Dissabte
setmana XXII durant l’any / II
3 de
setembre de 2022
Casa Ntra.
Senyora de Montserrat de Caldes de Montbui
Exercicis amb
els preveres de Vic
1C 4,6b-15;
Salm 144,17-18.19-20.21 i Lc 6,1-5
Jesús, el Fill de Déu, és amo
del dissabte, perquè Ell dona als homes allò que és de Déu. S’ha encarnat
precisament per això, per fer-nos partícips de la filiació divina.
No hem de presumir d’això, es
pur do de Déu; no hem de voler distingir-nos dels altres, és pura gràcia; no tenim
res que no hàgim rebut de Déu. L’Apòstol s’expressa amb duresa, amb
contundència contra aquells seus fills estimats que es declaren satisfets, que
es consideren rics, que se senten reis, Però que al cap i a la fi creient-se
ells els primers són de fet els darrers.
Beneint quan ens insulten,
suportant la persecució, responen amb bones paraules quan malparlen de
nosaltres; aquesta és la vertadera riquesa, això és l’únic que ens pot donar
satisfacció, aquesta és la vertadera riquesa; això és l’únic que ens pot donar
satisfacció; aquesta és la vertadera reialesa. Perquè el vertader rei i senyor
tingué una creu per tron, unes espines per corona, una canya esquerdada per
ceptre i per cort una munió de gent que l’insultaven i escarnien.
Sembla el món al inrevés, quan
de fet som nosaltres els qui no entenem de que va tot plegat. El camí que porta
al Regne és la bondat, no pas considerar-se assenyat. El Senyor és a prop dels
qui l’invoquen des de la fam, la set, la nuesa, la feixuguesa del treball, la
vida errant sense un lloc on reposar el cap; talment com el Fill de l’Home.
Jesús és el vertader i únic
camí cap al Pare, camí de veritat i de vida. No ens deixem enganyar per les
aparences, no fem cas dels qui tant satisfets d’ells mateixos es creuen els
primers. Els deixebles anaven collint espigues i esgranant-les amb les mans
perquè tenien fam, però el Senyor era prop seu, el senyor del dissabte era amb
ells. No salven els ritus, les rutines, els gestos repetits mecànicament sense
sentiment. Salva l’amor de Déu que és tot sentiment, tot misericòrdia.
Siguem tots nosaltres llavor d’esperança,
signes capaços d’amonestar si cal amb llibertat però amb dolcesa, sabedors que
som la desferra dels homes però estimats per Déu; enamorats de Déu i engendrats
en Jesucrist. Ell guarda als qui l’estimen.