Dissabte
setmana XXVI durant l’any / II
Benedicció
de les campanes
Parròquia
de Sant Pere a les Preses
Dissabte
10 d’octubre de 2026
Ga
3,22-29; Salm 104,2-3.4-5.6-7 i Lc 11,27-28
Una dona crida entre la gent, ho fa per destacar que aquell que parla és algú especial, algú que qui el va portar en les entranyes i el va criar és digne de dir-li sortosa. Aquell crit serveix per anunciar als qui l’escolten la divinitat de Jesús. A vegades cal aixecar la veu per anunciar quelcom quan aquest fet és important, és transcendental. En aquella ocasió va ser una dona qui va aixecar la veu, aquí a Les Preses qui aixeca la veu per anunciar que aquí hi ha una comunitat que viu la seva fe en Crist, és una campana.
Però aquella dona que enduta per l’entusiasme cridava d’aquella manera, creient fer un elogi a Jesús, no se’n va adonar de que aquella dona que havia gestat, portat al món i criat a Jesús era benaurada i sortosa no tant per ser la seva mare com per haver estat la primera deixeble de Crist. Maria fou la primera en escoltar la Paraula de Déu i en guardar-la i era aquest l’anunci que mereixia ser anunciat a crits.
Igualment aquí, aquestes campanes no són tant sols una veu que s’alça al llarg del dia, són la veu d’una comunitat que escolta la Paraula de Déu i escoltant-la es compromet a guardar-la i a proclamar-la cada diumenge, compartint la taula de l’Eucaristia.
Aquesta és la grandesa d’una comunitat reunida en nom de Crist, aquest és el verdader sentit d’una comunitat parroquial, ser testimoni de Crist enmig de la seva gent. Si les campanes sonen i aquí no hi camina un grup de seguidors de Crist, un grup de gent que escolta la Paraula de Déu, que comparteix la taula de l’Eucaristia i que guarda els manaments del Senyor el so de les campanes sonarà buit. Si aquesta comunitat viu la seva fe amb esperança, amb les limitacions amb que tots la vivim, però amb confiança, el so de les campanes seran vertadera veu de Crist per la vostra gent.
És viure la fe amb coherència el que constitueix una comunitat. Ho sabem prou que abans teníeu rector i ara l’heu de compartir amb d’altres poblacions, però això no us treu res com a comunitat, encara més, això us ha d’esperonar a viure la vostra fe amb més implicació, amb més intensitat i amb més sinceritat. En la vida parroquial, les campanes creen un sentit de comunitat, marquen els moments importants i marquen la vida de la comunitat parroquial, indiquen que aquí hi ha vida, vida en Crist per als altres i és aquesta vida el que dona sentit a la comunitat.
Quan el vostre ajuntament, a qui agraïm immensément t la seva col·laboració, us ha ajudat a que les vostres campanes segueixin marcant el ritme de cada dia a Les Preses, us està enviant un missatge: sou part de d’aquest poble i una part que és molt necessària. Sou valuosos pels qui us envolten si sou o busqueu ser nets de cor, seguidors fidels dels manaments del Senyor i el que Ell ens mana és estimar; estimar-lo a Ell però amb això no n’hi ha prou, ens cal estimar també als altres. L’amor cal mostrar-lo i demostrar-lo, fer-lo present com es fa present el so de la campana en la vida de les Preses.
Avui és un dia de joia per aquesta comunitat, per tots, però especialment per Mossèn Barcons el vostre fidel rector fins fa pocs mesos, fins que la salut ja no li ha permès servir-vos amb la regularitat que hauria volgut. Però aquestes campanes cada hora que les sentiu, cada diumenge que us convoquin seran una mica la veu de Mossèn Barcons i la de tants altres rectors abans que ell, que us recordaran tot allò que durant tants anys us han anat predicant. Allò que és vertaderament important: Escoltar la Paraula de Déu i guardar-la.