dimarts, 5 de maig del 2026

Dimarts de la setmana V de Pasqua

 

Dimarts de la setmana V de Pasqua

Seminari Interdiocesà de Catalunya

Institució de Edwin Oblitas com a lector i acòlit

Dimarts 5 de maig de 2026

Fets 14,19-28; Salm 144,10-11.12-13ab.21 i Jo 14,27-31a

Pau i Bernabé recordaven als habitants de Listra, Iconi i Antioquia que per entrar al Regne de Déu hem de passar moltes tribulacions i els calgué confortar als convertits de nou i exhortar-los a mantenir-se fidels en la fe. Estem seguint al llarg d’aquestes setmanes de Pasqua els primers passos de l’Església de Jerusalem, de l’Església dels Apòstols. Poc a poc va quedant lluny aquell Divendres Sant quan morts de por els deixebles de Jesús, tots menys un, desaparegueren i es feren fonedissos per por a córrer la mateixa sort que el mestre.

Hi ha hagut dues novetats molt importants en el camí de fe dels apòstols: la resurrecció i la vinguda de l’Esperit Sant. Ells, tot i que potser sovint no se n’adonaven, no seguien a un líder més, no seguien ni tant sols a un més dels profetes, per molt que aquests estiguessin inspirats per Déu.

Ells seguien al Messies, al Fill de Déu, i d’aquí a vegades el desconcert, a vegades l’escassa capacitat per entendre de què els parlava quan els deia que havia de patir per ser després glorificat. I si a ells, testimonis directes dels miracles, oïdors privilegiats de les paraules de Crist i que havien conviscut amb el mestre i fet experiència del ressuscitat i rebut la força de l’Esperit, els costava avançar pel camí de la fe, quan més nosaltres avui.

Quan Jesús s’aparegué aquell segon diumenge als apòstols reunits amb les portes tancades, encara amb por, i estant entre ells l’incrèdul Tomàs, Crist els digué: «Feliços els qui creuran sense haver vist!» (Jn 20,29) I és aquesta la nostra missió, fer feliços per mitjà de la fe en Ell als qui no havent-lo vist el coneguin a través de la nostra tasca pastoral.

Per realitzar aquesta tasca aviat l’Església s’organitzà, s’elegiren uns homes plens de seny per ser diaques i servir així als pobres de la comunitat i aviat com ens diuen avui els Fets dels Apòstols: «ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats.» (Ac 14,23). Així dins de l’Església cadascú hi té una tasca encomanada, una missió a complir, un paper a representar. Fent-ho sempre en pau, aquella pau que ve de Crist i que Crist ens deixà.

Ho deia el papa Lleó XIV dissabte passat: «Ara us arriba una nova crida, una vocació més, que sempre té el mateix nucli: ningú, absolutament ningú, ha de sentir-se rebutjat per Déu, i vosaltres heu de ser heralds d'aquesta bona notícia que constitueix el centre de l'Evangeli. (...) Deixeu que l'Esperit de profecia actuï en vosaltres (...) sigueu testimonis de Crist, que va venir no per a ser servit, sinó per a servir (cf. Mc 10,45). Sigueu profetes en el vostre ministeri, sigueu homes de pau i d'unitat.» (2 de maig de 2026).

Siguem-ho en cadascun dels ministeris que ens sigui encomanat. Ara tu estimat Edwin sigues servidor fidel de la Paraula i de l’altar, preparant-te així per al que Déu disposi per a tu en el futur, fent-ho sempre tot mogut per l’amor a Déu i als altres i pel desig de pau.

Els seminaristes rebeu els ministeris instituïts del lectorat i de l’acolitat com a preparació i configuració al ministeri ordenat. Aquests ministeris adquireixen una personalitat concreta definida pel Concili Vaticà II, estan arrelats en el sagrament del baptisme i de la confirmació i qui els rep participa d'un ministeri compartit amb els altres batejats en bé de l'Església i per al testimoniatge de l'Evangeli. En paraules del papa Francesc: «una pràctica consolidada a l'Església llatina ha confirmat també que aquests ministeris laics, en estar basats en el sagrament del Baptisme, poden ser confiats a tots els fidels idonis, siguin de sexe masculí o femení.» (Spiritus Domini).

El Lector és instituït per a la funció, que li és pròpia, és a dir llegir la paraula de Déu en l'assemblea litúrgica; proclamant les lectures de la Sagrada Escriptura, llevat de l'Evangeli, tant en la Missa com en les altres celebracions sagrades. La Paraula de Déu és, en veritat, suport i vigor de l'Església, i fortalesa de la fe, aliment de l'ànima, font pura i perenne de la vida espiritual (Cf. Dei verbum, 21) i estar al servei de la Paraula és tasca noble i meritòria.

Per servir-la cal familiaritzar-se, sovintejar el contacte amb la Paraula. Com escrivia el papa Benet XVI: «Els aspirants al sacerdoci ministerial estan cridats a una profunda relació personal amb la Paraula de Déu, especialment en la lectio divina, perquè d'aquesta relació s'alimenta la pròpia vocació.» (Verbum Domini, 82). Alimenteu-vos doncs amb la Paraula, que sigui sempre el vostre far i la vostra guia per tal de fer-la arribar als qui us siguin confiats.

A l’acòlit li és propi cuidar el servei de l'altar i assistir al diaca i al sacerdot en les funcions litúrgiques, especialment en la celebració de l’Eucaristia. I  l’Eucaristia és fonamental en la nostra vida, res pot substituir-la, és la font i cimal de tota la vida cristiana (Cf. Lumen Gentium, 11). I com escrivia sant Joan Pau II: «Si l'Eucaristia és centre i cim de la vida de l'Església, també ho és del ministeri sacerdotal.» (Ecclesia de Eucharistia, 31). Ja que «la mirada de l'Església es dirigeix contínuament al seu Senyor, present en el Sagrament de l'altar, en el qual descobreix la plena manifestació del seu immens amor.» (Ecclesia de Eucharistia, 1)

Per sevir a la Paraula i a la taula de l’Eucaristia, per servir a l’Església de Crist i ser veritable testimoni de l’Evangeli cal estimar. Escrivia sant Bernat de Claravall: «Vols que et digui per què i com hem d'estimar a Déu. En una paraula: el motiu d'estimar a Déu, és Déu. Quant l’hem d’estimar? Estimar-lo sense mesura. Així de senzill.» (De Diligendo Deo, I,1) I d’aquí neix l'amor al proïsme ja que és necessaris que neixi de Déu, i que ell sigui la seva causa. No podrem estimar-lo en Déu si no estimem a Déu, convé doncs estimar primerament a Déu, per a estimar al proïsme en ell. (Cf. De Diligendo Deo, XXV,1)

Que així sigui per a tu Edwin en el desenvolupament dels ministeris que avui reps i així sigui també per a tots nosaltres en els que ens han estat o ens siguin confiats.