Diumenge IV de Quaresma / Cicle A
Diumenge 19
de març de 2023
1S 16,1.6-7.10-13a, Salm responsorial 22,1-3,4-6, Ef 5,8-14 i
Jo 9,1-41
«Com se t’han
obert els ulls?» preguntaven a aquell que essent cec de naixement fins llavors s’asseia
a captar perquè no tenia oportunitat de fer altra cosa. La gent donava per
descomptat que aquell home havia pecat i que per tant es mereixia de ser cec, però
de fet eren ells els cecs perquè no estaven amb el Senyor. La fe d’aquell home
es desvetllà en convidar-lo Jesús a rentar-se, a purificar-se i a esdevenir ell
mateix revelació de les obres de Déu. I així com el Senyor-Déu va modelar
l'home amb pols de la terra, li va infondre l'alè i l'home es convertí en un
ésser viu (Cf. Gn 7,7), Jesús va fer amb la seva saliva una mica de fang i
estenent-lo sobre els ulls del cec feu d’ell un adorador del Fill de l’home, li
donà una nova vida. D’ençà que existeix el món no s’havia vist un prodigi tal,
que algú obrís els ulls a un cec de naixement.
A través de
Samuel el Senyor escollí el més petit dels fills de Jesè com a rei; ara també
Jesús escull un petit, un cec assegut al camí per a manifestar l’obra de Déu a
través d’aquell qui és la llum del món. Ara els cecs són els qui creien
veure-hi, la ceguesa afecta a aquells qui es pregunten com se li han obert als
ulls a aquell cec de naixement, que es pregunten com pot ser que un pecador,
com consideren a Jesús, que no respecte el descans del dissabte, faci tals
miracles; com és que ara hi veu aquell altre pecador que no hi havia vist mai i
com pot ser que a més els doni lliçons. No saben interpretar els signes que el
Senyor els hi està mostrant i el mateix cec els diu «ja us ho he dit i no n’heu
fet cas». No fan cas ni tant sols veien un prodigi com aquest, el de posar llum
a la foscor d’un home nascut en la tenebra no pas del pecat sinó de la ceguesa
de no reconèixer a Déu.
Davant d’aquell
qui és la llum les coses, com ens ha dit l’Apòstol, queden ben clares i
visibles; la fe d’un, la incredulitat dels altres. Jesús no tant sols l’imposa
les mans, també li mana de rentar-se. L'aigua i la llum són elements essencials
per a la vida. Precisament per això, Jesús els eleva a la categoria de signes
reveladors del gran misteri de la participació de l'home en la nova vida que
ens vindrà pel baptisme. El cec de naixement representa a l'home que marcat pel
pecat, desitja conèixer la veritat sobre si mateix i sobre el seu destí, però
es veu impedit, limitat per fer-ho. Els fariseus representen a aquells que ni
tenint la llum davant dels ulls són capaços de veure-hi, perquè es neguen a
veure-hi. En confiar-se a Jesús que tot ho pot, que és la llum del món i llum
per al món tot aquell espiritualment cec de naixement té la possibilitat de
tornar a la llum, és a dir, de néixer a la vida sobrenatural, així com pel
baptisme naixem a una vida nova. Mentre que el cec s'acosta a la llum, els
doctors de la llei, s'enfonsen cada vegada més en la tenebra de la negació
d’allò que és evident, s’enfonsen en la seva ceguesa interior.
Tancats en la
seva presumpció, creient tenir ja la llum, fins i tot creuen ser els
monopolitzadors de la llum; no s'obren a la veritat de Jesús fent tot el
possible per negar l'evidència, posant en dubte la identitat de l'home curat; negant
l'acció de Déu en la curació, i arriben fins i tot a dubtar de la ceguesa de
naixement d’aquell home. El seu entossudiment en negar-se a reconèixer el que
tots han vist, que era cec i ara hi veu, arriba a l’exclusió del temple de
l'home curat. Són pitjor que cecs perquè veient-hi no volen veure.
Alegrem-nos nosaltres
de veure-hi amb els ulls de la fe, alegrem-nos com ens ha convidat l’introit d’avui,
perquè després de la ceguesa ve la llum; després de la foscor del calvari del
Divendres Sant vindrà la llum de la nit de Pasqua, quan la llum pren un
protagonisme molt especial; una llum que neix d’un foc nou per tal de donar-nos
una vida nova. Una llum que és d’aquell qui ha vingut de Déu, perquè sinó
vingués de Déu no tindria poder per a fer res. Però per poder caminar sota la
claror d’aquesta llum, hem de ser capaços d’abandonar tot allò de dolent que la
llum ha denunciat i ha deixat clarament visible i configurar-nos al Crist,
deixant-nos tocar per Ell, rentant-nos en l’aigua de l’enviat, aquell qui és la
llum per al món, llum per a nosaltres. Aquesta és l’alegria d’aquest diumenge,
quan comencem a albirar la llum que la nit de Pasqua esclatarà amb tota la
força del Crist ressuscitat. Encara falta, Crist ha de patir molt, ha de ser
negat, traït, abandonat, vexat, i mort. Però l’albada de la resurrecció ja
s’albira.