Naixement de la Benaurada Verge Maria
Professió monàstica de Sor Regina Bau Pericón
Santa Maria de Vallbona
8 de setembre de 2023
Mi 5,1-4a, Salm 12,6ab.6cd.,
Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
La més petita per a figurar entre les famílies de Judà que serà d’on en sorgirà el qui ha de regir el poble d’Israel; una noia promesa amb un home que es deia Josep, que s’ha manifestat a l’àngel com l’esclava del Senyor i que tindrà un fill per obra de l’Esperit Sant i el mateix Josep, aquell home bo, que davant la situació que tenia plantejada es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial però acceptarà finalment de desposar-se amb una mare i verge; tots són instruments en mans de Déu perquè com ens ha dit l’apòstol Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui Ell ha cridat per decisió seva.
Estimada Sor Regina, d’aquí a uns moments prometràs obediència a la Mare Abadessa i manifestaràs davant d’aquesta assemblea convocada en nom de Crist que vols continuar la prova de la vida monàstica en aquesta comunitat, seguint Jesucrist fins a poder comprometre t’hi definitivament. T’ho preguntarem dos cops, com si volguéssim saber si n’estàs ben segura. T’ho has pensat molt, com diu la Regla, i aquests darrers dies ho has fet de manera especial pregant més intensament. Saps quin és el camí que porta cap a Jesucrist, saps que és forçosament estret en el començament i conscient de tot plegat et compromets per tres anys a seguir al Crist seguint la Regla de sant Benet en aquesta comunitat i ens demanes als aquí reunits que t’hi ajudem amb la pregària. Tens bons exemples que segur que et serviran en el teu camí, els tens aquí mateix en aquesta teva comunitat, els tens en totes les monges que t’han precedit aquí a Santa Maria de Vallbona, els tens també en els pares del nostre Orde, però tens un exemple magnífic i excel·lent que sobresurt per damunt de tots els altres en Maria.
Maria és la icona de la disponibilitat a la voluntat de Déu, no pas una disponibilitat cega, ans al contrari ella pregunta, com ho feu a l’arcàngel, com serà això de ser mare sense conèixer baró; ella guarda en el seu cor i medita el que veu i el que viu, com després d’haver retrobat al seu Fill perdut al temple i ella és la dona serena als peus de la creu en rebre al deixeble estimat com a fill, és a dir en rebre’ns a tots nosaltres com a fills. Sempre serena, sempre reflexiva i sempre disponible.
Sor Regina segueix per damunt de tot un dels consells de Maria, aquell que donà als servidors a les noces de Canà «Feu tot el que ell us digui.» (Jn 2,5). I què ens diu Jesús? «aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.» (Jn 15,12) i ens deixa ben clar que «no m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres» (Jn 15,16). Tingues sempre ben clares aquestes dues premisses que marquen la vida del monjo i de la monja, que marquen de fet la vida de tot creient, perquè creure en Crist és una vocació, un do, una mostra d’haver estat escollits per Ell, d’haver estat cridats per Ell com aquells primers apòstols als qui digué «veniu i ho veureu» (Jn 1,39). Tu has vingut al monestir per veure a Crist d’una manera particular. Déu tria a les persones que s’obren a l’acció de Déu, devotes i fervents, que no cerquen res per a elles, que no pretenen res més que servir al Senyor de la millor manera que saben en funció dels dons que Déu els ha donat.
Nosaltres diem sí a seguir-lo, a intentar-ho al menys, però la iniciativa sempre ve d’Ell i així també és en l’amor. Ell ens estima primer i nosaltres li corresponem estimant-lo a Ell i estimant als germans i germanes. Per avançar per aquest camí tenim els monjos i monges un manual d’instruccions, un full de ruta que diríem avui, i aquest no és altra que la Regla de sant Benet. En el capítol LVIII de la Regla sant Benet ens diu com s’ha d’avaluar la vocació: posant a prova a qui truca a la porta del monestir, valorant la perseverança, vetllant per ella, dient-li per endavant totes les coses dures i per damunt de tot preocupant-se de veure si qui s’acosta al monestir cerca Déu de veritat i si té zel per l’Ofici Diví, si es deleix per pregar a Déu i amb Déu.
Cercar Déu és el nostre objectiu, el centre de la nostra vida monàstica i el cerquem i el trobem cada dia amb una vida pautada on hi ha lloc per a la pregària comunitària i personal, pel contacte directe, diari i profund amb la Paraula de Déu i també pel treball. Tot plegat dins d’una comunitat, dins d’un conjunt de persones que cerquen el mateix que nosaltres, essent totes diferents en edat, provinença, caràcter i tantes altres coses; però amb una cosa que ens uneix, la més important: cercar Déu.
La vida monàstica Sor Regina és un camí, sant Benet ens ho diu molt clar, que no acaba sinó amb la vida eterna. Hi ha etapes, fem passes com la que avui fas tu, que és molt important; però per damunt de tot el que val és avançar cap al Crist. Avançar pujant per aquella escala en la qual un cop pujats tots els graons s’arriba tot seguit en aquella caritat de Déu que, en ser perfecta, foragita el temor, i, gràcies a la qual, tot allò que abans s’observava no sense temença, es comença de complir sense cap esforç, com naturalment, pel costum, ja no per por de l'infern, sinó per amor del Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts, com ens diu sant Benet (Cf. RB 6,67-69). És aquesta l’escala de la humilitat aquella en la que per l'exaltació es baixa i per la humilitat es puja, una escala a recórrer al llarg de tota la nostra vida en aquest món, una escala que el Senyor dreçarà fins al cel quan el nostre cor sigui ben humil (Cf. RB 6,7-8).
Com l’àngel digué en el somni a Josep, et diu a tu Sor Regina Crist ara «no tinguis por», deixat convertir en imatge viva de Crist, deixa que el Senyor que t’ha destinat a aquesta comunitat per cercar-lo, et faci justa i a la fi et pugui glorificar. Com Maria fou primer que ningú glorificada, perquè fou la primera deixeble, la primera seguidora de Crist, el seu fill i Senyor nostre.
No perdis mai l’esperança d’arribar a la meta, no tinguis por, no faràs el camí sola, la força de l’Esperit que avui demanem per a tu t’hi acompanyarà i ho faran també les teves germanes de comunitat. Espera sempre d’arribar-hi, desitja sempre d’arribar-hi, en els bons i en els no tant bons moments; com Maria esperà i desitjà i a la fi, després de no pocs patiments, hi arribà.
Com diu el Papa Francesc: «María
és la mare de l'esperança, la imatge més expressiva de l'esperança cristiana.
Tota la seva vida és un conjunt d'actituds d'esperança, començant pel «sí» en
el moment de l'anunciació. María no sabia com podria arribar a ser mare, però
es va confiar totalment al misteri que estava per realitzar-se, i va arribar a
ser la dona de l'espera i de l'esperança.» (Vespres a Sant Antoni Abad a
l’Aventino el 21 de novembre de 2013).
Maria és el nostre model, el
model en la fe, en l’esperança i en la caritat; la qui, en paraules de sant
Bernat «Si la segueixes, no et desviaràs; si recorres a ella, no desesperaràs.
Si la recordes, no cauràs en l’error: si ella et sosté no t’afonaràs. De res
tindràs por si et protegeix, si et deixes portar per ella, no et fatigaràs pas
i amb el seu favor arribaràs a bon port.» (Homilia 2, 17). Demanem al Senyor que
com Maria, per a tu viure sigui sempre Crist.