camina!» es girà vers un
dels assistents i li digué «nosaltres, en canvi, tenim plata i or»;
l’assistent, que no era altre que sant Robert Bellarmino li respongué «per això
no podem dir: Aixeca’t i camina.»
No oblidem que la mà del
Senyor es fa conèixer als seus servents, com ens ha dit el profeta Isaïes i ho
fa per mitjà de la pau. L’Apòstol demana pau i misericòrdia per als creats de
nou. El profeta Isaïes ens parla de decantar, com un torrent desbordant, la pau
i el benestar. També el Senyor parla de pau, de portar la pau als qui desitgen
rebre-la i de compartir-la amb aquells qui obren les portes del seu cor als
segadors enviats pel Senyor. La pau és un do molt preuat, un do que massa
sovint tant sols valorem quan ens manca i que quan el tenim no el reconeixem
prou, un do avui també amenaçat ben a prop de les nostres llars.
Que el Senyor ens faci
instruments de pau i de misericòrdia, en un món que està assedegat d’Ell, encara
que moltes vegades no se n’adona d’aquesta set, un món on hi ha molt a segar i
pocs segadors.
Que el Senyor ens faci
mansuets com anyells perquè siguem capaços de fer arribar arreu la bona nova
del Regne i la pau i per mitjà nostre, pobres servents seus, la seva mà es faci
conèixer allí on arribi la seva Paraula.