Dimarts
de la setmana V de Pasqua
Trobada diocesana de Vida Creixent a
Santa Coloma de Farners
30 d’abril de 2024
Fets 14,19-28, Salm 144,10-11.12-13ab.21 i Jo 14,27-31a
Jesús ens dona
la seva pau, la dona als Apòstols i ens la dona també avui a tots nosaltres. Viure
la fe en plenitud, amb confiança i amb amor és viure en pau. La pau creiem
sovint que és quelcom que se’ns dona, que no cal lluitar per tenir-la, que no
cal treballar per mantenir-la. La pau personal, prou bé ho sabeu tots
vosaltres, cal treballar-la i per a nosaltres els creients significa tenir uns cors
serens, confiats en el Pare. En totes les etapes de la vida cal treballar-la
aquesta pau i quan la vida va creixent no minva aquesta tasca de constructors
de la nostra pau personal perquè davant les dificultats, davant d’un futur que
pot arribar a ser fins i tot incert, el desassossec lluita per malmetre la
nostra pau espiritual i trencar el nostre lligam amb Crist. En paraules del
Papa Francesc hem de vigilar sempre sobre nosaltres mateixos i aprendre a
portar una vida activa també des del punt de vista espiritual, a qualsevol
edat, conreant la nostra vida interior per mitjà de la lectura assídua de la
Paraula de Déu, l'oració quotidiana, la pràctica dels sagraments i la
participació en la litúrgia. I, com no pot ser d’altra manera al costat de la
relació amb Déu, la relació amb els altres, sobretot amb la família, els fills,
els nets, als quals podem oferir el nostre afecte ple d'atencions; esdevenint
constructors i mantenidors de la pau en l’àmbit familiar.
Però de ben segur que vosaltres sabeu també com n’és de difícil a vegades mantenir la pau per exemple a nivell familiar, aquí també hi teniu, hi tenim, tots un paper important a jugar. Preservar la pau en les famílies és preservar la seva unitat, la seva harmonia, és fer-nos la vida més fàcil perquè allí on hi amor i pau, tot esdevé més fàcil. És cert que a vegades, masses vegades, ens compliquem la vida i ho fem per motius ben banals i realment pobres. Aquí hi teniu vosaltres un paper clau, podeu ser constructors de pau allí on cal reconstruir-la i mantenidors de la pau allí on ja hi és.
Sentir-se útil, viure amb joia cada etapa de la nostra vida és alhora agrair aquest do que és la vida, aquest regal que Déu ens ha fet a cadascun de nosaltres. Un regal que hem d’aprofitar per fer arribar l’amor als altres, en primer lloc als qui tenim més propers. Tots som cridats a evangelitzar, com ho feu sant Pau, com ho feren els apòstols. Vosaltres sou evangelitzadors, sou missatgers de reflexió en el si de les vostres famílies i no hi pot haver tasca més gran ni més important. Vosaltres feu créixer la vida dels altres mentre la vostra creix, creix en amor, creix en la madura reflexió, que us dona una amplitud de mires que sols pot venir de l’experiència de viure, i creix també, no ho oblideu mai, en la fe. La fe costa a vegades d’arrelar en l’àmbit familiar, però quantes vegades no hem escoltat que una llavor ha estat sembrada per una avia que ha ensenyat un Parenostre o per un avi que ha parlat de Déu als seus nets? Un evangelitzador no es jubila mai, sempre ha d’estar a punt per donar testimoni de la seva fe, per dir una paraula de consol o de saviesa o simplement per ser allí amb una mirada de dolcesa, un consell a punt i una mà estesa, símbols de l’amor, de la pràctica de l’amor.