Sant
Josep Obrer
Parròquia
de Sant Josep Obrer a La Canya (Sant Joan les Fonts)
Divendres
1 de maig de 2026
Fets
13,26-33; Salm i 2,6-7.8-9.10-11 i Mt 13,54-58
«D’on li venen aquesta saviesa i el poder de fer miracles?» es preguntava la gent de Natzaret, el poble de Jesús, quan el tenien a la sinagoga ensenyant i predicant a la seva gent. Diem col·loquialment que ningú és profeta a la seva terra perquè sovint no jutgem als altres pel que diuen o pel que fan sinó més aviat per la imatge que nosaltres tenim d’ells. La nostra societat és experta en crear clixés, imatges basades més sovint en el que nosaltres voldríem que fos que en la realitat. És aquesta la manera de procedir dels mitjans de comunicació i dels polítics, certament, però també ho és molt sovint de nosaltres mateixos.
«Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir.» (Mc 5,42) diu l’Evangeli segons sant Marc de la gent que veié com Jesús guaria la filla de Jaire, el cap de la sinagoga. Aquells es preguntaven quina força hi havia darrera les accions de Jesús, a Natzaret ja tenien la resposta per endavant i coneixent a Maria, la seva mare, als seus germans i familiars i al seu pare, un simple fuster, concloïen ells mateixos que de Natzaret no en pot sortir res de bo, com es preguntava també Natanael (Cf. Jn 1,46). La resposta de Felip a Bartomeu, és la que som convidats a seguir i a viure: «Vine i ho veuràs.»
La fe és una experiència personal, que s’ha de veure i compartir allò que deia Pau a la sinagoga d’Antioquia de Pisídia, que Jesús és l’acompliment dels oracles dels profetes, que sense motiu va ser condemnat a mort i fou enterrat en un sepulcre i que d’allí, de la mort, va ser ressuscitat i s’aparegué durant molts dies, és una experiència personal. Però un cop feta l’experiència personal, aquesta esdevé una experiència comunitària perquè és a tots nosaltres que creiem en Déu, que se’ns envia aquest missatge de salvació.
La gent de Natzaret no estava disposada a canviar el seu judici sobre el fill del fuster, prou sabien qui era, quines possibilitats tenia de ser el messies, per a ells cap. En escoltar-lo podien tant sols suposar que era un impostor o en el millor dels casos era foll. No ens passa a vegades això mateix també a nosaltres? La gent coneix molt bé les nostres febleses, sap on fallem i de quin peu calcem i partint d’aquest judici considera que no som dignes evangelitzadors de Crist. No ho serem mai prou de dignes, això ho hem de tenir sempre clar, però ens cal fer un esforç per mirar de ser-ho i com escriu sant Pere això tant sols ho aconseguirem obrant el bé. (Cf. 1Pe 2,15).
No som dignes, però Déu ens ha escollit, a tots i a cadascun de nosaltres, per seguir-lo i per ser evangelitzadors. Déu a escollit a cada persona per ser fill i filla seva, vingui d’on vingui o pensi com pensi. Com diu sant Pau: «Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res.» (1Co 1,28), siguem-ne ben conscients, perquè qualsevol mèrit en la nostra tasca d’evangelitzadors, a la que tots estem cridats, rau en Crist, no pas en nosaltres.
Per ser missatgers de Crist ens cal seguir aquell consell de sant Pau: «estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres.» (2Co 13,11). Pau i amor els dos grans valors dels que molt sovint el nostre món té set. Avui fem memòria de sant Josep obrer, el recordem com a treballador, aquesta festa va ser una manera d’apropar a l’Església la festa del 1 de maig, dedicada al món laboral. Demanem doncs que l’exemple del fuster de Natzaret ens sigui un model, ell feu de pare a aquell Jesús del qui la gent no se’n sabia avenir d’aquelles paraules i aquells gestos que sortien d’Ell. Demanem al Senyor que ens toqui els cors i les ments de tots, de manera que el seu Evangeli pugui ser encarnat en les nostres vides, acollint i estimant, tal com Crist mateix va fer. Ell és dels de casa, però nosaltres no fem com la gent de Natzaret, tot i ser dels nostres creiem en Ell i el rebem als nostres cors.