Diumenge II durant l’any / Cicle A
15 de gener de 2023
Capella de santa Caterina
Is 49,3.5-6; Salm 39,2 i
4ab.7.8-9.10; Rm 1C 1,1-3 i Jo 1,29-34
Pau ha estat cridat ha ser
apòstol de Jesucrist; el Poble d’Israel ha estat cridat a ser el servent del
Senyor; Jacob el seu servent, Isaïes es cridat a ser llum de tots els pobles
perquè la salvació arribi d’un cap a l’altra de la terra; el Baptista ha estat cridat
a batejar amb aigua i a anunciar a aquell sobre el qual davallarà l’Esperit
Sant. Cadascú és cridat a una missió, cadascú té un paper en el pla de salvació
de Déu i tots formen part d’aquest pla que té a Crist per nucli, centre i pedra
angular.
Al Jordà Déu revelà que Crist
és el Fill de Déu, allí el Pare parlà del cel estant, l’Esperit Sant davallà
sobre Jesús i el Fill rebé un baptisme d’aigua, un baptisme incomplert, per tal
de que nosaltres el puguem rebre en plenitud de gràcia. Sovint correm el risc
d’oblidar a què hem estat cridats pel baptisme; segurament durant segles ser
batejats ha estat quelcom quasi podríem dir rutinari socialment parlant i són a
hores d’ara molts encara els batejats i pocs, cada vegada més pocs, els qui
exerceixen com a batejats.
Ser batejat no vol pas dir
haver estat fet perfecte, ni tant sols és un argument per considerar-se per
damunt de qualsevol altre; ser batejat és comprometre’s a viure com a cristià,
com a seguidor del Crist, és a dir mirar de viure com Ell i acomplir la missió
a la que hem estat cridats. De ben cert fer-ho, acomplir-ho en la seva
totalitat, està ben lluny del nostre abast; però no hem de perdre mai la
confiança en la gràcia de Déu perquè ella si que ho pot tot, mentre que
nosaltres poc podem fer-hi, però això sí, hem de mirar de intentar-ho.
Ens crida l'atenció que el
Baptista digués que no el coneixia, perquè era el fill d’Elisabet, la cosina de
Maria, aquell que havia saltat de goig dins les entranyes de la seva mare. Però
aquest sol fet pot ser no és suficient per a conèixer-lo profundament. Nosaltres
també el coneixem pel baptisme però sempre podem descobrir aspectes nous de la
persona i de la missió de Crist; com Joan ho descobrí en el Jordà o Pau camí de
Damasc en caure del cavall. No hem de donar mai per descomptat que ja coneixem
a Crist, que ja ho sabem tot d'ell. Mirem a Jesús amb els ulls de Joan o amb
els de Pau; sempre oberts a conèixer més i més; no donant-nos mai per satisfets
en el seu coneixement; sols així podrem
transmetre aquesta llum que ve de Déu, que no s'apaga, i que tantes persones
busquen, potser sense saber-ho a les palpentes.
Per això hem estat santificats
en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats; així ho defineix l’apòstol. Isaïes,
Jacob, Pau o Joan Baptista, malgrat totes les seves debilitats i febleses,
obriren els seus cors a la voluntat de Déu i en foren testimonis. Sols
obrint-nos a Ell, volent aprofundir en Ell podrem ser, ni que sigui pàl·lidament,
reflex de la seva llum. Ens ho ha dit el salmista «Aquí em teniu: com està escrit
de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei
al fons del cor.» És aquesta disponibilitat la que se’ns demana en ser
batejats, segurs de que ens costarà acomplir-la, de que caurem un i altre cop
en les mateixes pedres d’ensopec; però segurs també de que Déu ens estima i que
per això ens crida a seguir-lo; cadascú en el seu lloc, cadascú amb les seves
possibilitats; però tots amb la mateixa disponibilitat i en comunió en la
mateixa Església. Nosaltres ho hem vist, donem doncs testimoniatge de que aquest
és el Fill de Déu.