Diumenge
V de Pasqua
Catedral
de Girona
28 d’abril de 2024
Fets 9,26-31, Salm
21,26b-27.28 i 30ab.30c-32, 1Jo 3,18-24 i Jo 15,1-8
Estem empeltats
en Crist, ens cal aquesta estreta i vital relació amb el Crist per donar fruit.
Si no ens arriba la seva saba no podem donar fruit, res no podem si no estem en
Ell i Ell no està en nosaltres, perquè aleshores ens assequem i no tenim cap
altre futur que ser com les sarments que es tiren al foc. Quedar-nos amb Crist
significa abastar aquell clima de confiança amb el Senyor que arriba al punt de
que tot allò que desitgem ho obtindrem, perquè tant sols desitjarem allò que
ens cal i ens pertoca com a fills de Déu, fets fills amb el Fill. Empeltats en
Crist hi estem quan el nostre amor no és només de frases i paraules, sinó que
és un amor de fets i de veritat; estem empeltats amb Crist quan ens mou la
veritat, quan la nostra consciència es manté en pau davant de Déu. És aleshores
que podem acostar-nos a Déu amb tota confiança perquè acomplint el que Ell ens
mana i fent allò que ens demana de fer, som del seu grat.
El que ens demana de fer ho sabem prou bé, estimar-lo a Ell i estimar-nos els uns als altres. Aquesta és la clau que obra la porta del Regne, així és com Ell està en nosaltres i el sabem en nosaltres per l’Esperit. Pot semblar això una tasca difícil, quasi impossible. Potser no ho és pas tant, en tenim referents, exemples i no pas tots són dels cridats a primera hora, sinó que molts són dels cridats al migdia o al capvespre. La sola menció del nom de Pau als creients de Jerusalem els provocava rebuig i por, el defugien, no s’acabaven de creure o millor dit no es creien gens que aquell cruel perseguidor havia esdevingut evangelitzador, que havia estat cridat per Crist i ara era missatger de la bona nova de l’Evangeli tant o més que ells. Els camins del Senyor són inescrutables, l’Esperit bufa quan vol i com vol i això molts cops ens desconcerta, ja que a vegades bufa tant fort que un cau del cavall del seu error i queda encegat per la llum d’aquell qui és la veritat i la vida. La conversió de Saule en Pau és una bona mostra de com i quan actua Déu.
Tenim un altre exemple ben clar d’aquesta actuació de Déu sobre les nostres vides i no és altre que la de Maria, sobre la qual actuà l’Esperit de manera tant extraordinària que fou concebuda sense la taca del pecat. Maria estava ja des dels inicis dels temps preparada per ser clau en el pla de salvació. Predestinada a ser la mare del Fill de Déu i no es limità a complir aquest paper que la història de la salvació li tenia destinat. Ella fou la primera de les deixebles i acollint en el seu ventre a aquell qui és l’amor, ajudant de manera imprescindible a la nostra salvació, també fou exemplar en el compliment dels manaments de Déu. Ella és l’escollida sobre la qui actua l’Esperit Sant per gràcia del Pare.
Maria fou predestinada a ser mare del Salvador, Pau ho fou a ser l’apòstol dels gentils. Ni l’un, ni l’altre cercaren de ser-ho, fou Déu, fou l’acció de l’Esperit, fou Crist que habità en el sí de Maria i en el cor de Pau. Cada home i cada dona tenim una història particular de relació amb Déu; Ell actua de manera diversa en cada ocasió, en cadascun de nosaltres. A vegades ho fa de manera suau com en el cas de Maria, d’altres de manera contundent com en el cas de Pau; però sempre tocant el cor i això té una projecció enfora, això es veu en l’amor dels uns pels altres. També a nosaltres ens crida Déu a complir els seus manaments, també nosaltres som escollits des d’abans de néixer per ser deixebles seus. Sens dubte que no som com Maria ni tampoc tenim la contundència i la força de Pau per vèncer totes les dificultats; però el Senyor ens vol com a sarments, ben empeltats a Ell que és el cep veritable, aquell del qual el Pare en treu bon fruit, també nosaltres estem cridats a ser fruit de fe i d’esperança, fruit de caritat. Com ho foren Maria la nostra Mare i Pau que qui sap si fins i tot no va evangelitzar aquesta terra nostra, cristiana abans que catalana, com ens recordava diumenge passat l’arquebisbe Joan. Demanem-li al Senyor de ser fruits de caritat per als nostres germans i per a tot el món i demanem-li a Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, que ens ajudi a aconseguir-ho.