Dimarts
de la setmana V de Pasqua
Seminari
Interdiocesà de Catalunya
Institució
de Edwin Oblitas com a lector i acòlit
Dimarts
5 de maig de 2026
Fets
14,19-28; Salm 144,10-11.12-13ab.21 i Jo 14,27-31a
Pau i
Bernabé recordaven als habitants de Listra, Iconi i Antioquia que per entrar al
Regne de Déu hem de passar moltes tribulacions i els calgué confortar als
convertits de nou i exhortar-los a mantenir-se fidels en la fe. Estem seguint al
llarg d’aquestes setmanes de Pasqua els primers passos de l’Església de
Jerusalem, de l’Església dels Apòstols. Poc a poc va quedant lluny aquell
Divendres Sant quan morts de por els deixebles de Jesús, tots menys un,
desaparegueren i es feren fonedissos per por a córrer la mateixa sort que el
mestre.
Hi ha
hagut dues novetats molt importants en el camí de fe dels apòstols: la
resurrecció i la vinguda de l’Esperit Sant. Ells, tot i que potser sovint no se
n’adonaven, no seguien a un líder més, no seguien ni tant sols a un més dels
profetes, per molt que aquests estiguessin inspirats per Déu.
Ells
seguien al Messies, al Fill de Déu, i d’aquí a vegades el desconcert, a vegades
l’escassa capacitat per entendre de què els parlava quan els deia que havia de
patir per ser després glorificat. I si a ells, testimonis directes dels
miracles, oïdors privilegiats de les paraules de Crist i que havien conviscut
amb el mestre i fet experiència del ressuscitat i rebut la força de l’Esperit,
els costava avançar pel camí de la fe, quan més nosaltres avui.
Quan
Jesús s’aparegué aquell segon diumenge als apòstols reunits amb les portes
tancades, encara amb por, i estant entre ells l’incrèdul Tomàs, Crist els
digué: «Feliços els qui creuran sense haver vist!» (Jn 20,29) I és aquesta la
nostra missió, fer feliços per mitjà de la fe en Ell als qui no havent-lo vist
el coneguin a través de la nostra tasca pastoral.
Per realitzar
aquesta tasca aviat l’Església s’organitzà, s’elegiren uns homes plens de seny
per ser diaques i servir així als pobres de la comunitat i aviat com ens diuen
avui els Fets dels Apòstols: «ordenaren preveres en cadascuna de les
comunitats.» (Ac 14,23). Així dins de l’Església cadascú hi té una tasca
encomanada, una missió a complir, un paper a representar. Fent-ho sempre en
pau, aquella pau que ve de Crist i que Crist ens deixà.
Ho
deia el papa Lleó XIV dissabte passat: «Ara us arriba una nova crida, una
vocació més, que sempre té el mateix nucli: ningú, absolutament ningú, ha de
sentir-se rebutjat per Déu, i vosaltres heu de ser heralds d'aquesta bona
notícia que constitueix el centre de l'Evangeli. (...) Deixeu que l'Esperit de
profecia actuï en vosaltres (...) sigueu testimonis de Crist, que va venir no
per a ser servit, sinó per a servir (cf. Mc 10,45). Sigueu profetes en el
vostre ministeri, sigueu homes de pau i d'unitat.» (2 de maig de 2026).
Siguem-ho
en cadascun dels ministeris que ens sigui encomanat. Ara tu estimat Edwin
sigues servidor fidel de la Paraula i de l’altar, preparant-te així per al que
Déu disposi per a tu en el futur, fent-ho sempre tot mogut per l’amor a Déu i
als altres i pel desig de pau.
Els
seminaristes rebeu els ministeris instituïts del lectorat i de l’acolitat com a
preparació i configuració al ministeri ordenat. Aquests ministeris adquireixen
una personalitat concreta definida pel Concili Vaticà II, estan arrelats en el
sagrament del baptisme i de la confirmació i qui els rep participa d'un
ministeri compartit amb els altres batejats en bé de l'Església i per al
testimoniatge de l'Evangeli. En paraules del papa Francesc: «una pràctica
consolidada a l'Església llatina ha confirmat també que aquests ministeris
laics, en estar basats en el sagrament del Baptisme, poden ser confiats a tots
els fidels idonis, siguin de sexe masculí o femení.» (Spiritus Domini).
El
Lector és instituït per a la funció, que li és pròpia, és a dir llegir la
paraula de Déu en l'assemblea litúrgica; proclamant les lectures de la Sagrada
Escriptura, llevat de l'Evangeli, tant en la Missa com en les altres
celebracions sagrades. La Paraula de Déu és, en veritat, suport i vigor de
l'Església, i fortalesa de la fe, aliment de l'ànima, font pura i perenne de la
vida espiritual (Cf. Dei verbum, 21) i estar al servei de la Paraula és
tasca noble i meritòria.
Per
servir-la cal familiaritzar-se, sovintejar el contacte amb la Paraula. Com
escrivia el papa Benet XVI: «Els aspirants al sacerdoci ministerial estan cridats
a una profunda relació personal amb la Paraula de Déu, especialment en la lectio
divina, perquè d'aquesta relació s'alimenta la pròpia vocació.» (Verbum
Domini, 82). Alimenteu-vos doncs amb la Paraula, que sigui sempre el vostre
far i la vostra guia per tal de fer-la arribar als qui us siguin confiats.
A
l’acòlit li és propi cuidar el servei de l'altar i assistir al diaca i al
sacerdot en les funcions litúrgiques, especialment en la celebració de l’Eucaristia.
I l’Eucaristia és fonamental en la
nostra vida, res pot substituir-la, és la font i cimal de tota la vida
cristiana (Cf. Lumen Gentium, 11). I com escrivia sant Joan Pau II: «Si
l'Eucaristia és centre i cim de la vida de l'Església, també ho és del
ministeri sacerdotal.» (Ecclesia de Eucharistia, 31). Ja que «la mirada
de l'Església es dirigeix contínuament al seu Senyor, present en el Sagrament
de l'altar, en el qual descobreix la plena manifestació del seu immens amor.» (Ecclesia
de Eucharistia, 1)
Per sevir
a la Paraula i a la taula de l’Eucaristia, per servir a l’Església de Crist i
ser veritable testimoni de l’Evangeli cal estimar. Escrivia sant Bernat de
Claravall: «Vols que et digui per què i com hem d'estimar a Déu. En una
paraula: el motiu d'estimar a Déu, és Déu. Quant l’hem d’estimar? Estimar-lo
sense mesura. Així de senzill.» (De Diligendo Deo, I,1) I d’aquí neix l'amor
al proïsme ja que és necessaris que neixi de Déu, i que ell sigui la seva
causa. No podrem estimar-lo en Déu si no estimem a Déu, convé doncs estimar
primerament a Déu, per a estimar al proïsme en ell. (Cf. De Diligendo Deo,
XXV,1)
Que així sigui per a tu Edwin en el desenvolupament dels ministeris que avui reps i així sigui també per a tots nosaltres en els que ens han estat o ens siguin confiats.