Diumenge
V de Pasqua / Cicle A
Confirmacions
Parròquia de Sant Feliu a Llagostera
Dissabte
2 de maig de 2026
Fets
6,1-7; Salm 32,1-2.4-5.18-19; 1Pe 2,4-9 i Jo 14,1-12
L’apòstol Felip portava temps al costat de Jesús, seguint-lo, escoltant-lo, veient que feia i com ho feia i malgrat tot això encara no sabia cap a on anava. El diàleg de Jesús amb Felip és per a nosaltres avui que l’escoltem enriquidor i ens conforta alhora; perquè nosaltres també dubtem, també estem desconcertats moltes vegades i no acabem d’entendre que ens demana el Senyor, que vol de nosaltres i que vol que fem i quin camí hem de prendre. La clau de la relació amb Jesús és la confiança, Felip encara no s’acaba de deixar-se portar del tot per Crist i per això no acabava d’entendre ben bé ni on anava ni quin camí hi portava.
En
aquest temps pasqual estem seguint els primers passos de la comunitat de
Jerusalem, estem veient com aquells deixebles que havien fugit deixant sol en
el moment de la creu a Crist, poc a poc, conforme van fent experiència del ressuscitat
i sobretot quan rebin el do de l’Esperit Sant en la Pentecosta, adquiriran
aquella força i aquella confiança que els permetrà portar l’Evangeli arreu.
Nosaltres, en el nostre camí de fe, som semblants als apòstols. A vegades desconfiem, a vegades no acabem d’entendre les coses però tenim una cosa a favor nostre; tota aquesta experiència de la primera comunitat ens serveix també a nosaltres avui per avançar en el nostre propi camí de fe.
Avui estimats germans i germanes feu un pas important en el vostre camí de fe, avui confirmeu la vostra fe davant d’aquesta comunitat que representa al conjunt de l’Església. L’Estela a més s’incorpora avui a l’Església rebent els sagraments de la iniciació. És un dia important per a vosaltres i ho és també per a aquesta comunitat i per tota l’Església de Girona. Com ho va ser aquell dia en que els apòstols decidiren buscar set homes fiats, plens de l’Esperit Sant que es s’havien de dedicar a l’atenció de la comunitat. Els apòstols ahir i nosaltres avui ens alegrem perquè la Paraula de Déu es va estenent i creix el nombre de creients. Cada incorporació, cada pas cap a Crist en un dels membres de l’Església és motiu d’alegria per a tota la comunitat.
Cada pas és però això, un pas, un pas que pot ser més important com el que feu avui, o menys important com els que donem cada dia. El que és necessari és avançar en el nostre camí de fe, avançar tant de manera personal com fer-ho com a comunitat. Certament són temps els que vivim molt diferents als de fa uns anys quan la fe era viscuda de manera majoritària i a vegades caiem en la temptació de l’enyorança, de la desesperança i cerquem on rau la raó d’aquest canvi. Són múltiples els factors però no hem de defallir, hem de seguir caminant esperançats, estant ben certs de que som aquelles pedres vives amb les que Déu fa un temple espiritual i que té a Crist com a pedra angular.
És
important que no ho oblidem mai això, perquè en un edifici cada pedra per si sola
no és res, no forma cap edifici, ni tant sols un mur; és quan s’ajunten amb una
forma determinada i un ordre concret que poden bastir una construcció més gran
o més petita, on una pedra angular, per a nosaltres Crist, esdevé la clau de
volta que tot ho sustenta i que a tot dona sentit. Pedres diverses, algunes més
gastades, d’altres acabades de tallar, però totes necessàries per a bastir l’edifici.
Cada pedra té una funció i un lloc concret on ser col·locada per a realitzar
aquesta funció. Per això ens cal saber ben bé on anem i quin camí hi porta a
aquest lloc on anem, ens cal saber que Crist està en el Pare i el Pare està en
Ell; aquest és el centre de la nostra fe, l’argamassa que uneix i dona unitat a
pedres tant diverses com som cadascun de nosaltres i permet bastir aquest
edifici que és l’Església on hi ha lloc per a tots, com ens ha dit Jesús. Avui
aquesta comunitat s’alegra del vostre pas, avui el vostre gest ens compromet
més a tots nosaltres per seguir avançat tots plegats per aquest camí que és
veritat i és vida: Crist en qui creiem i en qui confiem.