Diumenge III de Pasqua
14 d’abril
de 2024
Santa Maria
de Solius
Fets 3,13-15,17-19, Salm 4,2.4.7.9, 1Jo 2,1-5a i Lc 24,35-48
«Nosaltres en som testimonis»,
digué Pere en aquells dies al poble. Els apòstols eren testimonis de que tenim
prop del Pare un defensor just, que és Jesucrist; aquell mateix a qui els seus
no havien reconegut pel camí, aquell mateix que es presentava enmig d’ells, un
cop mort i ressuscitat, i els provocava esglai i alarma.
L’experiència del ressuscitat,
ens ho ha dit avui l’Evangeli, provoca tanta alegria que qui n’és testimoni no
s’ho acaba de creure. És ben normal, els apòstols, aquells primers testimonis
havien vist, sempre com a molt de lluny, com el Mestre era detingut, processat,
torturat i clavat en una creu i que allí havia mort; ja uns pocs l’havien vist
posar al sepulcre; però del que tots estaven certs és de que havia mort, havia
estat vençut pels seus enemics. Però això de fet era pura aparença, als ulls
dels homes havia estat mort, però als ulls de Déu havia estat glorificat. Sols
calia recórrer a la Llei de Moisés, als Profetes o als Salms per adonar-se’n de
que tot allò calia, calia que el Messies patís per tal de que ressuscités
d’entre els morts, calia que es fes home i compartís el sofriment dels homes
abans de que ressuscitant ens oferís de compartir a tots la seva resurrecció,
la vida que no s’acaba, la filiació divina. «Déu descendeix fins al fons de la
nostra humanitat per a tornar a portar-la a Ell, per a elevar-la al lloc que li
pertoca.» (Benet XVI 24 d’octubre de 2012).
Però ser-ne testimonis té una
servitud, comporta una obligació i és la de que cal predicar en nom d’Ell a
tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats; tant sols així en som
testimonis. En aquest tercer diumenge de Pasqua la idea del testimoniatge ens
surt al pas; ens ho ha dit Pere, ho ha dit el mateix Jesús als seus esglaiats i
sorpresos deixebles: «Vosaltres en sou testimonis.» I avui, com els deixebles
ahir, els testimonis som nosaltres, tu i jo, tota l’Església, tots els creients.
Testimonis d’una gran nova, la de que la mort pot ser vençuda, la de que a la
fi la justícia s’imposa, la vertadera justícia, la de Déu i no pas la dels
homes sempre escadussera i mai completa.
Com podem ser-ne testimonis? Sols
ho podem ser vivint la fe en plenitud, vivint-la amb joia, essent vertaders
testimonis d’aquella alegria que fa que els apòstols no s’acabessin de creure
que realment Crist ha ressuscitat, que els calgués tocar-lo, veure’l, menjar-hi,
parlar-hi, per tal d’adonar-se de que era Ell, veure que en les seves mans i
els seus peus hi havia les ferides dels claus i al seu costat la petjada de la
llançada final; que el Crist ressuscitat no era ni és un esperit, sinó algú de
carn i ossos, una vertadera realitat. «La mort del Senyor demostra l'immens
amor amb el qual ens ha estimat fins a sacrificar-se per nosaltres; però només
la seva resurrecció és la «prova segura», és certesa que el que afirma és
veritat, que val també per a nosaltres, per a tots els temps.» (Benet XVI 26 de
març de 2008).
En paraules del Papa Francesc: «Si
els Evangelis s’aturessin en la sepultura de Jesús, la història d'aquest
profeta se sumaria a les moltes biografies de personatges heroics que van donar
la seva vida per un ideal. L'Evangeli seria llavors un llibre edificant, també
de consulta, però no seria un anunci d'esperança.» (Papa Francesc 4 d’octubre
de 2017)
Nosaltres som testimonis d’algú
que és molt més que un profeta, Ell és el Fill de Déu fet home per nosaltres,
fet amor fins a l’extrem, fet vida per la seva resurrecció. «Tota la predicació
de l'Església, des dels temps apostòlics, a través dels segles i de totes les
generacions, fins avui, es refereix a la resurrecció i treu d'ella la força
impulsiva i persuasiva, així com el seu vigor.» (Sant Joan Pau II 8 de març de
1989).
Hi ha alguna cosa millor que ser
testimonis, que ser anunciadors de tan gran esperança? I ser-ne testimonis, ens
ho ha dit sant Joan en la seva primera Carta, implica conèixer-lo i complir els
seus manaments, no sols conèixer-lo sinó testimoniar-lo fent cas de la seva
Paraula, arribant de debò a estimar a Déu i als germans perfectament.
Siguem doncs vertaders testimonis
del Crist ressuscitat, vertaders testimonis de la joia pasqual. Així la pau
serà amb nosaltres i nosaltres serem portadors de la pau de Crist al món, a un
món assedegat de pau i d’esperança.