Presentació del Senyor
2 de febrer de 2023
Ml 3,1-4; Salm 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
«Els meus ulls han vist al Salvador» (Lc 2,30).
Exclamà Simeó prenent l’infant en braços. Aquest
Salvador no ha vingut pas amb esclats de veu, ni enmig de la cridòria joiosa i
enfervorida del poble d’Israel, que és el seu poble. En la seva presentació
davant de Déu, davant del seu Pare, sols hi ha un ancià just i pietós, una
anciana dedicada nit i dia al culte de Déu i uns pares fidels complidors del
que està prescrit. No han sortit els grans sacerdots a rebre’l, però sortiran
més tard, ho faran quan vegin en Ell una amenaça, intentant comprometre’l i a
la fi a demanar la seva mort.
Els
pares de Jesús portant al seu fill a Jerusalem per presentar-lo havien d’oferir
un sacrifici i certament portaven, gaire bé sense adonar-se, la víctima del més
gran sacrifici, aquella oblació digna del Pare, més gran que la d’Abraham
oferint al seu fill Isaac. En la vida d’aquest infant res no s’aparta del que
manava la llei de Moisés, els seus pares fan tot tal com diu la Llei del Senyor.
Ell, que ha vingut a ser presentat a tots els pobles, a ser la llum que es
reveli a les nacions, no se salta ni una lletra de la Llei del poble d’Israel. Per
això dirà amb tota raó: «No us penseu que he vingut a
anul·lar els llibres de la Llei o dels
Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la
plenitud» (Mt 5,17). Jesús és fill d’una família, de la sang del poble d’Israel,
s’ha emparentat amb la humanitat d’una manera concreta i s’ha volgut fer un
home qualsevol, igual en tot a nosaltres, llevat del pecat, no guardant-se
gelosament la seva condició divina sinó compartint la nostra feble condició
humana i així d’aquesta manera humil i callada durà a la plenitud la Llei, duent
a terme la nostra redempció.
«Aquí teniu l'home!» (Jn 19,5).
Dirà
Pilat als sacerdots i als guardes del temple quan Jesús pugi a Jerusalem per
oferir-se com a víctima pels nostres pecats. I ara a aquest home el tenim
portat pels seus pares com a noi fill primer, per ser consagrat al Senyor, que
oferiran pel seu rescat un parell de tórtores o dos colomins, en record de
l’alliberament del poble a I’Egipte. Ja ens ho anuncia Simeó, aquest noi serà
una senyera combatuda, i de quina manera. A causa d’ell el dolor sacsejarà a la
seva mare, com una espasa que traspassa l’ànima, afligirà a Maria com un dolor
de part. És el preu que pagarà l’àngel de l’aliança, que entra ara al seu
temple per alliberar-nos del pecat i de la mort, per fer-nos veritablement
fills de Déu, fills amb el fill, perquè el preu del nostre rescat serà la seva
mort en creu. Com escriu la Carta als hebreus: «la sang de Crist, que per
l'Esperit etern s'ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap
defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres que
porten la mort, i podrem donar culte al Déu viu.» (He 9,14).
«Aquí teniu el
vostre rei.»
(Jn 19,14).
Dirà
Pilat als jueus que cridaven amb força demanant la crucifixió de Jesús, quan al
pati del pretori estigui a punt de ser condemnat a morir clavat a la creu, en
la que tindrà per capçal una inscripció que el declararà rei dels jueus. De la
creu estant Jesús veurà el temple on un dia fou presentat pels seus pares, on
Simeó profetitzà aquell dolor tan gran i d’on haurà tret els mercaders que han
convertit la casa del seu Pare en un mercat. Si Anna donava gràcies a Déu per
haver vist aquell infant i en parlava a tothom, a la fi el poble cridarà amb
força per demanar-ne la mort i una mort de creu.
Veritablement
aquest infant és rei, és aquell de qui Malaquies ens ha dit que davant seu
ningú es mantindrà dret, que serà com el foc del fonedor, que s’asseurà a
fondre, a depurar i a purificar. Però el seu reialme no és d’aquest món, no
respon als criteris humans, respon al pla de Déu, revelat avui a Simeó i a
Anna, predicat aviat al poble d’Israel, fet realitat acollint i cridant als
pecadors i als rebutjats, tornant la vista als cecs i la parla als muts, un pla
que passa per la creu i acaba amb un sepulcre buit. El pla de Déu no respon
sovint a les nostres expectatives, és tota una altra cosa, sovint molt
allunyada de les nostres estretes mires, sempre marcades per les nostres
febleses tant físiques com morals.
«Déu li havia donat el seu favor.»
(Lc 2,40).
I a través d’Ell, el Pare ens ha donat el seu favor
també a nosaltres. Esdevenint Crist l’oblació digna i agradable al Senyor,
nosaltres un dia ens podrem presentar davant del seu Pare, que és el nostre
Pare, amb el cor purificat, quan es revelin els sentiments amagats als cors de
molts, també als nostres; quan tant de bo puguem demanar com Simeó que el
Senyor ens deixi anar en pau, quan tant de bo hàgim pogut veure i reconegut al
Salvador i la seva llum amb els ulls de la fe. El seu pare i la seva mare
estaven meravellats del que es deia del
seu fill. Nosaltres també hem d’estar meravellats, meravellosament agraïts al
Senyor que no ha dubtat en prendre la condició humana, en fer-se obedient i en
acceptar una mort de creu, en vèncer la mort i en compartir amb nosaltres la
seva resurrecció i tot perquè ens estima i ens vol vora seu al Regne.
Aquest infant home i rei, Salvador de tots els
pobles, tenia el favor de Déu, perquè Déu està al nostre favor, al nostre
costat, fins al límit de donar la vida per nosaltres per la nostra salvació;
estimant-nos fins a l’extrem. En paraules de sant Joan: «L'amor consisteix en
això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat
primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres
pecats.» (1Jn 4,10). Per a complir-ho el portaren a Jerusalem, avui els seus
pares al temple, demà una multitud al calvari, a la fi el Pare a la gloria; fou
a Jerusalem on s’acomplí el que havia dit: «Destruïu aquest santuari,
i en tres dies l'aixecaré.» (Jn 2,19). Es referia al
nou temple, al santuari del seu cos, que un cop ofert com a víctima i en
ressuscitar d'entre els morts ha estat edificat d’una vegada per sempre. Fou quan
els seus deixebles van creure en l'Escriptura i en la paraula que els havia dit;
fou quan veieren també ells al Messies del Senyor.