Divendres
setmana XXII durant l’any / II
2 de
setembre de 2022
Casa Ntra. Senyora de Montserrat de Caldes de Montbui
Exercicis amb els preveres de VIc
1C 4,1-5; Salm 36,3-4.5-6.27-28.39-40 i Lc 5,33-39
Que la gent no vegi en
nosaltres més que uns servidors de Crist, uns administradors alegres perquè el
nuvi, Crist, està al nostre costat. El salmista ens ha mostrat el camí del
servei i fer el bé, tenir en el Senyor la nostra delícia, encomanar-li a Ell el
nostre camí.
Certament com diu l’Apòstol el
nostre jutge és el Senyor, no ens ha de preocupar el judici humà, ni tampoc
nosaltres hem d’esdevenir jutges abans d’hora.
El Senyor coneix el que hi ha
als nostres cors, tant sols Ell ho coneix i ho coneix fins i tot millor que nosaltres
mateixos; perquè a vegades conscientment o inconscientment ocultem les nostres
faltes, però com diu Pau que no ens acusem de res no vol pas dir que siguem
irreprensibles.
El Senyor és la llum dels
nostres passos, la llum que il·lumina el nostre camí, perquè Ell és la llum del
món, la llum de la vida. Els fariseus estaven molt preocupats perquè mentre els
deixebles de Joan dejunaven, els de Crist menjaven i bevien. Jesús els mostra que Ell, el nuvi, està enmig
d’ells. Perquè hi ha un temps per a dejunar i un temps per a menjar i que també
per als deixebles també els arribarà el dia en que la tristesa, el dejuni i
l’abstinència seran el seu pa de cada dia.
Jesús sabia molt bé que
l’esperava, a què havia vingut i no es deixava entabanar per aquells mestres de
la llei que no volien altra cosa que trobar-lo en falta. No hem de cercar
l’elogi dels homes, un elogi que al cap i a la fi és inestable, a vegades
afalagador, quan no n’hi ha per tant, a vegades injustament destructiu i quasi
sempre poc sincer i poc fiable.
La nostra societat viu cada
cop més de la imatge, d’una imatge sovint mediàtica, d’aparador que molt poc te
a veure amb la realitat. Nosaltres sabem
que el que compte és el judici de Déu, el d’aquell que veu en la tenebra i
donar a cadascun l’elogi que mereix.
Fidels a aquesta
transcendència hem de ser en el món d’avui missatgers de la llum, missatgers del bé; no
pas d’una llum caduca ni d’un bé efímer, sinó d’aquell qui és la llum i qui és
el bé, el nuvi, l’espòs.
Siguem servidors del Crist,
siguem administradors del que Déu s’ha proposat de fer per mitjà de la nostra
migradesa. Siguem fidels sempre esperançats, fidels missatgers de la bona nova
del Regne.