Diumenge de Pasqua
Vetlla Pasqual / Cicle A
Catedral de Girona
4 d’abril de 2026
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba
3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mt
28,1-10
«Anirà davant vostre a Galilea;
allà el veureu», és l’anunci de l’àngel del Senyor a les dones esporuguides.
Quan ja clarejava el matí del diumenge dues dones es dirigeixen cap al
sepulcre, cerquen el cos de Jesús, el crucificat. Hi van tant bon punt ha
acabat el repòs del dissabte per acabar la feina d’amorosir el cos de Crist,
una tasca que amb les presses havia quedat a mig fer el capvespre del
divendres.
Elles, adolorides encara per tot
el que havia passat, no volien que el cos del mestre deixés de ser objecte de
les cures habituals. Són dues dones que vencent la por de bon matí
s’arromanguen per acabar la feina, cap dels deixebles no les acompanya, hi van
totes soles i anant-hi esdevenen els primers testimonis de la resurrecció.
Déu ha obrat grans prodigis al llarg de la història de la
salvació: la creació del món, quan la foscor deixà pas a la llum i l’Esperit ja
planava sobre les aigües, la creació de tot el que poble la terra o el pas pel
mar Roig a peu eixut per alliberar el poble d’Israel del seu esclavatge en són
bons exemples.
En aquesta nit santa hem escoltat un recull de lectures que
ens permeten recordar els prodigis que Déu ha obrat i la seva relació amb la
humanitat, un home no sempre fidel a Déu. Però avui celebrem la nova creació, que
ens ve d’aquell que com Abraham va ser capaç d’oferir la vida del seu fill, el
Fill de Déu ha ofert ara la seva vida a la creu, i d’Ell ens ve la plenitud de
la salvació.
Per Ell els qui morim amb Crist creiem que també viurem amb
Ell; aquella vida que ha experimentat ja Crist que un cop ressuscitat ja no mor
més, que acaba amb el poder de la mort sobre la humanitat; la seva és una mort
alliberadora que ens posa davant dels ulls la possibilitat d’escollir entre la
vida i la mort.
En aquelles dones hi ha por, és el primer que l’àngel del
Senyor els hi nota al rostre, però hi ha també una gran alegria. Aquell qui era
mort, el cos del qual cercaven per amorosir-lo amb perfums i poder plorar vora
d’ell aquella gran dissort de la seva mort, no hi és; Ell és viu, però ara amb
una vida nova i plena.
Els surt al pas amb un cos gloriós i en lloc de plorar un cos
mort, ara abracen els peus i adoren un Crist viu per sempre més que els
encomana la tasca d’anunciar-ho als seus, a aquells deixebles que resten
tancats a casa amb molta més por que les dones i que estant a punt de fer
experiència real de la resurrecció de Crist, una experiència que canviarà les
seves vides i les nostres també. En una nit tranquil·la el salvador va venir al
món a Betlem; en una altra nit silenciosa, Jesús neix de nou, ara a una vida
plena que ens convida a viure amb Ell.
Així ho celebrem tots els qui hem estat batejats en Jesucrist
i submergits en la seva mort; sepultats amb Ell en la mort pel baptisme,
plantats vora d’Ell per la mort que Crist ha compartit amb nosaltres;
crucificat l’home vell a la creu juntament amb Ell per alliberar-nos de la
mort, que és el pecat, i participar de la vida, que és participar de Déu.
Així en aquesta nit santa som convidats a renovar les
promeses del nostre baptisme, a recordar-les i a refermar-les. A refermar la
nostra fe en la resurrecció de Crist. «La fe neix de la resurrecció. Acceptar que
Crist ha mort, i ha mort crucificat, no és un acte de fe, és un fet històric.
En canvi, creure que ha ressuscitat sí. La nostra fe neix en aquesta nit de
Pasqua.» (Papa Francesc 19 d’abril de 2017).
Nosaltres no n’hem fet experiència directe com aquelles
dones, ni com els apòstols; nosaltres n’hem fet experiència a través de la fe i
de la tradició rebuda que des d’aquells que ho van viure de primera mà, ha
arribat fins avui a nosaltres. I ara som nosaltres els convidats a transmetre la
bona nova de la resurrecció, no tinguem por de fer-ho, és el centre de la
nostra fe, aquella que un dia vam rebre pel baptisme i refermarem per la
confirmació. Crist realment ha ressuscitat i és aquest un missatge d’esperança
també per al nostre món, un món desesperançat, un món colpit pel flagell de la
guerra i el de les desigualtats.
Hem de convidar al món a renunciar al dimoni de la guerra, el
maligne n’és sempre l’origen i l’instigador. Crist es va fer no res a la creu,
com tanta gent avui arreu del món és no res, s’hi va fer per fer-nos fills de
Déu per mitjà de la seva resurrecció.
Demanem al Senyor ressuscitat que aquesta nit santa torni de debò l’alegria als entristits, dissipi els odis, restableixi la concòrdia i converteixi les nacions.