Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor
Catedral de Girona
5 d’abril de 2026
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; 1C 5,6b-8 i Jo 20,1-9
Sabeu que ha passat? Ens pregunta
Pere. Ens ho pregunta precisament Pere, quan encara ressonen a les nostres
oïdes les seves negacions del Divendres. Diríem col·loquialment que n’ha passat
una de grossa, de fet el que ha passat és el més important des de la creació
del món.
Tot ha succeït d’una manera
senzilla, parlem de Jesús de Natzaret, a qui mataren penjant-lo d’un patíbul.
Doncs bé, una de les dones que l’acompanyaven, Maria Magdalena, aquella de la
que havien sortit set dimonis, anava de bon matí, tant de matí que encara era
fosc, cap al sepulcre, perquè tot havia anat tant de presa que ni tant sols
havia donat temps a amorosir el cos de Jesús amb aromes i quina ha estat la
seva sorpresa, la pedra que tancava el sepulcre era treta i el sepulcre estava
buit.
No s’havia confós de sepulcre,
ella mateixa havia estat vora la creu i havia vist després de la mort de Crist com
Josep d’Arimatea i Nicodem posaven el cos allí.
El mateix Pere hi ha arribat tot
seguit, amb aquell deixeble que Jesús tant estimava, han vist el sepulcre sense
el mort, el llençol d’amortallar aplanat i el mocador que havien posat al cap
del cos de Jesús encara al mateix lloc. Tots ells anaven errats perquè buscaven
entre els morts el qui és viu, buscaven entre els morts el qui és la vida, no
cercaven allò que és de dalt sinó allò que és de la terra.
El deixeble estimat de seguida ho
veié i cregué, a Pere li costà una mica més comprendre, Pere sempre tant
tossut, però a la fi entengué que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts
i així havia esdevingut i que un cop ressuscitat per Déu, pel Pare,
s’apareixeria, menjaria i beuria amb uns testimonis escollits des d’abans, els
seus deixebles i els encarregaria d’anunciar la bona nova a tot al món, portar l’esperança
arreu del món.
Dic nobis María, quid vidisti in via?
Digueu-nos oh Maria, què heu vist en el camí?
Ella és la primera que ha vist a Crist vencedor de la mort. Maria Magdalena ha estat la primera en arribar al sepulcre, ella no només va estar present en la Passió, sinó que s’ha convertit ara en el primer testimoni i anunciadora del Ressuscitat. Per això a María Magdalena sant Tomàs d'Aquino li dona el singular qualificatiu “d’apòstol dels Apòstols" i afegeix «de la mateixa manera que una dona havia anunciat al primer home paraules de mort, així també una dona va ser la primera a anunciar als Apòstols paraules de vida» (Super Ioannem, Lectio 3).
Davant del fet de la resurrecció és normal que els primers testimonis dubtin, que no acabin d’entendre, perquè «si Jesús ha ressuscitat, llavors ha succeït una cosa realment nova, que canvia la condició de l'home i del món» (Benet XVI 8 d’abril de 2012). Ja el mal, la injustícia i la mort no tenen la darrera paraula; la vida no és quelcom sense sortida perquè a la vida l’hi espera la vida vertadera, a la mort l’hi espera la resurrecció.
Potser poc s’imaginaven Maria Magdalena, Pere i el deixeble estimat que eren testimonis privilegiats del més gran esdeveniment de la història de la humanitat.
La mort en creu de Jesús semblava que havia deixat les coses clares, un pretès messies més que havia fracassat, Ell que es deia Fill de Déu havia mort sol, abandonat pels seus i de manera ben cruel. Potser alguns el podien considerar un home bo, però era en el fons un il·lús que anava errat.
Amb la seva resurrecció no tant sols Crist ha vençut la mort, no tant sols ens fa participar de la seva filiació divina, perquè ara el seu Pare és el nostre Pare, el seu Déu és el nostre Déu; sinó que també el seu missatge de salvació i de perdó adquireix ple sentit.
I el seu és també un missatge de pau. De Crist ressuscitat no surt ni un sol retret a la traïció de Judes, a la por de Pere, a les malifetes dels sacerdots o del governador romà, ni cap aquells que li demanaven la mort en creu. «Pau a vosaltres», és la salutació del Crist ressuscitat als apòstols; la pau, una pau desarmada i desarmant, com ens diu el papa Lleó XIV, que estem cridats a construir. Sols pregant i treballant per la pau podrem fer vertaderament experiència de Crist ressuscitat.
La resurrecció de Crist dona sentit i sosté la nostra fe, ens obre les portes de l’esperança, és l’esdeveniment cabdal i decisiu per la nostra fe. Ens permet creure en Déu d’una manera nova i esperançada.
Amb la resurrecció de Crist descobrim que el darrer sentit de la història no és el fracàs, no és el de la guerra, que no caminem cap un final fosc, sense sortida. Per la resurrecció coneixem que la vida dels homes no és un breu espai entre dos silencis, entre dos buits, sinó que és el camí cap la vida vertadera.
Demanem al Senyor Jesús que el misteri pasqual, que celebrem en aquests dies sants, renovi el nostre compromís baptismal, impulsant-nos a ser alegres testimonis de la seva resurrecció. (Cf. Lleó XIV 1 d’abril de 2026).