diumenge, 15 de gener de 2023

Diumenge II durant l’any / Cicle A

 

Diumenge II durant l’any / Cicle A

15 de gener de 2023

Capella de santa Caterina

Is 49,3.5-6; Salm 39,2 i 4ab.7.8-9.10; Rm 1C 1,1-3 i Jo 1,29-34

 

Pau ha estat cridat ha ser apòstol de Jesucrist; el Poble d’Israel ha estat cridat a ser el servent del Senyor; Jacob el seu servent, Isaïes es cridat a ser llum de tots els pobles perquè la salvació arribi d’un cap a l’altra de la terra; el Baptista ha estat cridat a batejar amb aigua i a anunciar a aquell sobre el qual davallarà l’Esperit Sant. Cadascú és cridat a una missió, cadascú té un paper en el pla de salvació de Déu i tots formen part d’aquest pla que té a Crist per nucli, centre i pedra angular.

Al Jordà Déu revelà que Crist és el Fill de Déu, allí el Pare parlà del cel estant, l’Esperit Sant davallà sobre Jesús i el Fill rebé un baptisme d’aigua, un baptisme incomplert, per tal de que nosaltres el puguem rebre en plenitud de gràcia. Sovint correm el risc d’oblidar a què hem estat cridats pel baptisme; segurament durant segles ser batejats ha estat quelcom quasi podríem dir rutinari socialment parlant i són a hores d’ara molts encara els batejats i pocs, cada vegada més pocs, els qui exerceixen com a batejats.

Ser batejat no vol pas dir haver estat fet perfecte, ni tant sols és un argument per considerar-se per damunt de qualsevol altre; ser batejat és comprometre’s a viure com a cristià, com a seguidor del Crist, és a dir mirar de viure com Ell i acomplir la missió a la que hem estat cridats. De ben cert fer-ho, acomplir-ho en la seva totalitat, està ben lluny del nostre abast; però no hem de perdre mai la confiança en la gràcia de Déu perquè ella si que ho pot tot, mentre que nosaltres poc podem fer-hi, però això sí, hem de mirar de intentar-ho.

Ens crida l'atenció que el Baptista digués que no el coneixia, perquè era el fill d’Elisabet, la cosina de Maria, aquell que havia saltat de goig dins les entranyes de la seva mare. Però aquest sol fet pot ser no és suficient per a conèixer-lo profundament. Nosaltres també el coneixem pel baptisme però sempre podem descobrir aspectes nous de la persona i de la missió de Crist; com Joan ho descobrí en el Jordà o Pau camí de Damasc en caure del cavall. No hem de donar mai per descomptat que ja coneixem a Crist, que ja ho sabem tot d'ell. Mirem a Jesús amb els ulls de Joan o amb els de Pau; sempre oberts a conèixer més i més; no donant-nos mai per satisfets en el seu coneixement; sols així  podrem transmetre aquesta llum que ve de Déu, que no s'apaga, i que tantes persones busquen, potser sense saber-ho a les palpentes.

Per això hem estat santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats; així ho defineix l’apòstol. Isaïes, Jacob, Pau o Joan Baptista, malgrat totes les seves debilitats i febleses, obriren els seus cors a la voluntat de Déu i en foren testimonis. Sols obrint-nos a Ell, volent aprofundir en Ell podrem ser, ni que sigui pàl·lidament, reflex de la seva llum. Ens ho ha dit el salmista «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor.» És aquesta disponibilitat la que se’ns demana en ser batejats, segurs de que ens costarà acomplir-la, de que caurem un i altre cop en les mateixes pedres d’ensopec; però segurs també de que Déu ens estima i que per això ens crida a seguir-lo; cadascú en el seu lloc, cadascú amb les seves possibilitats; però tots amb la mateixa disponibilitat i en comunió en la mateixa Església. Nosaltres ho hem vist, donem doncs testimoniatge de que aquest és el Fill de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.