Diumenge XXV durant l’any / Cicle C
Diumenge 18 de
setembre de 2022
Capella de santa Caterina
Am 8,4-7; Salm 112,1-2.4-6.7-8; 1Tm 2,1-8 i Lc 16,1-13
Les veritables riqueses no són
pas les que nosaltres aquí considerem com a tals, les veritables riqueses són
les del cel. Jesús elogia, en certa manera, l’astúcia d’aquell administrador
malversador que saber buscar un recer per al seu futur. No és que Jesús el
justifiqui ni encara menys el lloï. Jesús en primer lloc ens vol fer veure
que no hem de posar l’accent en les
riqueses enganyoses sinó en les veritables. Jesús ens ensenya que perdonant
nosaltres als altres ens podem arribar a guanyar el perdó malgrat haver comés
moltes mancances al llarg de la nostra vida. Podríem posar en paral·lel aquest
text evangèlic d’avui amb aquell altre del capítol 18 de l’Evangeli de Mateu;
allí un senyor perdonà a aquell servent que devia deu mil talents i estava a
punt de ser venut ell i la seva família com a esclau; ell rebé el perdó del
deute, però fou incapaç de perdonar al
que li devia cent denaris; la seva manca de misericòrdia rebé el càstig fins a
pagar la totalitat del deute que poc abans li havia estat perdonat. Avui
l’evangelista sant Lluc ens presenta un relat en certa manera similar, però
aquí el protagonista té l’astúcia de guanyar-se amics a costa de la riquesa
enganyosa per tal de ser rebut quan li calgui; sap que perdonant, ni que encara
sigui de manera fraudulenta perquè perdona el deute d’un altra, ni que encara
sigui parcialment, acabarà per ser ell mateix perdonat. Qui sembra perdó, recull perdó.
Com podem aconseguir ser
fidels en allò que val poc per tal d’esdevenir fidels en allò de més valor?
Estimant l’amo al que val la pena verdaderament estimar, servint a Déu abans de
servir a les riqueses i als poders d’aquest món. Aquell qui és mitjancer entre
Déu i els homes, l’home Jesucrist, ens ho ha mostrat al llarg de la seva vida;
Ell poden haver estar ric fou pobre; podent haver tingut poder, el rebutjà;
podem imposar-se, tractà sempre de convèncer. Obrant així esdevingué
vertaderament poderós, servint a Déu, servint al Pare, ens ensenyà com obtenir
allò de més alt valor.
Avui ens poden escandalitzar
les paraules del profeta Amós, parlar de fer trampes o de comprar amb pocs
diners gent necessitada; però si ho mirem tant sols amb una mica de deteniment
veurem que no està tant lluny del que vivim també avui, perquè vivim en un món,
en una societat on servim abans al diner que a Déu, on fem bastant més de cas
de les riqueses que de Déu. Aquestes paràboles, escrivia sant Agustí, s’anomenen
contradictòries perquè comprenguem que si va poder ser lloat pel seu amo aquell
que va defraudar els seus béns, han d'agradar a Déu molt més els que fan les
mateixes obres segons els seus preceptes.
La nostra força l’hem de
cercar en la pregària, pregant per nosaltres, però pregant alhora per tothom. Pregant
també pels qui tenen autoritat, perquè aconsegueixin l’honestedat, la pietat i
la serenitat. Evitar les baralles, les discussions, alçar-nos amb les mans
netes, com deia l’Apòstol a Timoteu, no ho aconseguirem pas sinó posem a Déu
per davant de tot. De la nostra vida i del nostre món en som administradors, no
pas els amos, perquè Déu n’és l’únic amo, Ell és l’única riquesa, la millor
riquesa, la de més valor; un valor no es pot adquirir amb diners, sinó sols amb
la pregària. Sols així administrarem bé la nostra vida, una vida que de fet i
de dret pertany a Déu, no pas a
nosaltres mateixos ni als altres homes. Això ho oblidem massa sovint volent controlar
la vida i la mort amb mil mitjans. La vida és sagrada perquè pertany a Déu, és
un do seu i a Ell ha de retornar.