Dijous Sant
Missa de la Cena del Senyor
Centre
Penitenciari Puig de les Basses
Dijous 2 d’abril de 2026
Ex 12,1-8.11-14; Salm 115,12-13.15-16.17-18; 1C 11,23-26; Jo 13,1-15
Celebrem avui aquell moment en que Jesús, a punt
de donar la seva vida, a punt de ser torturat, traït i vexat, institueix el
memorial de l’Eucaristia. Ho fa des del seu amor fins a l’extrem per nosaltres
i ho explicita amb un gest. S’aixeca de la taula, s’arromanga i es posa a
rentar els peus als seus deixebles.
En l'escena del lavatori dels peus, Jesús el que
fa és oferir el seu amor sense límits i vol dir-nos una cosa nova als qui ens
hem reunit amb Ell per a celebrar la Pasqua. Al món d'avui li resulta molt
difícil d’entendre-ho, però només aquest és el veritable amor, el de servir-se
els uns als altres. Per a estimar de debò cal menysprear els llocs d'honor, cal
doblegar els genolls per a servir i cal obrir les mans per a compartir. En
nosaltres, han de ressonar les paraules de Jesús: «Feu això en memòria meva». Vol
mostrar així que no hi ha ningú per damunt d’un altre, que si Ell que és el
Fill de Déu fa això nosaltres encara més.
El relat de l’Evangeli ens mostra la reacció de
l’apòstol Pere. Pere, tossut com sempre i que mai no acaba d’entendre les coses
es nega a que Jesús li renti i els peus i quan aquest li diu que si no es deixa
no té res a veure amb Ell li demana que el renti de dalt a baix.
Jesús està apunt de donar la seva vida i de
patir la passió. No ho fa perquè sí i li costa, recordem com a Getsemaní pateix
molta angoixa davant del que li ve a sobre. Amb aquest patiment tant humà, com
el que qualsevol de nosaltres patim en un moment o altre de les nostres vides;
crist ens vol dir que l’amor tot ho supera i que hem de mirar sempre més enllà
del que avui veiem, del que avui vivim o del que avui patim.
Hi tot això Crist ho viu des del perdó. Sap que
al seu voltant molts han obrat malament, que ho han fet per por, per enveja o
per guanyar-hi ells sense importar-los que els altres perdin. Hi tanta tristesa
al món que ens costa pensar que hem de lluitar per vèncer-la.
Preguem també avui especialment per tots aquells que pateixen les guerres. Jesús «com a Rei de la pau, mentre carregava amb els nostres sofriments i era traspassat per les nostres culpes, Ell «s'humiliava i ni tan sols obria la seva boca: com un xai portat a l'escorxador, com una ovella muda davant el qual la xolla, ell no obria la seva boca» (Is 53,7). No es va armar, no es va defensar, no va lliurar cap guerra. Va mostrar el rostre mansuet de Déu, que sempre rebutja la violència i en lloc de salvar-se a si mateix, es va deixar clavar en la creu, per a abraçar totes les creus erigides en tots els temps i llocs de la història de la humanitat.» (Lleó XIV 29 de març de 2026). I tot ho va fer per amor a nosaltres.
Jueves Santo
Misa
de la Cena del Señor
Centro
Penitenciario Puig de las Basses
Jueves
2 de abril de 2026
Ex
12,1-8.11-14; Salmo 115,12-13.15-16.17-18; 1C 11,23-26; Jn 13,1-15
Celebramos hoy aquel
momento en que Jesús, a punto de dar su vida, a punto de ser torturado,
traicionado y vejado, instituye el memorial de la Eucaristía. Lo hace demostrando
un amor hasta el extremo por nosotros y lo explicita con un gesto. Se levanta
de la mesa y se pone a lavar los pies a sus discípulos.
En la escena del lavatorio
de los pies, Jesús lo que hace es ofrecer su amor sin límites y quiere decirnos
algo a quienes nos hemos reunido con Él para celebrar su memorial. Al mundo de
hoy le resulta muy difícil entenderlo, pero solo este es el verdadero amor, el
de servir a los otros. Para amar de verdad hay que despreciar los lugares de
honor, hay que doblar las rodillas para servir y hay que abrir las manos para
compartir. En nosotros, tienen que resonar las palabras de Jesús: «Haced esto
en memoria mía». Quiere mostrar así que no hay nadie por encima de otro, que si
Él que es el Hijo de Dios hace esto nosotros todavía más.
El relato del Evangelio nos
muestra la reacción del apóstol Pedro. Pedro, tozudo como siempre y que nunca
acaba de entender las cosas, se niega a que Jesús le lave y los pies y cuando
este le dice que si no se deja no tiene nada que ver con Él le pide que lo lave
de arriba abajo.
Jesús está a punto de dar
su vida y de sufrir la pasión. No lo hace porque sí y le cuesta, recordamos
como en Getsemaní sufre mucha angustia ante lo que le viene encima. Con este
sufrimiento tan humano, como el que cualquiera de nosotros sufrimos en un
momento u otro de nuestras vidas; Cristo nos quiere decir que el amor todo lo
supera y que tenemos que mirar siempre más allá del que hoy vemos, de lo que
hoy vivimos o de lo que hoy sufrimos.
Todo esto Cristo lo vive
desde el perdón. Sabe que a su alrededor muchos han obrado mal, que lo han
hecho por miedo, por envidia o para ganar ellos sin importarles que los otros
pierdan. Tanta tristeza hay en el mundo que nos cuesta pensar que tenemos que
luchar para vencerla.
Rogamos también hoy especialmente por todos aquellos que sufren las guerras. Jesús «Como Rey de la paz, mientras cargaba con nuestros sufrimientos y era traspasado por nuestras culpas, Él «se humillaba y ni siquiera abría su boca: como un cordero llevado al matadero, como una oveja muda ante el que la esquila, él no abría su boca» (Is 53,7). No se armó, no se defendió, no libró ninguna guerra. Mostró el rostro manso de Dios, que siempre rechaza la violencia y en lugar de salvarse a sí mismo, se dejó clavar en la cruz, para abrazar todas las cruces erigidas en todos los tiempos y lugares de la historia de la humanidad.» (León XIV 29 de marzo de 2026). Y todo lo hizo por amor a nosotros, por esto lo recordamos.